Les mesures anticrisi pel 2023, necessàries però "insuficients i poc ambicioses"

El cost de la vida durant l'any 2022 ha continuat encarint-se, seguint la tendència d'augment de preus que es va iniciar a finals de 2021, sobretot per la gran escassetat d'energia, agreujada per la guerra a Ucraïna, crisi que encara continua avui dia, així com per la inflació, que ha evolucionat al llarg d'aquest any tot exercint un gran impacte en l'economia de les famílies. Per tal de pal·liar els efectes de l'actual context, des del govern de l'Estat espanyol han aprovat, recentment, un nou paquet de mesures anticrisi pel 2023.

Les mesures preses pel govern estan destinades a frenar l'augment dels preus en àmbits com l'alimentació, l'energia, l'habitatge o el transport. La majoria d'elles són mesures que ja estaven actives des del passat mes de juliol, quan es va aprovar el segon paquet de mesures anticrisi, però que s'han prorrogat de cara al nou any abans que finalitzin el 31 de desembre. Les mesures estaran actives durant els primers sis mesos de 2023, però algunes s'allargaran fins a final d'any.

D'entre les decisions que més han cridat l'atenció, destaca l'eliminació de l'impost sobre el valor afegit (IVA) en els productes de primera necessitat, una mesura destinada a reduir el cost de la cistella de la compra. Els productes que, almenys, durant els primers mesos de 2023 no tindran IVA són la llet, els ous, el pa, el formatge, la fruita, les verdures, els llegums, els cereals, les patates, les hortalisses i les farines. D'altra banda, l'eliminació de l'IVA es compagina amb la rebaixa del mateix impost en altres productes, com la pasta o l'oli.

Cal destacar també les mesures preses al voltant de l'habitatge. S'ha prorrogat sis mesos més la mesura que congela el preu del lloguer en les renovacions de contractes que faci la propietat fins al mes de juny. Així mateix, en la revisió per l'IPC, es limita, fins al 31 de desembre del 2023, l'augment del 2% com a màxim en la quota. També s'ha aprovat la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables sense alternativa residencial.

Finalment, el paquet de mesures es completa amb el xec de 200 euros per a famílies amb una renda anual menor de 27.000 euros; l'ampliació de la rebaixa dels impostos de l'electricitat i el gas, es congela el preu màxim de la bombona de butà, es prohibeix durant tot el 2023 el tall de subministraments essencials i s'estén el bo social per a les famílies en situació de vulnerabilitat; i es mantenen les rebaixes en el transport, entre altres mesures.

Accions insuficients que no compensen la crisi actual

Des de les entitats, que en el seu dia a dia lluiten pels drets de la ciutadania al voltant dels àmbits que s'han beneficiat de mesures per fer front la crisi, valoren la necessitat d'accions d'aquest tipus, però lamenten que no compensin l'augment de preus al qual s'ha arribat durant aquest any. Així ho creu Mercè Darnell, responsable de necessitats bàsiques de Càritas Barcelona, qui valora que és adequat implantar mesures anticrisi, ja que "qualsevol reducció de preus és bona", però insisteix en el fet que les mesures haurien de ser més ambicioses.

"L'eliminació de l'IVA en els productes de primera necessitat, i la rebaixa de l'impost en altres aliments, farà que les famílies puguin omplir la cistella una mica més que abans, o que puguin adquirir productes que havien deixat de comprar", diu Darnell. La mesura "millorarà lleugerament l'economia familiar", admet la responsable de necessitats bàsiques de Càritas Barcelona, qui alhora adverteix que els diners que les llars s'estalviïn en alimentació, malauradament, els hauran de destinar a fer front altres àmbits com el cost dels subministraments o l'habitatge.

Darnell alerta que les mesures són "insuficients i molt fragmentades", sobretot per a la gent amb menys recursos que té dificultats per accedir a qualsevol bé. "Per accedir a moltes d'aquestes ajudes s'han de fer tràmits complicats, en poc temps i que no totes les famílies poden dur a terme, sigui per la seva complexitat o perquè ni tan sols tenen accés a internet", explica des de Càritas Barcelona. "Les mesures haurien d'anar acompanyades d'una simplificació a l'accés de totes les ajudes", manifesta.

"El govern de l'Estat hauria de dedicar més esforç a facilitar l'accés a les ajudes, que són molt difícils d'aconseguir i de les quals moltes vegades no es beneficien les persones que més ho necessiten", considera Darnell.

Una oportunitat perduda

Si donem un cop d'ull a les mesures preses en l'àmbit de l'habitatge, encara es troben més mancances. La Diana Virgós, des de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) lamenta que les accions són "poc ambicioses i insuficients", el que suposa "una oportunitat perduda". I és que, segons diu, algunes mesures d'habitatge són mínimes, i d'altres no milloren la situació actual en ser pròrrogues de les ja actives, unes mesures que no han demostrat ser totalment efectives.

"L'escut social que estava en vigor té uns defectes importants en tant que des del 2021 hi ha hagut 70.000 desnonaments a l'Estat espanyol. No estem contentes amb aquest paquet de mesures anticrisi, ja que és només un allargament del que hi ha, quelcom que ja ens semblava insuficient", afirma Virgós. "Són pegats que no arriben a tothom i que no acaben de solucionar problemes de forma estructural", afirma.

Des de la PAH, Virgós expressa que fa anys que demanen mesures estructurals, però el govern de l'Estat no reacciona. "Ens asseguren que tot se solucionarà amb la llei de l'habitatge, però no arriba. A més, l'actual proposta de llei és insuficient", assegura. La llei d'habitatge es troba, actualment, bloquejada des de fa un any al Congrés dels diputats.

"Demanem que la llei contempli el lloguer social obligatori, com el que tenim a Catalunya, que està demostrat que funciona", afirma Virgós, una mesura que ha aconseguit obligar a grans tenidors d'habitatge a fer lloguers socials a famílies en situació de vulnerabilitat, entre altres aventatges. "També cal que es prohibeixin tots els desnonaments sense cap alternativa residencial. Que a Espanya es produeixen desnonaments és una vulneració de drets humans, no haurien d'existir. Així que necessitem una llei d'habitatge que ho abordi", insisteix.

En definitiva, mesures temporals d'urgència, que no aporten solucions estructurals. "Que no s'abordin les problemàtiques amb solucions duradores implica que moltes famílies no puguin tenir un projecte de vida", assereix Virgós. "Si cada sis mesos estàs pendent de les mesures d'urgència que prengui el govern, estàs intranquil·la i no pots tenir un projecte vital. I si s'acaben les mesures? La ciutadania vivim al dia constantment, i no pot ser. S'ha d'apostar per mesures estructurals", reflexiona la membre de la PAH.