La Convenció sobre els Drets de l'Infant estableix que tot estat ha de respectar i assegurar els drets enunciats a l'acord a tot nen i nena, sense cap distinció. Malgrat que la majoria dels països d'arreu del món hi estan adherits, encara hi ha polítiques que posen de manifest la vulneració de drets essencials de nens, nenes i joves arreu del món, sent els que es troben en situacions de trànsit, siguin infants refugiats, desplaçats o migrats, els que es veuen més afectats.

L'any 2019 va suposar tot un record a escala mundial en termes de població refugiada i desplaçada. Segons xifres de l'ACNUR, hi ha en moviment aproximadament 79,5 milions de persones, de les quals, un 40% d'aquestes són nens i nenes, el que es tradueix en més de 31,5 milions de nens i nenes en situació de refugi. Segons entitats com Save the Children, aquestes situacions van vinculades als conflictes armats, i cal destacar que un de cada cinc nens i nenes arreu del món viu a una zona de conflicte, el que suposa uns 420 milions d'infants.

Drets vulnerats

L'educació, el dret al refugi, la protecció o la salut, són alguns dels drets vulnerats que nens, nenes, i joves, refugiats, desplaçats i migrats, encara pateixen avui dia per la manca de respecte de països d'arreu del món als més de 50 articles de la Convenció. Així ho assenyala el director de Save the Children Catalunya, Antoni Pérez, que denuncia les vulneracions de drets que aquests infants pateixen en aquest context de pandèmia i d'augment de moviments de persones a conseqüència dels conflictes bèl·lics.

"Els infants són les persones més vulnerables en tots aquests processos, i els seus drets es veuen molt vulnerats, ho hem vist molt clarament amb Mòria", explica Pérez, que manifesta que el dret de l'educació ja es vulnera des d'un inici. Explica Pérez que perden la continuïtat que tenien dins d'un sistema educatiu concret, quelcom determinant en edats de preadolescència, ja que no els permet continuar amb el seu procés educatiu i els aboca a involucrar-se en activitats de caràcter econòmic per ajudar a la família.

Aquest aspecte és un dels que també destaca Áliva Díez, coordinadora estatal d'Acollida de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). "La gran bretxa que identifiquem en la situació de nens, nenes i joves sol·licitants d'asil a l'Estat espanyol és l'educació", explica.

Les famílies que sol·liciten asil, entren en un programa de primera acollida pensat per uns trenta dies, però que d'un temps ençà es pot allargar fins a més d'un any. Pel seu caràcter temporal, no s'inicien processos bàsics com l'escolarització dels menors. "No són els entorns més afavoridors per iniciar un itinerari d'inclusió per a cap nen ni nena", manifesta Díez.

A l'educació se li suma al risc de protecció. "La infància en moviment està sotmesa a un risc de tràfic de persones enorme", explica el director de Save the Children Catalunya. "Acabem de publicar una xifra que diu que a Europa han entrat un total de 200.000 nens i nenes en els últims cinc anys, però la traçabilitat per seguir on estan és molt baixa", manifesta.

Quant a salut, la pandèmia, tot i que s'assegura que no afecta els infants en gran manera, sí que està impedint l'accés a una sèrie drets universals. "S'estan deixant de portar a terme programes de vacunació, per exemple", lamenta Antoni Pérez, que afegeix que la pandèmia ha paralitzat moltes de les accions humanitàries de les organitzacions i estan deixant a fora molts nens i nenes en vacunació de malalties com el xarampió, la pòlio, la febre groga, el còlera, la pneumònia o la diftèria.

El director de Save the Children Catalunya posa d'exemple Síria o Ucraïna, dos països d'un desenvolupament raonable en els quals els conflictes armats i el conseqüent desplaçament de persones ha provocat la immunització de la infància, que abans estava per sobre del 80%, baixés en aquests dos països en un 20% a Ucraïna i gairebé un 50% a Síria.

Més enllà de vulneracions de drets com l'educació o la salut, la coordinadora estatal d'Acollida de CEAR destaca quelcom molt vinculat amb el dret a ser nens i nenes, "que és tenir el seu espai lúdic, d'oci, de tranquil·litat, de joc". Díez posa d'exemple la situació que es viu a les illes Canàries. "Des de l'arribada fins que la família és derivada a un recurs de mitjana estança on es comenci a treballar tot, hi ha un lapse temporal de molta incertesa quan l'accés a aquest espai protector és una utopia", manifesta.

Polítiques de protecció de la infància

Els drets humans es vulneren sistemàticament amb polítiques que afecten les persones refugiades, desplaçades i migrades. "S'està degradant la dignitat d'aquestes persones i s'estan posant com a subhumans: són persones que Europa considera que poden viure en unes condicions infames, passen a una segona categoria a les persones migrades, refugiades i desplaçades", manifesta el director de Save the Chidlren que afegeix que, dins d'aquest grup, els nens, nenes i joves són els més vulnerables.

Així, des de Save the Children demanen que es reforcin les polítiques específiques de protecció a la infància. "Tenen aquest caràcter més vulnerable, les nenes encara més si cap. Igual que existeix un biaix de gènere cap a les dones, també hi ha un biaix específic respecte a les nenes", explica Pérez.

Nens, nenes, i adolecents migrats a Ceuta i Melilla

Per identificar vulnerabilitats dels drets dels infants no cal anar gaire lluny. Novact i Iridia van realitzar fa unes setmanes un informe sota el títol 'Vulneracions de drets humans en les deportacions' i en el qual un apartat se centrava en la situació de nens, nenes i adolescents a les zones de frontera a Ceuta i Melilla. La Daniela Lo Coco, investigadora d'Irídia del projecte de deportacions, va ser l'encarregada de desenvolupar-lo.

"Evidentment no es protegeixen als nens, nenes i adolescents. Hi ha moltíssimes problemàtiques associades que tenen a veure, per exemple, amb la seva no identificació, i la seva entrada a Centres d'Internament d'Estrangers, que s'han donat casos", explica Lo Coco. "Hi ha menors que mostren la seva documentació que els acredita com a menors d'edat, i no els creuen", lamenta, i afegeix que no se segueixen d'una manera rigorosa les recomanacions que existeixen per fer la determinació d'edat.

Lo Coco també posa de manifest les situacions d'expulsió que es donen a les zones de frontera de Ceuta i Melilla. Tot i que assegura que no se'ls està expulsant de manera formal, explica que els menors que es queden bloquejats dins de les dues ciutats autònomes són persgeuits per la policia, que els retorna al Marroc de manera informal, és a dir, "els acompanya, els empeny o els persegueix fins a la frontera on els nois passen i es queden a la zona de Nador", manifesta.

"El sistema no acull ni protegeix aquests nois, i el que fa és acompanyar-los, perquè tampoc poden sortir cap a la península, amb la qual cosa es queden atrapats entre la desproteccions i la persecució policial que els va empenyent una altra vegada cap al Marroc", assegura.

Un altre dels punts que denuncia Lo Coco són les situacions que s'estan donant actualment a les illes Canàries. "És extremadament racista el fet de separar als nens i nenes de les persones amb les quals venen, que suposadament són els seus pares, mares o familiars, durant més d'un mes per comprovar, efectivament, que són familiars", denuncia des d'Irídia. Pots veure l'informe íntegre en aquest enllaç.

A pocs dies de celebrar l'aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, el 20 de novembre, i tot i la gran tasca que fan entitats d'arreu del món, encara queda molta feina per lluitar pel respecte i no vulneració els drets de tots els infants, i més d'aquells més vulnerables, com els refugiats, desplaçats i migrats.