"No és possible certificar que un dispositiu estigui totalment lliure de conflictes". Marta Anglès, tècnica de la campanya Electrònica Justa de Setem Catalunya, explica que la fragmentació de la cadena de subministrament complica el seguiment dels materials i les condicions de les persones treballadores en la indústria electrònica.

La necessitat ingent de recursos naturals, els desequilibris de poder entre els actors de la cadena i una gran manca de regulació i transparència contribueixen a que aquesta indústria produeixi conflictes ambientals, socials i fins i tot armats al llarg de tota la cadena: des de l'extracció, i fins a la fabricació i el "descartament".

Minerals en conflicte

En la primera fase, "la sobreexplotació dels minerals, l'aigua i les terres, que es produeix principalment en països del Sud Global per part d'empreses mineres degrada el medi ambient i amenaça la subsistència de les comunitats locals", a més d'agreujar conflictes armats pel control en l'extracció i la comercialització.

Això sumat a la falta de regulació i transparència, fa que no es puguin exigir responsabilitats. De fet, tot i que la UE i els Estats Units prohibeixen la comercialització dels anomenats "minerals de sang", com que la cadena de subministrament està tan fragmentada, és difícil determinar si hi ha minerals de conflictes als nostres dispositius, comenten des de Setem.

La República Democràtica del Congo és un dels casos que més han transcendit aquests últims anys. Els grups armats del país, ric en cobalt, coure, urani, or, diamants, cassiterita i coltan, controlen les mines, forcen les persones treballadores a extreure els minerals en condicions perilloses i precàries, i exigeixen impostos i suborns a les persones transportistes, a compradores locals i internacionals, i als controls duaners, segons denuncia Alboan.

Setem Catalunya ha investigat amb profunditat el conflicte ambiental i social al desert d'Atacama, a Xile, conegut com el desert més àrid del món, i que conté una de les majors reserves mundials de liti, essencial per a la producció de les bateries dels aparells mòbils i dels cotxes elèctrics. El liti s'extreu bombejant aigua subterrània i això té greus conseqüències per a les comunitats indígenes de la zona i amenaça la supervivència de la fauna.

La policia xilena ha reprimit durament els moviments socials organitzats per aturar l'exploració i les empreses tecnològiques que s’abasteixen d'aquest liti, entre les quals hi ha Panasonic i Samsung, no han volgut respondre sobre el seu vincle amb aquest fenomen, explica Anglès.

Treball forçós a les fàbriques

La fase de fabricació no està exempta de conflicte. "Les persones treballadores viuen greus vulneracions laborals, com ara l'exposició a químics sense protecció, jornades laborals llargues, manca de llibertat sindical i coercions físiques i verbals de part dels superiors", exposen des de Setem.

La subcontractació de l'activitat manufacturera a països amb mà d'obra més barata i amb menys regulació com la Xina o el Sud-est asiàtic és un impediment per traçar el camí que han seguit els nostres dispositius i exigir responsabilitats.

Un conflicte investigat per Setem Catalunya és el cas d'una fàbrica de Malàisia, de la qual s’abasteixen les principals empreses de xips i semiconductors d’Europa i els Estats Units, com Sony o HP. Els testimonis recollits de les persones que hi treballen demostren que han patit treball forçós, amenaces violentes, retencions de passaports i importants deduccions salarials, tot i que la fàbrica ho nega i les tecnològiques no han donat resposta.

Finalment, el "descartament" suposa l’enviament i l'acumulació d’aparells electrònics obsolets a països del Sud Global com Ghana. Les emissions tòxiques provoquen problemes greus de salut en les persones que hi treballen i que ho fan de forma irregular, moltes de les quals són menors, comenta.

A la recerca d'un model just

"La qüestió no és prescindir d’aquests materials en els dispositius actuals, ni tampoc prescindir de la mà d’obra", afirma Anglès, que considera que la solució és que fabricants i empreses tecnològiques "facin un control més constant de les seves cadenes de subministrament i que treballin per prevenir vulneracions ambientals i socials". També cal que s'aprovin "noves regulacions vinculants que exigeixin responsabilitats a les empreses", que tenen una manca d’obligacions legals.

En aquest sentit, hi ha dues iniciatives que fan una feina imprescindible per certificar el respecte dels drets socials i ambientals a la cadena de subministrament electrònica.

D'una banda, IRMA (Initiative for Responsible Mining Assurance) ofereix processos de verificació i certificació de les mines per garantir que hi té lloc una “mineria responsable” que respecti els estàndards socials i ambientals.

De l'altra i pel que fa a la fase de fabricació, hi ha Electronics Watch, una entitat que fa monitoratge de les condicions de les fàbriques on es produeixen dispositius electrònics amb l’objectiu de garantir els drets laborals de les persones que hi treballen.