Els ports d'Andalusia i les illes Canàries, així com les entrades per via marítima i terrestre a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, conformen el que s'anomena la Frontera Sud espanyola. Creuar aquests punts per accedir a l'Estat espanyol és l'objectiu d'aquelles persones que prenen una de les rutes migratòries més importants d'arribada de persones migrades per via marítima a Europa.

Però aquest trànsit migratori no només suposa un gran perill per a la seva vida, especialment, en el cas de la ruta canària, sinó que, a la seva arribada, veuen com els seus drets fonamentals es veuen vulnerats sistemàticament per les institucions públiques. Com a exemple, a la Frontera Sud vuit de cada deu persones migrades es troben en risc d'exclusió, mentre que el 10% es veuen obligades a viure al carrer, sense recursos que cobreixin les seves necessitats.

Aquestes vulneracions de drets sistemàtiques inclús poden acabar en tragèdia, com el cas de la mort de 37 persones, i la desaparició de 77 més, durant l'allau humana que va ocórrer el 24 de juny de 2022 a Melilla. Es dona el cas, a més, que sis mesos després de la tragèdia a la tanca de Melilla, ni les autoritats espanyoles, ni les marroquines, no han garantit investigacions efectives i transparents per saber què va passar realment.

Per tal de documentar aquestes violacions de drets fonamentals i investigar la cara més cruel de la Frontera Sud des de les entitats No Name Kitchen, Solidary Wheels i Atlas Canarias, han impulsat una campanya de micromecenatge. El propòsit és aconseguir el finançament suficient per poder elaborar un estudi que ajudi a visibilitzar una problemàtica que va en augment. La fita que permetria assolir l'objectiu són 2.800 euros: a data 23 de desembre, la campanya ha pogut recaptar uns 1.630 euros.

"Presons de cel obert"

Des de No Name Kitchen, Solidary Wheels i Atlas Canarias, entitats que lluiten en favor del dret de les persones migrades, denuncien que tant a les illes Canàries, com a Ceuta i Melilla, la vulneració de drets a aquestes persones que arriben amb la intenció d'accedir a l'Estat espanyol és sistemàtica. "Són llocs de trànsit que, en moltes ocasions, s'acaben convertint en presons a cel obert", denuncien des de les tres organitzacions.

Quan es parlen de vulneracions de drets humans en aquests punts de trànsit, es fa referència sovint a aspectes com la impossibilitat de sol·licitar asil i protecció a Ceuta a causa dels obstacles que provoca la plataforma informàtica per demanar cita per fer-ho; els centenars de devolucions il·legals que es duen a terme a Melilla, o la desprotecció del jovent migrat menor, que compleixen anys als centres d'acollida temporal i que arriba un dia que són expulsats, sense saber on anar, sense recursos, ni conèixer l'idioma.

"Aquesta campanya pretén finançar un treball de documentació, recerca i anàlisi de la repressió burocràtica i la violència administrativa que cada dia condemna a centenars de persones a sobreviure com a subjectes de no drets", afirmen. Des de les tres entitats apunten a la "negligència i la xenofòbia que les institucions públiques" demostren en permetre aquestes vulneracions de drets fonamentals.

L'estudi que les tres organitzacions volen dur a terme és punt clau de la campanya d'incidència que tracten d'impulsar per "acabar amb la impunitat" i, sobretot, "millorar la via de les persones a les quals se'ls nega unes vies legals i segures" en un trànsit migratori que només busca un futur millor.