Un total de 223.463 deportacions entre el 2010 i el 2019 a l'Estat espanyol, i 21.711 processos de retorn forçosos realitzats durant el darrer any, la xifra més alta registrada des del 2019. Aquestes són algunes de les dades que recull l'informe 'Vulneracions de drets humans en les deportacions' realitzat per Iridia i Novact, dues entitats defensores dels Drets Humans que han analitzat les conseqüències que se'n deriven, socialment i individualment, del sistema espanyol i europeu de deportacions.

Les dues entitats denuncien les dificultats amb les quals s'han trobat a l'hora d'obtenir, clarificar i comparar dades quantitatives que fan referència a les deportacions. "Existeix una gran manca de xifres", expliquen a l'informe, fet que, assenyalen, reflecteix "una gran falta de transparència" per part del govern espanyol i el ministeri de l'Interior, i dificulta la feina de monitoratge que duen a terme les organitzacions defensores de Drets Humans.

De les deportacions que s'han realitzat durant la passada dècada a l'Estat espanyol, la majoria, unes 130.000, se les va deportar del país, un cop ja havien entrat, a través de devolucions (56.576) i expulsions (74.454), mentre que a la resta, 92.433 persones, se les va denegar l'entrada per la frontera.

Deportacions d'Espanya al Marroc

L'informe identifica les deportacions a i des del Marroc com un cas que constitueix un exemple paradigmàtic referent a la gestió migratòria, especialment quant a l'externalització de les fronteres europees. Segons assenyalen, ni l'Estat espanyol ni la Unió Europea han signat un acord oficial amb el país del nord d'Àfrica per a la deportació de persones amb passaport marroquí. Així, aquestes pràctiques es realitzen en el marc de col·laboració policial d'ambdós països.

Tot i la manca d'acords oficials, l'Estat espanyol és el principal país executor de deportacions amb nacionalitat del Marroc a la UE. De fet, l'any passat, de les 10.350 deportacions de persones amb passaport marroquí realitzades des de la UE, més de la meitat, unes 6.380, es va dur a terme des de l'Estat espanyol. Les deportacions es fan generalment per terra a través de les fronteres a Ceuta i Melilla.

Conseqüències de les vulneracions de drets

Les dues entitats denuncien les vulneracions de drets fonamentals que el sistema de deportacions provoca sobre les persones en situació d'irregularitat administrativa, però també, sobre les que es troben amb una situació administrativa regularitzada, però que podrien trobar-se en situació d'irregularitat sobrevinguda. L'informe conclou que la situació d'aquestes persones genera "una categoria social i jurídica discriminatòria" que afecta tant a persones que acaben d'arribar, com a aquelles que viuen a Espanya des de fa vint anys.

L'informe també posa sobre la taula els interessos econòmics que manté la indústria militar i de la seguretat en aquest sistema. Destaquen que moltes de les empreses que es beneficien de la creació de sistemes de control migratori que permeten les deportacions, són les mateixes que venen armes i tecnologia militar a les zones de conflicte.

Les recomanacions de les entitats

Iridia i Novact realitzen una sèrie de recomanacions, tenint en compte les conclusions a les quals han arribat a través de l'elaboració de l'informe, per millorar una situació que afecta milers de persones any rere any i que suposa una vulneració de Drets Humans evident. Una d'elles, la demanda de realització d'un procés urgent de regularització de les persones migrants residents a l'Estat espanyol davant la situació d'emergència sanitària, una demanda que va en concordança amb la campanya 'Regularització per totes'.

També demanen la derogació de la llei d'estrangeria i l'aprovació d'una nova llei de gestió de processos migratoris que sigui respectuosa amb els Drets Humans, a més d'una llei integral contra el racisme i altres formes de discriminació. Destaquen que la llei ha de basar-se en principis com la generació de vies d'entrada legals i segures; que es flexibilitzin els supòsits d'accés a la regularització, adaptant-los a la realitat social, que la deportació sigui una mesura excepcional, i el tancament dels CIE.

Entre altres demandes de les entitats també es troba la necessitat de tenir un sistema de recollida de dades estadístics transparents i que el govern espanyol respecti el principi de no devolució amb el Marroc, un acord que consisteix en la prohibició de retornar o expulsar persones al territori d'un país en el qual la seva vida o llibertat es trobin amenaçades. "El govern espanyol ha d'assumir la seva responsabilitat política respecte a les seves relacions amb el Marroc, especialment en matèria de Drets Humans", manifesten.

Pots consultar l'informe íntegre, així com les conclusions i recomanacions de les entitats, en aquest enllaç.