Projectes

El primer que se sol veure en una campanya són els indicadors que mostren el nombre d'aportants, de mecenes, de donants, de persones inversores o prestadores segons sigui el tipus de micromecenatge, i dels comentaris i actualitzacions que s'han produït al llarg de la campanya. En la pestanya del nombre d'aportants s’acostuma a poder consultar els avatars i la informació bàsica d’usuaris/àries que han fet aportacions. Fins i tot, en algunes plataformes es permet accedir a la fitxa completa d'usuari/ària.

Aquests indicadors ensenyen la quantitat recaptada per la campanya i, sovint, també el percentatge aconseguit i els diners que fan falta per assolir l’objectiu de recaptació fixat. A més, també s’hi acostuma a indicar altres dades, com poden ser la data d’inici i final de la campanya i el nombre d’aportacions, sempre que aquestes no apareguin en l’apartat d’indicadors principals.

Aquest apartat resulta ser especialment important perquè possibles col·laboradors/es acabin decidint formar part de la campanya. En aquest espai s'inclou un avatar, una imatge o una foto de l’entitat o organització que crea la campanya i una breu descripció que pot ampliar-se, a la mateixa plataforma, anant a la fitxa completa del/la creador/a. S’hi acostumen a incloure enllaços a les xarxes socials i webs del creador o del projecte a finançar.

A la part dreta de la campanya és l’espai on es troba la informació i descripció de cada recompensa per a mecenes i els botons per participar de la campanya. En els micromecenatges de donació, inversió o préstec, en aquesta zona hi ha informació sobre el retorn que s'ofereix a l'aportant i els botons d'acció per fer aportacions.

Aquesta guia vol ser una eina perquè els excedents alimentaris consumibles que no es comercialitzen arribin a les persones beneficiàries, a través de les entitats socials, en les millors condicions de seguretat possibles. Respecte a la primera versió, publicada el 2013, aquest document actualitza continguts, incorpora directrius per a noves casuístiques en la donació, i dedica un espai destacat a les dates de consum, ja que un percentatge considerable de la població no entén el significat de les dates que hi figuren als envasos, la qual cosa és determinant per a la gestió del malbaratament alimentari.

Amb aquesta publicació, la FAO demana als responsables de polítiques alimentàries que prioritzin la disminució del malbaratament alimentari com a una solució que serveixi per millorar l’accés de la població al menjar saludable i nutritiu. L’estudi destaca que els aliments amb data de consum preferent, com fruita, verdura, carn i peix són objecte de la proporció més gran de pèrdues, mentre són els més nutritius. Entre les propostes, s’inclou l’elaboració de plans específics per a la millora de les infraestructures per tal que els aliments puguin arribar a temps al consumidor/a.

Publicada per l’Ajuntament de Rubí, aquesta guia té com a objectiu principal incidir en els diferents àmbits de generació de residus per reduir-ne la producció i l’impacte d’aquesta ciutat del Vallès Occidental al planeta. La publicació forma part d’una col·lecció de guies de prevenció de residus que es va posar en marxa l’any 2008 i el seu gruix tracta principalment de les estratègies per reduir el malbaratament alimentari domèstic. Així i tot, al final del document també es fa referència a què se’n fa dels residus, un cop generats.

Normalment es redacta a la fi del projecte, una vegada s’han desenvolupat i completat les diverses fases que componen l’actuació i que havien estat previstes en el projecte. Així i tot, resulta interessant anar recopilant tota la informació necessària al llarg de tot el procés, especialment si aquest ha estat en un període llarg de temps. En la memòria apareixen els aspectes que ens interessa avaluar per avançar en la millora de projectes, tot detectant quins elements han funcionat i quins cal replantejar de cara el futur.

Es tracta de recollir les dades obtingudes amb els instruments d’avaluació, comparar els indicadors prèviament establerts amb la realitat del que ha succeït, analitzar-ho i fer constar a la memòria si s’han complert els objectius, a través de quines accions i quines són les casuístiques que ho han fet possible o per les quals no s’han assolit. Això també servirà per saber si els indicadors plantejats són fàcils de recollir, realistes i si realment reflecteixen tot allò que es pretenia aconseguir.

