Segons l'últim informe de 'L'estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món 2023', la fam encara destrossa la vida a milions de persones. De fet, els valors han augmentat el total constatat en els últims anys. Des del 2019, la població que s'engloba dins el problema humanitari s’ha incrementat considerablement, sumant-hi cent vint-i-dos milions de persones més. En l'actualitat, parlem de set-cents trenta-cinc milions de vides perjudicades per la fam, tal com apunta l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).

L'informe mencionat és de caràcter anual i és elaborat per l'organisme, juntament amb el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Programa Mundial d'Aliments (PMA) i UNICEF. Entre les pàgines, fan un seguiment de la crisi, posant al dia les xifres i fent conscient a governs, institucions i a la mateixa ciutadania d’una qüestió que assola diàriament milions de vides.

Enguany, han posat el focus en la urbanització, la transformació dels sistemes agroalimentaris i les dietes saludables al llarg del continu rural-urbà. La barrera que separa les zones urbanes de les rurals cada vegada s'esborra més i l'alimentació s'està unificant, així com les possibles conseqüències.

La fam al món, una problemàtica humanitària que va en augment

El 2021, el total d'afectades per la fam va ascendir als vuit-cents vint-i-vuit milions d’individus, una xifra realment alta, però a prop de les recollides en l'últim informe. Per la qual cosa, apunten que s'estan mantenint "relativament estables". De totes maneres, la FAO puntualitza que no es tracta d'una situació unificada, perquè hi ha parts del món que no estan notant cap millora, al contrari, allà s'està agreujant.

Ho exemplifiquen amb els casos d'Àsia i Amèrica Llatina, llocs on la reducció de la fam s'ha fet més notòria, però no ha passat el mateix al Carib, l'Àsia Occidental ni l'Àfrica, llocs on "s'enfronten a crisis alimentàries cada vegada més greus". De fet, el continent africà segueix sent l'indret on la fam està més arrelada: "una de cada cinc persones s'enfronta a la fam, més del doble de la mitjana mundial".

Erradicar la fam mundial és un dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i que consten a l'Agenda 2030. Concretament, ocupa la segona posició a la llista. Malauradament, les expertes ja han vaticinat que probablement no es podrà assolir, especialment en aquells indrets on és un dels principals problemes.

Antonio Guterres, secretari general de les Nacions Unides, veu imprescindible que el món bolqui tots els seus esforços en aquesta problemàtica, si realment es vol rescatar l'objectiu. "Hem de fomentar la resiliència davant les crisis i pertorbacions que causen la inseguretat alimentària, des dels conflictes fins al clima", va destacar. De fet, en el mateix informe ja han admès que és probable que de cara al 2030, quan se suposa que l'Objectiu s'ha d'haver complert, hi haurà prop de sis-cents milions de persones patint fam.

Problemes per accedir als aliments i falta de dietes saludables

La fam no és l'únic indicador del problema, l'informe també assenyala que la seguretat alimentària i la nutrició formen part del tot. El primer concepte fa referència a la possibilitat de poder accedir a aliments suficients i de qualitat en tot moment, un aspecte que tothom hauria de tenir garantit, però que, en realitat, el 29,6% de la població mundial no gaudeix, al voltant de dos mil milions de persones.

La inseguretat alimentaria greu posa en risc la vida de les persones que la pateixen, atès que són habituals les jornades on les famílies no tenen ni un gra d'arròs per emportar-se a la boca. En altres és moderada, on es veuen obligades a restringir la ingesta o a optar per productes de menor qualitat per falta de diners. En ambdós casos, la salut es veu greument amenaçada en estar obligades a posar les seves vides en perill.

No tenir seguretat a l'hora d'aconseguir aliments repercuteix en la dieta de les persones afectades, tant en la quantitat com en la qualitat. En conseqüència, les possibilitats de poder ingerir àpats saludables són reduïdes. Segons argumenten, "el 42% de la població mundial no va poder permetre's una dieta saludable el 2021”, o el que és el mateix, tres mil milions cent mil persones.

I la falta de recursos i de qualitat es coneix com a malnutrició, una condició especialment palesa en els menors de cinc anys que, evidentment, té repercussions sobre les condicions físiques dels infants, des de retards en el creixement, fins a emaciació i inclús sobrepès.

Per obrir una petita escletxa de llum i tot i que és evident que la lluita per frenar la fam serà llarga, s'han detectat progressos pel que fa a la lactància materna exclusiva, una pràctica que s'ha estès al 48% dels menors de sis mesos.

