Aspectes clau del canal de denúncies que han de tenir les entitats
Comparteix
Les organitzacions amb cinquanta o més persones contractades han de comptar amb canal de denúncies, una eina que comporta obligacions i qüestions a tenir en compte, establertes per la Llei 2/2023.
Des de juny les entitats amb cinquanta o més persones contractades han de disposar d’un sistema intern d’informació d’infraccions, del qual la peça principal és el canal de denúncies. Fins ara, però, les vies per comunicar una denúncia podien ser el canal extern, com l’Oficina Antifrau de Catalunya, o la revelació pública, és a dir, publicar-ho als mitjans de comunicació. Encara que hi ha organitzacions que no han implantat el canal, malgrat que és obligatori a partir d’una determinada dimensió, o que tenen dubtes al respecte, ja que hi ha qüestions que no queden del tot clares.
En aquest recurs es repassen aspectes significatius que contempla la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. Per fer aquest recurs, a més, s’ha fet servir la intervenció de Lourdes Parramon, cap de l’Àrea de Relacions Institucionals, Visibilitat i Participació de l’Oficina Antifrau de Catalunya, a la jornada anual de Suport Tercer Sector. A més, es pot consultar el recull de preguntes més freqüents elaborat per l'Oficina Antifrau.
Com ha de ser el canal de denúncies?
En primer lloc, ha de ser una eina accessible i fàcil de fer servir. Això implica, no només el funcionament de l’eina, sinó també la comunicació que se’n fa i el procediment que se’n derivi un cop enviada la denúncia. D’altra banda, no ha de comportar una gran quantitat de requeriments cap a la persona que comunica la infracció. No calen proves concloents, sinó indicis raonables.
També cal que sigui un canal segur, que garanteixi totalment la confidencialitat de la persona que emet la denúncia i faci possible mantenir l’anonimat. Per exemple, no ha de permetre fer un rastrejament a través de la IP. Tot i això, el canal ha de permetre establir una comunicació amb la persona comunicant per demanar més informació, si és necessari.
Obligatòriament, s’han de poder denunciar certes infraccions de les normatives establertes per la Unió Europea que recull l’article 2 de la llei i les infraccions penals i administratives (greus i molt greus). A més, el canal de denúncies pot estar integrat amb altres vies de denúncies com ara les relatives al codi ètic, per facilitar l’accés de les persones informants. En aquest cas cal informar de la diferència i de quina protecció es té en cada cas.
Qui pot fer servir el canal de denúncies?
Han de poder fer servir el canal intern de denúncies les persones que estan en el context laboral o professional de l’entitat, entès amb una visió molt àmplia. Això inclou totes les persones que tenen una relació laboral o estatutària actual o acabada, persones voluntàries, becàries o en formació, en processos selectius, que en formen part de la cadena de subministraments -autònomes, proveïdores, contractistes...
D’altra banda, hi ha el canal extern de l’Oficina Antifrau, que permet denunciar anònimament un possible cas de corrupció. Cal assenyalar que en cas de no tenir proves, és suficient amb la notificació del possible cas de corrupció perquè l’Oficina Antifrau iniciï la investigació i cal que la persona denunciant mostri bona fe i pensi que allò que està denunciant és veritable, tot i que finalment no sigui un delicte.
Qui ha de tenir canal de denúncies?
D’una banda, estan obligades a tenir canal de denúncies totes les entitats del sector públic. A més, n’han de tenir totes les entitats privades amb cinquanta o més persones contractades. També les fundacions, entre altres formes jurídiques, creades per partits, sindicats o patronals que rebin o gestionin fons públics, amb independència del nombre de persones treballadores que tinguin.
Una possibilitat és compartir el canal intern de denúncies. En el sector públic poden fer-ho els municipis petits, d’acord amb la llei, i les entitats amb menys de cinquanta persones persones treballadores. Per a la externalitzar la gestió s’ha d’acreditar necessàriament que no es disposa dels recursos suficients per gestionar-lo.
En canvi, les entitats privades, en cas que siguin entitats d’entre 50 i 249 persones treballadores, “podran compartir entre si el Sistema intern d’informació i els recursos destinats a la gestió i tramitació de les comunicacions, tant si la gestió es duu a terme per qualsevol d’aquestes com si s’ha externalitzat”, tal com indica l’article 12.
El director de Prevenció d'#Antifrau ha detallat la tasca de la institució com Autoritat Competent de Protecció dels #alertadors. I ha afegit "qui alerta per canals interns dona l'opció a l'organització de reconduir la situació irregular. Són una peça del sistema d'integritat" pic.twitter.com/jgUktqZXlQ
— Antifrau de Catalunya (@antifraucat) November 10, 2023
Qui gestiona el canal de denúncies?
La normativa estableix que ha d’haver-hi una persona física responsable del sistema d’informació de la gestió, designada per l’òrgan administratiu o de govern de l’entitat, que és l’encarregat de la implantació. En el sector privat la persona responsable del sistema ha de ser de la directiva de l’entitat. Tot i que la llei no ho especifica, aquesta persona haurà de tenir els recursos i el personal necessaris per gestionar el canal de denúncies.
En cas d’optar per una responsabilitat col·legiada, aquesta haurà de designar en una única persona la gestió del canal de denúncies i la tramitació dels expedients. A més, l’òrgan de govern o administratiu ha de comunicar a l’Oficina Antifrau de Catalunya qui és la persona responsable del canal de denúncies i els cessaments, de manera motivada.
La persona responsable serà la que pugui accedir a la informació del canal de denúncies i molt limitadament també podran accedir-hi altres persones, com ara la responsable de recursos humans, si fos necessari en els termes que la llei preveu.
Com es gestionen les denúncies un cop rebudes?
En primer terme, és important tenir en compte que les denúncies rebudes s’han de tractar correctament i amb diligència i no han de quedar en un calaix. El funcionament del canal de denúncies ve determinat per la normativa i pel reglament del canal que ha de tenir cada entitat. En qualsevol cas, la llei estableix que cal enviar un justificant de rebut de la comunicació en un termini de set dies des de la recepció, excepte si això posa en perill la confidencialitat.
També s’ha de donar resposta en un termini màxim de tres mesos des de la recepció, en cas que no sigui impossible fer-ho.
Com es fa el còmput de les persones que formen part de la plantilla?
La llei no ho diu com s’ha de fer el càlcul necessari per saber si es té aquesta obligació o no. Per això, actualment, l’Oficina Antifrau agafa la referència del còmput que es fa per als plans d’igualtat: les que estan en actiu -incloses en la direcció de l’entitat-, les que treballen a temps parcial, les que tenen contractes fixos discontinus i les que provenen d’una Empresa de Treball Temporal (ETT).
Per tant, les persones voluntàries no es comptabilitzen, tot i que seria recomanable tenir un canal si es compta amb un volum significatiu de voluntariat. No obstant això, el canal de denúncies és obert a les persones voluntàries perquè puguin accedir-ho -tal com s’ha explicat abans-.
En cas de dubte per aquesta qüestió es pot accedir als serveis d'assessorament.
