Fòrum Social Mundial 2011, una revisió

El Fòrum Social Mundial (FSM) ha tingut lloc aquests primers dies de febrer a Dakar. Seguint la línia d'edicions anteriors, s'han dut a terme activitats autogestionades, seminaris, tallers, ponències..., i la Declaració de Moviments Socials. Tot un seguit d'alternatives, que, aquest any, ha quasi coincidit amb l'esclat de les revoltes populars a països del Magrib i d'Orient Pròxim. Ja us hem informat sobre la participació catalana al FSM, sobre els eixos bàsics i informació complementària d'una alternativa al Fòrum Econòmic de Davos, origen, el 2001, de la primera edició a Porto Alegre (Brasil), veiem una revisió.

En la web del Fòrum 2011, o en la web del FSM, podem trobar conclusions, la Declaració de l'Assemblea de Moviments Socials, i més informació sobre aquesta trobada anual -a vegades centralitzada (com en aquesta ocasió) i a vegades descentralitzada-, que vol oferir alternatives a l'actual model majoritari econòmic i social neo-lliberal. La Declaració se centra en les crítiques a aquest model, com aquest model està incidint en el canvi climàtic, en la sobirania alimentària i el dret a les terres originàries per part dels pobles anomenats indígenes i altres temes habituals al procés del FSM. Hem publicat alguna informació sobre el FSM-2011:

Els 12 eixos temàtics del Fòrum han estat aquests:

Eix 1: Per una societat humana basada en els principis i valors comuns de dignitat, diversitat, justícia, igualtat entre tots els éssers humans, qualsevol que sigui el seu gènere, cultura, edat, discapacitat, creença religiosa, salut, i per l'eliminació de tota forma d'opressió i de discriminació basades en el racisme, la xenofòbia, els sistemes de castes, l'orientació sexual i altres.
Eix 2: Per una justícia ambiental i un accés universal i sostenible de la humanitat als béns comuns, per la preservació del planeta com font de vida, en particular de la terra, les aigües, les llavors, els boscos i selves, les fonts d'energia renovable i de la biodiversitat, garantint els drets dels Pobles Indígenes, originaris, tradicionals, autòctons, nadius, sense estat, “quilombolas” i “ribereños”, sobre els seus territoris, els recursos, les llengües, les cultures, les identitats i els sabers.
Eix 3: Per l'aplicabilitat i l'efectivitat dels drets humans - econòmics, socials, culturals, ambientals, drets civils i polítics, fins i tot els drets dels nens -, en particular el dret a la terra, a la sobirania alimentària, a l'alimentació, a la protecció social, a la salut, a l'educació, a l'habitatge, a l'ocupació, al treball decent, a la comunicació, a l'expressió cultural i política.
Eix 4: Per la llibertat de circulació i d'establiment de totes i de tots, especialment dels immigrants, dels sol·licitants d'asil, de les persones víctimes de tràfic humà, dels refugiats, dels Pobles Indígenes, originaris, autòctons, tradicionals i nadius, de les minories, pel respecte dels seus drets civils, polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals.
Eix 5: Pel dret inalienable dels pobles al patrimoni cultural de la humanitat, per la democratització de sabers, cultures, comunicació i tecnologies, donant valor als béns comuns amb la finalitat de donar visibilitat als sabers sotmesos, i per la fi del coneixement privat i hegemònic, i per canvis fonamentals del sistema de drets de propietat intel·lectual.
Eix 6: Per un món lliure dels principis i de les estructures del capitalisme, de l'opressió patriarcal, de tota forma de dominació de les potències financeres, de transnacionals i de sistemes desiguals de comerç, de dominació neocolonial i de dominació pel deute.
Eix 7: Per la construcció d'una economia social, 'emancipadora', amb models sostenibles de producció i de consum, i un sistema de comerç just, que posi fi al productivisme i col·loqui en el centre de les prioritats l'equilibri de totes les formes de Vida, les necessitats fonamentals dels pobles i el respecte de la naturalesa, garantint una redistribució mundial amb una fiscalia internacional i sense paradisos fiscals, i per un model de producció i consumo alimentar basats en la sobirania alimentària que resisteix al model industrial, a la monopolització de les terres, a la destrucció de les llavors natives i dels mercats locals d'aliments.
Eix 8: Per la construcció i l'expansió d'estructures i institucions democràtiques, polítiques i econòmiques locals, nacionals i internacionals, amb la participació dels pobles en les preses de decisió i en el control dels assumptes públics i dels recursos, respectant la diversitat i la dignitat dels pobles.
Eix 9: Per la construcció d'un ordre mundial basat en la pau, la justícia i la seguretat humana, el dret, l'ètica i la sobirania, condemnant les sancions econòmiques, i per l'autodeterminació dels pobles, en particular dels pobles sota ocupació i d'aquells en situació de guerra i conflictes.
Eix 10: Per la posada en valor de les vivències, les històries i les lluites de l'Àfrica i de la diàspora i la seva contribució a la humanitat, reconeixent la violència del colonialisme i del neocolonialisme.
Eix 11: Per uneix reflexió col·lectiva dels moviments socials, del procés del Fòrum Social Mundial i de les perspectives i estratègies per al futur, garantint les seves contribucions a la realització efectiva i altre món possible i urgent per a tots.
Eix 12: Pel inter aprenentatge de paradigmes alternatius a la crisi de civilització hegemònica de la modernitat/ colonialisme eurocèntric, a través de la descolonialització i socialització del poder, especialment en les relacions entre Estat-Comprat-Societat; els drets col·lectius dels pobles; i emergència de subjectivitats i epistemologies alternatives al racisme, eurocentrisme, patriarcat i antropocentrisme.

Més... Sobre la participació catalana, Iolanda Fresnillo ens explica això:

“De vuelta del Foro Social Mundial de Dakar, dónde unas cuantas personas de la red Qui deu a Qui? nos encontramos, he recuperado el vídeo del discurso de Thomas Sankara ante la Unión Africana en Addis Abeba, el 29 de julio de 1987, "Un frente unido contra la deuda". Thomas Sankara ha sido una referencia constante en el foro en los espacios de la lucha contra la deuda, ya que fue asesinado tres meses después de pronunciar esde discurso, en el que llamaba al NO PAGO de la deuda por parte de los países africanos.

En fin, que al volver de Dakar quise recuperar el discurso entero y he pensado que a muchos de vosotros os gustaría verlo (aunque es en francés con subtítulos en inglés)".

Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=FhkqN6KTtJI (8 min)
Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=jvYM6cGuBo8 (7 min)

Aquí teniu el discurs sencer en francès: http://thomassankara.net/spip.php?article8&lang=fr “

Creiem que aquesta última aportació de Iolanda Fresnillo defineix bona part del que ha estat aquesta edició del FSM-2011.

Etiquetes