La memòria final també haurà d’incloure, si s’escau, totes les dades que es considerin significatives i importants en relació amb el projecte en concret. Caldrà tenir en compte si l’entitat s’ha acollit a una subvenció o està subjecta a algun tipus de conveni perquè llavors serà necessari ajustar-se a l’estructura i als elements d’avaluació que es demanin. Hi pot haver casos en què s’hagi d’omplir un model predeterminat de memòria. En l’apartat d’annexos s’inclouria la documentació que hagi generat l’actuació: cartells, programes de mà, dossiers, fotografies i gràfics.

Fer la memòria d’un projecte més atractiva ajuda a la transparència de l’actuació desenvolupada i afavoreix la seva repercussió. Les infografies o els vídeos resum permetent donar visibilitat i explicar de forma més amena i senzilla aquelles dades i informacions que es volen destacar. Aquestes eines són especialment útils a l’hora d’il·lustrar textos que, tot i la importància del seu contingut, poden resultar densos o feixucs per l’extens nombre de dades que recullen.

Destacar els punts més rellevants amb imatges i gràfics pot facilitar la lectura d’apartats com la gestió econòmica o els llocs i espai on s’ha desenvolupat el projecte. El format en vídeo o infografia facilita la seva difusió a través de les xarxes socials, permet resumir en pocs minuts les accions i declaracions més destacables, i atreu fàcilment l’atenció. Existeixen diverses eines i aplicacions, algunes d’accés gratuït, que faciliten la creació d’infografies de forma intuïtiva i atractiva i la creació de vídeos d’animacions. En aquest recurs, n’apareixen algunes

Un bon contingut és aquell en què convergeixen els interessos de l’entitat i els de lectors/es. Hi ha d'haver un equilibri entre les dues parts, però no es pot perdre de vista que el missatge de l’entitat ha de resultar rellevant a la persona que el rebi. Per aquest motiu, resulta interessant segmentar i personalitzar al màxim els continguts que es tracten en cada enviament.

Els títols interns afavoreixen la lectura i fan el contingut més digerible a les persones que ho llegiran. Actualment, es rep infinitats de correus electrònics i la gent no pot aturar-se a llegir detingudament què explica cada un. Treballar els títols interns és una bona manera de resumir de què parla el butlletí i que els subscriptors/es puguin fer un escanejat ràpid dels continguts i aturar-se en aquells que resultin interessants.

Els vídeos estan adquirint una importància cabdal en la comunicació actual. Per tant, és gairebé imprescindible l’ús de continguts audiovisuals i de bones imatges per atrapar lectors i lectores i dur-les a l'acció i completar allò es pretén transmetre. Unir-ho amb un text ben redactat és una de les millors combinacions per assolir els objectius.

L’anàlisi de les dades i de les estadístiques és la millor manera de seguir creixent i avançant. Poder discernir els assumptes de major èxit o els continguts on han fet clic la majoria de subscriptors/es permet tenir una major eficiència i efectivitat a l’hora de transmetre allò que, d’alguna manera, els receptors i receptores volen llegir.

El primer que hem de conèixer d’una convocatòria és quina és la finalitat d’aquesta i quines característiques han de tenir els projectes susceptibles de ser subvencionats.

A tall d’exemple, les bases de la convocatòria de subvenció a entitats que han de regir la convocatòria ordinària de subvencions de projectes i activitats per a entitats de l'àmbit de polítiques socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies 2019 en què regulava el procediment de concessió de subvencions de projectes i activitats a entitats de l'àmbit d'afers socials, inclusió social, famílies, joventut, infància, associacionisme, voluntariat, acció comunitària i atenció a la comunitat gitana, igualtat, migracions i ciutadania i de programes de manteniment de serveis i establiments de serveis socials que defineix l'actual Cartera de serveis socials a Catalunya.

Totes les convocatòries estableixen una sèrie de criteris que les organitzacions han de complir per tal poder presentar les seves propostes i optar al finançament. Només llegint i revisant aquests requisits podem decidir si presentem la nostra proposta.

Aquest criteris poden fer referència a diferents aspectes com:

• Àmbit de treball de l’entitat (social, cultural, cooperació, etc.)
• Àmbit d’acció d’aquesta (local, comarcal, tota Catalunya, etc.)
• Experiència amb el col·lectiu d’atenció (gent gran, infància i joves, persones amb discapacitat, població en general, etc.)
• Formar part d’algun registre concret (Cens d’Entitats juvenils, Cens d’Entitats per al foment de la llengua, etc.)

