Assolir la pau és un objectiu preuat per molts països i organitzacions, tot i que avui dia s'estableix com una fita llunyana, sobretot si es té en compte la invasió de Rússia a Ucraïna. A nivell global, els conflictes i les tensions persistents han recordat la importància de buscar alternatives pacífiques per resoldre les diferències i evitar la violència, on el diàleg i la mediació s'han convertit en eines essencials per promoure la pau i la concòrdia entre les nacions.

En la lluita per fer visible i potenciar la pau, s'hi troba l'Informe 'Alerta 2023!', un projecte que anualment fa una anàlisi del món i destaca els escenaris de risc, les crisis i les oportunitats de pau, entre altres conceptes. El projecte és impulsat per l'Escola de Cultura de Pau i en la recent edició, Etiòpia, Veneçuela, Colòmbia i el Iemen hi tenen protagonisme.

• Etiòpia, els fronts que s’han de tancar per construir la pau

La primera regió on aboca llum l'informe és Etiòpia, tot i que el context d'inestabilitat que es viu des de fa anys pot complicar l'assoliment de la pau. Cal destacar dos fronts: el primer, el conflicte armat que es va iniciar al nord, a Tigre, fet que des de 1991 ha ocasionat un gran enfrontament polític.

L'autoritarista Front d'Alliberació del Poble de Tigre (TPLF) va convertir-se en el principal membre del govern de coalició, controlant el Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop (EPRDF), qui ha portat penúries i repressions a les ciutadanes. El 2018, Abiy Ahmed arriba al poder com a nou primer ministre, encaminant la política cap a la democràcia, amb mesures econòmiques i polítiques. El moviment només va augmentar la tensió política, ocasionant la guerra de Tigre el 2020.

Alhora, s'obre el segon front a Oromiya, on la violència de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (OLA) empitjora la repressió. Tot i les tensions, sembla que pot haver-hi esperança. El novembre de 2022, el Govern Federal i les autoritats de Tigre van arribar a un acord per cessar permanentment el conflicte, mentre que també es van iniciar converses de pau amb OLA. Com a resultat, va engegar-se el desarmament dels combatents de Tigre i es va reactivar de l'ajuda humanitària, per exemple.

De totes maneres, l'acord pot truncar-se fàcilment per quatre raons: la inestabilitat no resolta que viu el país, les greus violacions dels drets humans, la integració dels combatents que han matat milers de persones a la seguretat de l'estat i el conflicte OLA-Govern Federal. Per tant, tot i que destaquen que hi ha consens per arribar a un acord de pau, la línia és molt fina. Caldrà tenir en compte els moviments polítics i l'actitud de cada un dels protagonistes per saber si la pau a Etiòpia serà possible.

• La 'Pau Total', el projecte per assolir l’harmonia a Colòmbia

L'agost de 2022, Colòmbia encetava una nova era amb Gustavo Petro com a president del país, qui arribava al poder amb una estratègia política encarada a assolir la pau, especialment amb el projecte 'Pau Total'. Petro tenia i té la intenció de construir una "pau prioritària i transversal als temes d'Estat, participativa, amplia, inclusiva i integral". Tot i la lluita iniciada, el clima tens i violent de vulneració de drets i de manca de seguretat pot fer difícil la transició cap a l'harmonia.

Tot va començar amb l'acord de 'pau amb legalitat' que va aconseguir l'antic president, Iván Duque. El pacte, però, no va comptar amb prou suport i ara és Petro qui proposa una segona oportunitat. El principal objectiu de la 'Pau Total' és negociar l'harmonia amb els principals grups armats del país: les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Exèrcit d'Alliberació Nacional (ELN), a més de dissenyar polítiques de pau de seguretat, sense deixar de banda la població per assolir una política civil.

Fins al moment, sembla que l'objectiu va per bon camí. S'han iniciat els diàlegs amb les FARC, altres formacions i l'ELN, amb qui les negociacions han funcionat tan bé que s'ha acordat el cessament de la violència.

Sense dubte, es tracta d'un projecte altament ambiciós que vol obtenir l'equilibri en totes les esferes del país, però mantenir diàlegs simultanis entre actors tan contraris pot ser un obstacle, cosa per la qual es requereixen equips negociadors "capaços d'avançar de forma paral·lela en processos d'enorme complexitat". Les expectatives que ha generat el pacte també poden anar en contra, ja que les frustracions davant una fallida poder comportar greus conseqüències.

