La població civil de l'Afganistan ha estat la principal afectada del conflicte que, durant els darrers vint anys, ha enfrontat els Estats Units, i els seus aliats, contra els talibans per tal d'enderrocar el grup fonamentalista islàmic del poder. La recent caiguda de Kabul, la capital de l'Afganistan, en mans dels talibans, així com la retirada de les forces armades internacionals, han empitjorat la situació per a la població civil que s'ha vist angoixada per sortir, desesperadament, d'un país que en qüestió de setmanes ha tornat vint anys enrere.

En els darrers mesos, les víctimes civils han augmentat considerablement. De fet, la UNAMA denuncia l'augment de matances, maltractaments, persecucions i discriminació. La situació s'encamina a la instauració d'un règim de terror per part dels talibans, tal qual es va produir a la dècada dels noranta, quan es duien a terme execucions públiques, es prohibia a les dones estudiar, sortir soles pels carrers o desenvolupar activitats professionals, mentre que a música, la ràdio, el cinema i la televisió també van ser prohibides.

Les colpidores imatges de les persones afganeses tractant de pujar un avió a l'aeroport de Kabul per sortir del país és una mostra de la desconfiança que té la població civil en les accions dels talibans. Per tal de pal·liar aquesta situació, els talibans ja han impedit el pas d'afganeses i afganesos a l'aeroport, un espai que ja ha patit dues explosions en ambdós suposats atacs terroristes, tal com es temia.

Per tal de tractar de donar una sortida a la població civil afganesa, i en especial els col·lectius més vulnerables, com dones o infants, diversos col·lectius del nostre país han engegat diverses campanyes per tractar de promoure un corredor humanitari que permeti la població de l'Afganistan tenir una sortida del país de l'Àsia Central que sigui segura, legal i que els permeti arribar als països de la Unió Europea. El CEAR recull signatures d'entitats i persones a títol individual per instar als països europeus a actuar per posar fora de perill la població civil afganesa.

La Cultura, amenaçada

Amb la tornada al poder del grup fonamentalista islàmic, la cultura està fortament compromesa a l'Afganistan. Una prova és la prohibició de la música en públic al país que promouen els talibans sota el seu govern. Per tractar de defensar els Drets Humans d'artistes i intel·lectuals afganeses, ajudar-les i rebre'ls al nostre país en un moment tan complicat per l'Afganistan i promoure la cultura afganesa, diverses entitats i administracions han promogut el moviment Cultura per l'Afganistan.

Des del moviment es creu que la cultura, l'art i la creació artística serà un dels àmbits on els drets fonamentals del poble afganès tindrà unes conseqüències dramàtiques, tal com es va veure en l'anterior mandat dels talibans, quan la cultura era susceptible de ser censurada o castigada amb presó o mort, una situació que es veurà agreujada quan siguin les dones quan realitzin qualsevol expressió artística.

Per aquesta raó, diverses associacions i personalitats del món cultural fan una crida als governants per tal que es comprometin a promoure un corredor humanitari i ajudar a fer venir artistes i intel·lectuals afganeses a Catalunya. "Des de casa nostra i des del món de la cultura volem donar un missatge de solidaritat i suport a totes les creadores i artistes afganeses, sigui quin sigui el seu àmbit disciplinari", expliquen al seu manifest.

Manifest de Cultura per l'Afganistan

A través d'un manifest, les entitats i personalitats signants demanen l'immediat reconeixement d'asil de totes les persones que fugen de l'Afganistan mitjançant l'obertura de fronteres i la creació de corredors humanitaris per la fugida de les persones, en especial les dones, nenes i altres col·lectius vulnerables com el LGTBIQ+, així com els col·lectius de persones vinculades al coneixement, creació i cultura "que per la seva activitat corren un greu perill".

El moviment també demana la inviolabilitat de l'article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que diu que "Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar en el progrés científic i en els beneficis que d'ell resultin". També sol·liciten que al pressupost de l'Estat el 2022 un percentatge de la despesa
militar es transformi en una línia d'ajudes i recursos per l'impuls de la pau i la cultura de les persones que es trobin en zones i països en situació de conflicte.

Finalment, per tal de promoure l'activitat cultural afganesa tant a Catalunya com a la resta de països, consideren necessari que les autoritats en l'àmbit europeu, espanyol i català proporcionin els recursos econòmics i materials per tal que els i les artistes afganeses acollits puguin continuar desenvolupant les seves activitats creatives.

Promoció d'artistes i creadores afganeses

Al manifest, els grups impulsors d'aquest moviment es comprometen a promoure en els pròxims mesos la participació d’artistes i creadores afganeses en la vida cultural de Catalunya "a través de cursos, tallers, accions i programacions específiques per contribuir a estendre la cultura afganesa al nostre territori".

Les personalitats i entitats que han impulsat el moviment són l'Àlex Casanovas, president de l’Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya; Xevi Dorca, president de l’Associació de Profesionals de la Dansa de Catalunya; Àngels Gregori, presidenta del Pen Club Català; Marina Marcos, vicepresidenta d’Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya; Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors; Jordi Montaña, president del FAD i Maria Molins, membre de la Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català.

També l'impulsen Bel Olid, presidenta de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana; Isona Passola, presidenta de l'Ateneu Barcelonès; Josep Reig, president de l'Associació Professional de Músics de Catalunya; Jordi Sánchez, equip directiu de la Nau Bostik; Gemma Sendra, regidora independent d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona i Isabel Vidal, presidenta d’Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya.

Si et vols afegir a la demanda de Cultura per l'Afganistan a través de la signatura del seu manifest, ho pots fer en aquest enllaç.