Seguint amb l’exemple de les bases de la convocatòria de subvenció a entitats de projectes i activitats per a entitats de l'àmbit de polítiques socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, aquesta establia que:

• Es poden acollir a les subvencions que preveu aquesta Ordre les entitats constituïdes legalment que no tinguin ànim de lucre i amb establiment operatiu a Catalunya.
• En cap cas poden obtenir la condició de beneficiari de la present subvenció les entitats en les quals les normes d'accés, funcionament o utilització de mitjans i instal·lacions impliquin de fet o de dret una discriminació per raó de sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
• Si les persones beneficiàries són agrupacions de persones sense personalitat jurídica, cadascuna de les integrants ha de complir els requisits que exigeixen les bases reguladores i l'article 11.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Conèixer quins elements tindran en compte els responsables de l’avaluació per seleccionar les propostes guanyadores també ens ajuda redactar un projecte més adient i coherent amb la convocatòria.

Per exemple, les bases de la convocatòria de subvenció a entitats de projectes i activitats per a entitats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assenyalaven que es tindrien en compte els següent criteris de valoració per a les propostes que s'encabien en la línia F, Programes de caràcter comunitari, de promoció del voluntariat i enfortiment de l'associacionisme, i de promoció i reconeixement del poble gitano.La inclusió de la perspectiva de gènere es valoraven amb referència a les metodologies i als indicadors de gènere utilitzats en el projecte.

Finalment, quan llegim les bases d’una convocatòria hem de tenir clar quines són les condicions de l’atorgament de la subvenció i les obligacions a l’hora de realitzar la justificació.

En concret, us recomanem identificar:

• Quan de temps trigaran en notificar i emetre la resolució de la convocatòria.
• Quan i com es realitzarà el pagament i si es poden realitzar bestretes.
• Quina quantia s’hauria de justificar a l’entitat finançadora (només el que ells aporten o el cost total.
• Quin percentatge màxim del cost total del projecte es pot destinar a les diferents partides pressupostàries.

Com a pas previ, és necessari que la direcció prengui la decisió de començar a aplicar una política d’igualtat de gènere a l’entitat i plasmar-la per escrit a través d’un document que inclogui els següents objectius:

• Integrar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’organització com a principi bàsic i transversal
• Incloure aquest principi en la política de l’ONG i en la gestió dels recursos humans.
• Facilitar els recursos materials i humans per a l’elaboració del pla d’Igualtat

Aquest compromís serà comunicat a tota la plantilla per tal d’implicar el conjunt de l’associació.

La primera tasca a desenvolupar per la Comissió d’Igualtat és elaborar una diagnosi de l’entitat que permeti detectar quins són els punts forts i els aspectes a millorar en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

La diagnosi ens ha de permetre conèixer la realitat de l’associació; ha d’estar orientada a la presa de decisions dins l’entitat; s’ha d’adaptar a la realitat de l’organització i ha de ser d’actualització constant.

Per tal d’elaborar-la, cal recopilar i analitzar dades quantitatives i qualitatives a partir de diferents fonts, com ara:

• Dades estadístiques de l’entitat, totes segregades per sexe (per exemple, percentatge d’homes i dones en llocs de decisió, nombre de formacions realitzades en funció del sexe, entre d’altres).
• Enquestes a les persones treballadores.
• Entrevistes individuals i col·lectives, grups de discussió.
• Normativa legal i manuals de l’entitat (conveni, acords, protocols…).

Aquestes dades ens permetran analitzar amb detall aspectes com les característiques de l’organització i la seva estructura organitzativa, el personal, el procés d’incorporació a l’entitat, el desenvolupament de la carrera professional, la formació i reciclatge dels professionals que la formen, les condicions de treball, les retribucions i les mesures de conciliació laboral familiar i personal, entre d’altres.

Un cop enllestida la diagnosi, convé generar un informe amb les principals conclusions generals i les possibles àrees de millora detectades.

Un cop dissenyat el pla, és cabdal donar-lo a conèixer des de la vessant interna i l’externa.

Interna: Totes les persones que tenen alguna vinculació amb l’entitat han de saber i prendre consciència dels objectius del pla. Des del personal responsable de la gestió fins a l’equip voluntari.

Externa: Comptar amb un pla d’igualtat pot afavorir a millorar les relacions amb les administracions públiques i a fer l’entitat més atractiva per als professionals del sector.