La pandèmia de la Covid-19 i la guerra a Ucraïna, els principals motius

Sense cap mena de dubte, els llibres d'història recolliran els dos principals fets que han marcat els últims cinc anys. Per una banda, la pandèmia mundial de la Covid-19 i, per l'altra, la guerra a Ucraïna. Ambdós fets han portat cua, amb canvis socials, econòmics i de salut, però també en termes d'alimentació.

Ucraïna és considerada un dels principals països proveïdors de cereals com el blat i, en conseqüència, el cost de molts productes han patit una forta inflació. A causa del conflicte latent i el bloqueig rus, el subministrament va reduir-se considerablement. Per la qual cosa, l'exportació de cereals i altres recursos es va fer difícil. La falta d'aquestes primeres matèries ha augmentat els preus i l'arribada d'aquests béns bàsics ha passat a ser més costosa i difícil, encara més en els territoris on la fam és crònica.

"La riquesa de les multimilionàries s'ha disparat en aquests últims anys", degut precisament a aquestes dues problemàtiques, segons Lourdes Benavides, responsable de seguretat alimentària d'Oxfam Intermón. "Mentre que més de tres mil milions cent trenta mil persones no poden permetre's una dieta adequada, les empreses d'energia i d'aliments van més que duplicar els beneficis el 2022", afegeix.

La tendència a la urbanització afecta indirectament a l'alimentació

Des de l'organització també han remarcat la crisi climàtica com un altre punt clau que ha propiciat les crisis alimentàries, com les sequeres. L'informe incideix també en la urbanització, una tendència que afecta indirectament als aliments i que, tot i que ja té coses a dir sobre la quantitat i qualitat d'aquests, les seves implicacions seran majors en un futur pròxim, sobretot si es té en compte que cada vegada hi haurà més gent vivint en les ciutats. "Set de cada deu persones", apunten.

Aquesta "megatendència" haurà de tenir en compte les crisis sanitàries, per assegurar un aliment de qualitat a tot ciutadà i ciutadana, en lloc de contribuir al fet que el percentatge d'afectades per la falta de recursos augmenti, perquè la urbanització ja està provocant importants canvis en els sistemes agroalimentaris.

Per exemple, en les zones rurals on hi havia més tradició d'adquirir aliments principalment de producció principal pròpia, ara "són adquirits cada vegada més en els mercats". A més, el frenetisme de la societat i les preses ens porta a cuinar menys i menjar pitjor, optant pels precuinats. Amb tot, sumem l'augment de la presència dels aliments processats en els estands del supermercat, però també en les nostres neveres i rebosts.

Tenint en compte que les dietes tendiran a la unificació, les expertes argumenten que és moment de trencar les barreres entre el que és estrictament urbà i el que és estrictament rural, perquè és hora de partir d'una visió més generalista per entendre bé com està canviant tot i com ho farà.

Tot i això, per poder veure aquestes dues formes de vida per igual, primer cal resoldre les desigualtats que es donen, ja que, entre altres aspectes, la inseguretat alimentària és molt més probable a les zones rurals (33%), com també els retards en el creixement relacionats o l'emaciació (10,5%). La tendència es reverteix quan parlem de sobrepès, però, pel fet que és superior a la zona urbana que no pas a la rural, 5,4% i 3,5%, respectivament.

Reaccions i crítiques de les organitzacions davant les crisis alimentàries

Les xifres no han passat desapercebudes i algunes organitzacions relacionades amb la lluita per la igualtat de les més vulnerables s'han pronunciat al respecte. "És imperdonable que els governs vegin com centenars de milions de persones estan passant gana mentre continuen posant per sobre els interessos dels agronegocis mega rics i les grans empreses d'energia", ha conclòs Benavides.

En relació, ha afirmat que sí que hi ha forma d'acabar amb la fam al món, "però requereix accions de política audaç i unida". L'entitat posa especial èmfasi en promoure els drets de les dones agrícoles com la clau d'aquesta lluita, a més de donar suport als petits productors i cancel·lar el deute dels països pobres, entre d'altres.

A l'informe, conclouen afirmant que totes les futures accions i decisions haurien de crear-se partint des d’un punt de vista unitari de les poblacions rurals i urbanes, integrades en un tot en lloc de veure's per separat en dos sistemes agroalimentaris diversos.

En el cas de Mans Unides, que un nombre tan elevat de persones passin gana és "un fracàs per la humanitat i el resultat d'una desigualtat, cada vegada més extrema, que condiciona la vida present i futura". Aprofiten per fer referència a una problemàtica massa rutinària com és el malbaratament alimentari, posant l'exemple de les set milions set-centes mil tones d'aliments que es llencen a la brossa cada any al territori.