La semàntica militar ha estat molt present durant l’emergència de la Covid-19. Líders de tots els colors polítics, des de Pedro Sánchez fins a Donald Trump, passant pel president francès Emmanuel Macron, han emprat el llenguatge bèl·lic per referir-se a la lluita contra la pandèmia global.

Vist això, potser no ens haurien de sorprendre les xifres que presenta l’informe l'Institut Internacional de Recerca de la Pau d'Estocolm (SIPRI), que fan palès un augment de la despesa militar mundial el 2019, per quart any consecutiu. Aquesta es va situar en 1,91 bilions de dòlars, el que suposa un repunt de 95 mil milions respecte a l’any anterior i representa l’increment més gran dels últims anys.

Ho explica en Jordi Calvo, doctor en pau, conflictes i desenvolupament, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i vicepresident de l’Intenacional Peace Bureau (IPB), que apunta a un augment sostingut de la despesa “des dels atacs de l'11-S i l’anomenada ‘guerra contra el terror’”. Una tendència que respon a “una estratègia a escala mundial de molts països per reforçar la seva posició en un món unipolar, en què els Estats Units ha gaudit d’una posició hegemònica i que altres potències i regions intenten tornar a equilibrar”.

Si examinem les dades més detingudament, veiem que l’OTAN acumula més de la despesa mundial i no cessa d’exercir pressió per augmentar-la any rere any. Calvo planteja dues lectures. La primera, política, per mantenir la seva preponderància a nivell mundial i la seva voluntat de “donar una resposta militar a qualsevol situació”, ja sigui per fer front a una emergència sanitària, com ara, o a altres com la crisi dels refugiats.

Per altra banda, el doctor també assenyala un argument econòmic: “una major despesa significa que també hi ha més recursos per comprar armament al mercat global, encara que després no s’utilitzi mai, és una manera de seguir engreixant el negoci”.

Espanya no és una excepció

D’aquesta tendència no queda al marge l’Estat espanyol, que el 2019 va elevar la seva despesa militar un 0,9%, fins a superar els 20.000 milions d’euros, l’equivalent a 55 milions diaris, segons els càlculs del Centre Delàs.

“Des del 2018 es va impulsar des del Govern la compra de nou armament per valor de 13.000 milions d’euros, si ara això no es posa en qüestió, en el moment que estem i amb un govern que se suposa ha de tenir visions més crítiques i ambicions diferents, no passarà mai”, rebla Jordi Calvo.

I és que, totes aquestes xifres prenen més rellevància pel moment en què ens trobem, colpejats per una emergència sanitària global que ha posat en evidència els dèficits de finançament d’un sistema de salut pública, desbordat pels estralls de la Covid-19. Aquesta emergència se suma a la social i climàtica, que representen vertaderes amenaces a escala mundial que cal confrontar de manera urgent.

Cap a un canvi de prioritats?

Aquesta nova circumstància pot canviar les coses? Calvo creu que sí, que ara cal no tornar a equivocar les prioritats. “Pensàvem que el canvi climàtic era el moment per fer-ho, però ara ha quedat en segon pla per la Covid-19, que pensem que és un problema que toca de més a prop a la gent i, ara sí, es pot i s’ha d’obrir aquest debat”, expressa.

En aquest context, s’ha posat en marxa la campanya Dies d’Acció Global contra la Despesa Militar (GDAMS, per les seves sigles en anglès), impulsada per l’International Peace Bureau (IPB) i el Centre Delàs. Una iniciativa que exigeix, entre altres, una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària.

“Fem una lectura sociopolítica i crítica de les xifres de despesa militar en el marc d’aquesta campanya, que porta activa més de deu anys, amb unes 100 accions a prop de 40 països. Enguany l’hem hagut de tirar endavant online, i la resposta ha estat molt bona”, explica Calvo.

Presència militar als carrers

El que sí que hem vist aquests darrers dies, en plena crisi sanitària, són actius militars mobilitzats per donar un cop de mà contra la Covid-19. Exèrcit als carrers desinfectant residències de gent gran i repartint mascaretes o uniformats informant en rodes de premsa sobre la incidència de la pandèmia s’han convertit en imatges habituals.

“És important destacar que els militars que veiem al carrer fent tasques contra el coronavirus són de l’UME, que és una part ínfima del total de l’exèrcit, prop de l’1%, que siguin militars no aporta res, el que fa falta és un cos de protecció civil ben dotat”, ressalta el doctor.

Així doncs, perquè aquesta visibilitat tan extrema dels actius militars en aquesta crisi? Calvo té clar que “demostra que l’exèrcit tal com és avui dia no respon a les nostres necessitats com a societat, necessita justificar que estan aquí i que són útils, i més quan ens costa tants diners”, assegura, alhora que apunta que “se’ls vol fer passar com una part essencial de la resposta enfront de la Covid-19, quan la realitat no és aquesta”, conclou.