Consisteix en examinar tot el procés d’implementació del pla d’igualtat. L’avaluació s’estructurarà en tres eixos: estudi dels resultats, del procés i de l’impacte i entre d’altres aspectes, s’estudiarà:

• Si el pla ha assolit els objectius establerts prèviament
• Si s’ha millorat en els punts febles detectats durant la diagnosi
• Si el desenvolupament del pla ha estat l’esperat
• Reflexionar sobre la continuïtat de les accions
• Identificar noves necessitats que requereixin accions per a fomentar i garantir la igualtat de gènere.

Si en l’avaluació global es considera que els resultats han estat positius, convindrà estudiar noves accions per a seguir millorant en el següent període.

En canvi, si la valoració final és negativa perquè les accions proposades no han estat efectives, caldrà cercar noves estratègies per assolir els objectius. Si el problema del no compliment han estat les metes establertes, a vegades massa ambicioses, caldrà substituir-les per altres de més assequibles i coherents amb la realitat de l’entitat.

Abans de posar en marxa un projecte d’aquestes característiques, és imprescindibles que les persones responsables s’hagin format en aquest àmbit, cosa que permetrà posar el focus en la relació entre les persones de diverses generacions com a element central, prioritari i permanent. S’evitarà, d’aquesta manera, una desorientació conceptual del projecte o la difusió distorsionada de la noció intergeneracional.

Una de les claus de l’èxit a l’hora de dur a terme un programa intergeneracional és la seva vinculació a necessitats reals, la qual cosa despertarà l’interès de les persones involucrades i motivarà a tots els diversos agents en la consecució dels objectius plantejats. Projectes d’aquest tipus no poden ser qüestió de modes, sinó que han de donar resposta a demandes, inquietuds, problemes i reptes dels grups i de les entitats participants. Cal aconseguir complicitat entre les persones de diverses edats.

Fer que les persones participants transmetin informació sobre l’evolució del programa reforçarà les conductes més adequades i permetrà rectificar aquells detalls que aportin poc als possibles resultats finals. Aquest ‘feedback’ el pot proporcionar el mateix grup, avaluant i prenent consciència de l’abast de l’experiència intergeneracional en què participen. També pot venir per part de les persones responsables del projecte, mitjançant informes periòdics que continguin dades rellevants dels progressos i que serviran com a avaluacions periòdiques del programa.

Una experiència d’aquest tipus sempre acostuma a ser enriquidora i, per tant, cal ressaltar la importància dels resultats a través de la seva difusió. D’aquesta manera, s’augmenta l’eficiència i la probabilitat d’èxit dels projectes que puguin realitzar altres organitzacions a posteriori i es posa de manifest allò que ha funcionat bé i què no tant. Els canals per comunicar-ho poden ser múltiples, des de l’organització d’un acte de presentació a l’elaboració d’un dossier, com també a través de web, xarxes socials i mitjans de comunicació.

La primera pregunta que ens hem de fer és, què volem saber? Què ens interessa i quina informació en volem extreure? En quant als objectius de les enquestes, podem diferenciar-les entre si són d’àmbit general o específic.

Generals

Les enquestes amb un objectiu més general són aquelles que es realitzen periòdicament (anual, bianual) per tal de saber la valoració global de l’entitat per part de les persones usuàries, del voluntariat o del propi equip tècnic. En són un exemple:

• Detectar les mancances i dificultats amb les que es troben les persones usuàries de l’entitat
• Conèixer el grau de conformitat amb la tasca global desenvolupada per l’entitat al llarg de l’any

Específics

Quan parlem d’enquestes amb objectius específics, ens referim a aquelles que es creen de manera puntual per obtenir informació sobre un aspecte en concret. En són un exemple:

• Conèixer el grau de satisfacció i els aspectes a millorar d’una formació o xerrada concreta de l’entitat
• Valoració d’algun acte o congrés organitzat per l’entitat
• Saber l’opinió sobre el nou disseny del portal web

Un cop hem decidit què volem i a qui ens adrecem, cal posar fil a l’agulla i analitzar el canal que utilitzarem. Podem realitzar una enquesta per telèfon, per mailing, utilitzant eines digitals específiques, de forma presencial o inclús, per les xarxes socials. Tot i això, els mitjans més utilitzats per les entitats del Tercer Sector són el presencial, quan es tracta d’enquestes de satisfacció de cursos o actes ‘in situ’ o per mailing o eines digitals.