A més, el diàleg pot no servir en àmbits hostils com el narcotràfic. L'Informe posa el focus en la capacitat de gestió del govern i l'adopció d'una estratègia que ajudi a mantenir la complicada xarxa de diàlegs. A banda, han de saber actuar davant un possible fracàs, per evitar un efecte dòmino sobre la resta de fronts i que 'Pau Total' acabi sent paper mullat.

• La negociació de la crisi a Veneçuela i els reptes amb l’oposició

La Conferència Internacional sobre Veneçuela de l'abril va marcar un abans i després al país. Va ser un esdeveniment proposat pel president colombià Gustavo Petro, on van participar fins a vint representants d'altres països, per restablir les negociacions entre Caracas i l'oposició. La conferència no va desencallar el problema, però va suposar l'inici cap a la pau, amb la ben entesa entre el govern veneçolà i els seus contraris i la destacable rebuda internacional.

La cimera va finalitzar amb tres compromisos, com la necessitat d'establir un cronograma electoral que "permeti la celebració d'eleccions lliures, transparents i amb garanties". En segon lloc, aixecar de forma progressiva les sancions al Govern a mesura que compleixi amb les promeses. Finalment, restablir el diàleg amb Mèxic i implementar el Fons fiduciari de tres mil dos-cents milions de dòlars que actualment està congelat a l'exterior, diners que l'oposició del país també vol invertir en programes socials.

La tensa relació amb els contraris va començar a canviar quan l'Assemblea Nacional va decretar el fi del govern interí de Juan Guaidó. L'apropament també es va plasmar amb la visió positiva del pacte per altres sectors de l'oposició, com una mesura per acabar amb la crisi humanitària del país.

Pel que fa a la relació amb Mèxic, tot i no avançar en negociacions, Petro va comprometre's a mantenir el contacte. De fet, l'any passat es van restablir les relacions amb Caracas, per exemple. En el cas del vincle amb els Estats Units, el govern de Biden es mostra més conciliador amb Veneçuela.

La pau també es una possibilitat futura si es té en compte que el Govern ara és més flexible. Per exemple, ha permès que partits fora de Plataforma Unitària designin membres del Consell Nacional Electoral. També cal tenir en compte la reducció del 83% de les detencions arbitràries de 2021 a 2022 i la del nombre de protestes i repressions.

Tot i que la conferència era molt ambiciosa i alguns resultats avalen l'esperança, no han estat tan rellevants com els esperats, posant en perill la situació d'estabilitat. Entre altres, la posició dels EUA encara és la mateixa i no hi haurà diàleg ferm fins que el capital congelat es pugui manipular. A més, Mèxic ha exigit condicions especials per reprendre els diàlegs i tampoc afavoreix el camí la precària situació dels drets humans.

De totes maneres, la lluita continua, perquè tot i les ombres del procés, les parts participants tenen motius suficients per restablir el diàleg, especialment l'oposició, que ha vist que només podrà governar si guanya unes eleccions.

• Una possible pau sostenible i inclusiva al Iemen

La situació al Iemen no és fàcil. Ara, té una oportunitat per deixar enrere aquesta etapa, tot i que l'opció només és, de moment, una expectativa per tres motius. Primerament, la reducció de la violència amb l'acord de treva de l'abril de 2022, una relaxació promoguda per l'ONU que ha afectat positivament la societat iemenita, sobretot amb menys víctimes mortals.

Tot i que el pacte no va ser renovat a l'octubre, l'informe considera la treva com "una prova dels efectes positius de l'abordatge del conflicte per la via de la negociació". El segon punt són negociacions entre Aràbia Saudita i els adeptes d'Al-Houthi, el líder del grup que vol acabar amb el govern del país, un diàleg que van començar després de la no renovació del pacte.

De totes maneres, no es contempla com una mesura estratègica per destruir el Iemen, sinó que és un moviment interessat per Aràbia Saudita, ja que vol deixar de formar part d'un conflicte que li fa perdre diners i del qual no ha aconseguit res. Una de les pors de l'acord, però, és que només busquin el seu benefici. Finalment, destaquen les converses entre els actors del Iemen, on l'ONU s'ha compromès a reactivar-les.

