Aleix Prats Jover
Entitat: Ravalnet i SucsPirArt
Edat: 32

Quants anys portes fent voluntariat?

Faig voluntariat des dels 17 anys. De nen vaig estar a un esplai, on els meus pares feien de monitors i quan vaig fer els 17 anys, vaig passar a fer de monitor del grup dels més petits.

Per què vas decidir fer voluntariat?

Vaig decidir començar a fer voluntariat perquè volia que altres persones visquessin el mateix que he viscut jo sempre amb el voluntariat. És quelcom que t'omple molt, formar part d'un projecte que persegueix objectius que responen a necessitats de la població, organitzar-te en el teu entorn local, perseguir ideals i lluitar per ells, prenent part de les decisions i sentint que formes part de quelcom que forma part de tu. Treballar i assumir responsabilitats sense necessitat de tenir una recompensa econòmica, simplement tenint una recompensa que et dóna valors, experiència, creixement personal, amistats per sempre i sentiment de que estàs implicat en l'organització política de la societat.

Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?

Llibertat.

Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?

"Alternativa Libertaria" de Canteca de Macao.

La millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?

Doncs la veritat és que moltes, però la més gran, crear el projecte PirArt. Actualment ens diem SucsPirArt ja que hem assumit també la Colla de Diables de La Verneda. Tres grups de joves que pertanyíem a colles de diables de Barcelona vinculades a Casals de Joves de Catalunya (C.J. Guineueta, C.J. Xiroc amb la Cabronica del Nord i Sucspir) vam crear un grup que promociona la participació juvenil a través de les arts escèniques i la cultura del foc a Catalunya.

Ara ja fa més de 6 anys que el vam crear i moltes persones hem passat per aquest increïble projecte que ha fet arribar el món de les arts escèniques a llocs on no tenen accés a la cultura normalment i que ha pogut demostrar amb el seu exemple que un grup de persones es pot organitzar, funcionar i perseguir els seus somnis i objectius buscant el consens, organitzats de manera assembleària. Després de tots aquests anys, som com una família que cada cop es troba més implicada al barri.

Què t'aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?

A mi la paraula voluntariat no m'agrada massa, prefereixo dir-li participació, ja que associo voluntariat a el concepte de voluntariat que hi havia, per exemple, a les Olimpíades de Barcelona 92. Allà et limitaves a fer el que et "manaven" i, per tant, el teu paper era totalment passiu, no et podies implicar en els espais de decisió. Crec que aquest tipus de voluntariat també és molt positiu, però sempre s'ha de permetre la possibilitat de que les persones es puguin implicar en les decisions i participar de manera activa, és quan hi ha més riquesa en els projectes i major creixement en les persones implicades. És des de la perspectiva dels espais de participació activa des d'on s'obre el camí de la llibertat individual i col·lectiva de les persones i per això entenc el voluntariat com LLIBERTAT.

El voluntariat, des del primer dia, m'ha ajudat a créixer com persona. A assumir responsabilitats, a implicar-me en un projecte amb uns objectius determinats. A participar en el meu entorn local assumint els drets i deures que tinc com a ciutadà i com a integrant d'un grup de persones que té la necessitat d'organitzar-se. He après a empatitzar més amb els altres i a dinamitzar espais de participació on totes les persones que vulguin tinguin la llibertat de dir la seva i sentir-se part implicada en el projecte.

La societat som totes, i el voluntariat, els moviments socials, la participació genera una població més crítica amb el seu entorn, més implicada en l'estructura organitzativa de la població i crea espais perquè les persones siguin més responsables, se sentin més integrades en el lloc on viuen, siguin més tolerants amb els altres, tinguin una mirada més oberta i siguin més respectuoses amb les coses i les persones.

A Catalunya, tenim una cultura de voluntariat molt arrelada i amb molta experiència i les estadístiques demostren que qui ha participat activament en el transcurs de la seva vida ha crescut en totes aquestes qualitats i per tant li ha facilitat el difícil camí d'assolir la llibertat individual i col·lectiva que faria molt més fàcil l'organització de la població.