Quan ho enviem digitalment, és important definir fins quan estarà obert el formulari, termini que ha de ser visible en el mateix qüestionari.

Un dels grans reptes a l’hora de preparar una enquesta és aconseguir, en un primer pas, que els receptors i receptores no la cataloguin com a correu brossa i posteriorment, que sigui prou atractiva perquè les persones enquestades no la deixin a mitges o en blanc. Pensar bé l’estructura, quin tipus de preguntes i la quantitat més adequada per a cada cas, ens ajudarà en aquesta tasca.

En tota enquesta, les preguntes poden ser:

• Nominal: s’identifica una sola resposta de totes les possibles. Útil a l’hora de calcular freqüències, taules,...
• Ordinal: cal ordenar una determinada llista
• Interval: es posa una nota entre 0 i 10. Ens permet calcular mitjanes o desviacions.
• Obertes: dona l'oportunitat a la persona usuària a expressar-se sobre aspectes no contemplats al qüestionari.

Siguem concrets i directes a l’objectiu que ens hem marcat i acotem el temps dedicat a contestar el qüestionari al temps disponible del col·lectiu al qual ens dirigim. Com més fàcil, intuïtiu i ràpid sigui de respondre el qüestionari, més probabilitats tenim de que el contestin.

A no ser que el cas concret ho requereixi, és aconsellable formular preguntes amb respostes tancades amb diferents opcions, més que respostes múltiples que poden confondre o camps de comentaris oberts. Tot i així, es pot habilitar un espai ja sigui en forma de pregunta oberta o de observacions, no obligatori, on la persona enquestada tingui l'opció d'expressar-se sobre temes no contemplats.

Un cop tenim una mostra considerable de respostes, procedim a l'explotació de les dades i a elaborar l’informe que sintetitzi el material obtingut.

Aquest document ens servirà per poder analitzar les dades i treure conclusions, que al cap i a la fi, és l’objectiu comú en totes les enquestes, per tal de conèixer els punts forts i els febles de la tasca desenvolupada i prendre decisions que ens permetin millorar en un futur.

És probablement l’aplicació més coneguda i utilitzada. Ideal per gestionar diversos comptes a la vegada i de diferents xarxes socials. Permet programar publicacions i disposa d’un calendari on es poden consultar, modificar o esborrar sempre que sigui necessari.

A més, també ens permet publicar un contingut en diferents comptes a l’hora i monitoritzar les publicacions per conèixer i analitzar el seu abast.

Concretament, des de Hootsuite es poden gestionar comptes de Facebook, Instagram, Twitter, Youtube, Linkedin, Google+, Pinterest i Wordpress.

Buffer app és una altra eina de programació a diferents xarxes socials. A diferència de Hootsuite però, la seva versió gratuïta queda limitada a 3 perfils i 10 publicacions programades.

Aquesta aplicació permet gestionar comptes de Facebook, Instagram, Twitter, Linkedin, Google+ i Wordpress.

Aquesta xarxa social també ens ofereix l’opció de programar continguts d’un perfil de twitter concret, imatges incloses. Per a fer-ho, cal accedir al panell de control de l’eina d’anàlisi de Twitter, és a dir, a Twitter Ads.

Un cop a dins, entrarem a la pestanya ‘Creativitats’ i clicarem al botó ‘Publicar un nou Tweet’ a la part superior dreta. Quan aparegui la finestra per crear el tuit, escriurem el text i pujarem la foto, si en desitgem posar. Després, entrarem a la pestanya inferior de programació i configurarem quan volem que aparegui el tuit.

Aquesta funcionalitat ens permet esborrar, editar i reprogramar tuits programats des de la mateixa pestanya ‘Creativitats’.

Com en tot projecte o pla de comunicació, el pas previ i indispensable a l’hora de definir l’estratègia a les xarxes de l’entitat és determinar els objectius. Per què hi volem ser i quin rèdit en volem treure? Cal una anàlisi transversal exhaustiva per part de tots els agents implicats per marcar els objectius generals i específics sobre els quals girarà el pla i l’avaluació posterior del mateix.

Per concretar els objectius és clau realitzar el DAFO de l'organització, fet que ens permetrà conèixer les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’aquesta. Tenir clara quina és la situació ens permetrà afinar més a l'hora de definir que volem aconseguir a nivell comunicatiu.