Amb la constitució del Consell de Lideratge Presidencial l'abril de 2022 es va tractar d'avançar en el diàleg entre les parts, tot i que encara no ha donat fruits. Des d'un inici, es van produir desacords, sobretot per la visió competent dels integrants. Per tant, el fet que tothom vetlli pels seus propis interessos fa poc probable que, a curt termini, vagin en una mateixa direcció.

També ho pot complicar la limitada presència de la societat en el procés, tot i que la població és la que més ha patit les conseqüències de les picabaralles. Ningú s'ha preocupat per l'estat de les iemenites, obligades a quedar-se al marge de tota negociació. A més, les dones han patit una forta exclusió, tot i que la seva acció ha sigut clau en molts moments, per exemple, en iniciatives locals de mediació i construcció de la pau.

L'informe conclou que la pau al Iemen trigarà a arribar i haurà de tenir en compte totes les mirades del conflicte, les causes i les conseqüències. En la resolució, el paper dels actors internacionals serà clau per facilitar les negociacions i afavorir l'alto el foc. A més, es requerirà un ambient tranquil i procliu al diàleg, sense oblidar la societat. Tot això vigilant de prop les accions dels actors amb més pes, especialment els grups armats, per limitar la seva presència i evitar que lluitin només pels seus interessos.

• El diàleg i la mediació, claus en el context internacional

Els escenaris ens fan ser conscients que, a escala internacional, encara hi ha moltes poblacions que pateixen els estralls de la violència i dels interessos polítics, on la seguretat humana no té cap mena de significat. La majoria són conflictes que fa anys que existeixen i el seu final encara és llunyà.

En aquest context, el diàleg i la diplomàcia es converteixen en eines necessàries, imprescindibles i útils per fer front a les tensions, dos conceptes que en els últims anys han guanyat protagonisme. La 'Nova Agenda de Pau' impulsada per les Nacions Unides és el marc sobre el qual es vol treballar per promoure el diàleg i la construcció de la pau, uns processos que cada vegada compten amb més fidels.

El 2022 es van identificar trenta-nou processos i negociacions de pau: quinze a l'Àfrica, deu a l'Àsia, sis a Europa i quatre a Orient Mitjà i a Amèrica. Hi ha constància de processos de negociacions en dinou dels trenta-tres conflictes armats, una dada que arribava en un any difícil amb l'esclat del conflicte entre Rússia i Ucraïna, però on també es va acordar el cessament progressiu de la violència a Sudan del Sud o Índia. Per tant, els exemples mostren l'efectivitat de les negociacions.

La presència de més actors involucrats és un dels factors que ha propiciat un augment dels processos de pau, apostant pel diàleg i la mediació, una acció on l'ONU n'és el principal mediador, però on cada vegada participen més organismes. Si hi ha més protagonistes, les probabilitats d'augmentar les aproximacions entre oponents poden ser majors, així com la signatura d'acords. Tot i això, ningú assegura que més intervenció sigui positiva, perquè també pot ocasionar més desavinences.

És vital construir una pau inclusiva que impulsi el diàleg i la mediació, però des d'un punt de vista múltiple, que aconsegueixi que la pau tingui suport internacional i consti a les agendes, però sobretot, que sigui una prioritat. Amb el pas del temps, han sorgit nous mecanismes i compromisos que s'han acabat expandint mundialment i, per conseqüència, s'han enfortit.

De totes maneres, per molt ètic que sigui negociar amb la paraula, ni s'utilitza tant ni es valora com cal, especialment si es té en compte la falta de voluntat política d'optar per aquesta via de mediació. A través de l'informe 'La Nostra Agenda Comuna', s’ha creat un marc per fer front als problemes actuals i els que vindran. La pau hi consta de sis formes: reduir els riscs estratègics, reforçar la previsió i la capacitat internacionals per detectar nous riscs per la pau i la seguretat i reformular les respostes davant tota forma de violència.

A més, invertir en la prevenció i consolidació de la pau, donar suport a activitats regionals de prevenció i centrar les polítiques de seguretat a dones i nenes. La intenció és que a la implementació d'aquestes condicions també hi hagi una gran participació, comptant amb la societat civil i contemplant a l'horitzó la Cimera del Futur 2024 i l'adopció del Pacte del Futur.