Els objectius ens han de permetre potenciar les fortaleses de l'entitat i fer menys visibles les debilitats i els dividirem en dos tipus: els generals i els específics:

• Generals: Els objectius generals corresponen a les finalitats genèriques, sense assenyalar resultats concrets. En aquest sentit, no són necessàriament quantificables de forma directa ni mesurables mitjançant indicadors. Els objectius generals es concreten en objectius específics.
• Específics: Es deriven dels objectius generals i els concreten, assenyalant el camí que s’ha de seguir per assolir-los. Per això, es refereixen als efectes específics que es vol aconseguir. Necessàriament han de ser coherents amb els objectius generals i ser quantificables.

En ambdós casos, han de ser realistes i assolibles, tenint en compte la situació de l'entitat.

Alguns exemples d’objectius que pot tenir un pla de xarxes són:

• Augmentar el trànsit de visites a la pàgina web de l’entitat
• Donar a conèixer la marca i missió de l’entitat
• Fer créixer el nombre de participants o persones voluntàries en actes de l’entitat
• Vendre més marxandatge de la botiga electrònica
• Augmentar les donacions i vies de finançament
• Augmentar el nombre de persones subscrites als butlletins electrònics

Abans de donar-se d’alta en una xarxa social també és imprescindible definir quina imatge volem donar. La veu de la nostra marca és l’eina de màrqueting més valuosa i estableix com la teva entitat és concebuda per les persones usuàries.

Quan parlem de la veu de la marca ens referim des del disseny visual de la marca a la manera de comunicar-se a les xarxes socials.

Tota publicació o interacció que realitzem a les xarxes socials provoca algun tipus de reacció als usuaris o usuàries a la vegada que ajuda a definir la imatge virtual de l’entitat. És per això que a l’hora de publicar continguts, i abans d’obrir un compte de l’entitat, és aconsellable marcar unes línies d’actuació i no improvisar.

Aquest pla estratègic de publicació de continguts ha d’incloure i tenir presents un seguit d’aspectes que desglossem a continuació:

• Definir quin tipus de continguts publicarem a cada xarxa i amb quin to (publicacions, enquestes, concursos). Si es té temps i ganes, no està de més establir una normativa d’estil.
• Marcar uns paràmetres concrets en l’ús del material audiovisual. Aquest esdevé clau si volem que les nostres publicacions siguin virals i ens ajudin a difondre allò que volem transmetre. Per tant, cal establir un criteri clar a l’hora d’obtenir, gestionar i publicar aquest tipus de contingut.
• Marcar una periodicitat concreta per a cada canal, tenint en compte les peculiaritats del públic al que ens dirigim. Cal analitzar quin és el moment oportú per fer la publicació en cada xarxa tenint en compte el públic al que ens dirigim i l’ús que aquests fan d’aquell canal. D’altra banda, cada xarxa demana una freqüència de publicació concreta. A continuació us fem una proposta aproximada del que requereixen les principals xarxes socials segons informes publicats:

Facebook: 1-3 vegades per dia
Instagram: Una vegada al dia
Twitter: 8-24 vegades al dia
Google+: Una vegada al dia
Pinterest: 4-10 vegades per dia

• No tenir por a equivocar-se. La millor manera de trobar la freqüència i l’estil que millor s’adapti a les necessitats de l’entitat és atrevir-se i provar. El pla de publicació de continguts ha de ser flexible i adaptable a les possibles modificacions que es puguin anar establint mitjançant el mètode prova-errada.
• Incloure un protocol de gestió de crisi on s’especifiqui com gestionar possibles conflictes a les xarxes socials.
• Establir mesures de privacitat. Cada xarxa ofereix un seguit d’opcions en aquest sentit i cal definir quin tipus de compte ens interessa més en cada cas.

Una vegada ja tenim tot el pla de xarxes elaborat, passarem a activar els comptes i a seleccionar els contactes de cada canal, a la vegada que elaborarem una calendarització dels continguts que s’aniran publicant a cada un d’ells. Això ens facilitarà poder preparar els continguts amb antelació i deixar-los programats.

Per a programar continguts trobareu eines molt útils i contrastades com ara Tweetdeck o Hootsuite i en alguns casos, com ara Facebook, disposareu de les eines de programació que ofereix la pròpia xarxa social.