Existeixen diferents vies per comunicar les denúncies de forma interna. El mètode a partir del qual es va fonamentar aquest sistema és el telefònic, encara que amb l’accés a internet cada cop és menys emprat.

El canal de denúncies telefònic permet a la persona denunciant fer una trucada amb cert anonimat. Malgrat això, la seguretat i el control de la informació és poc eficaç.

Per tot això, el més habitual és el canal de denúncies digital a través d’una aplicació web. Aquest mètode és més beneficiós per les dues parts i es pot traduir en un formulari al lloc web de l’organització. La persona que fa la denúncia disposa de més anonimat i pot fer el tràmit de forma més còmoda, amb la possibilitat també d’adjuntar arxius. Per la seva part, l’entitat encarregada de gestionar la denúncia pot guardar tota la informació en un únic lloc i de forma protegida, seguint el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR).

També existeix la possibilitat de gestionar el canal de denúncies a través del correu electrònic, encara que es tracta d’un sistema poc eficaç i amb moltes limitacions pel que fa a la seguretat. És un sistema molt emprat per les entitats, perquè és tan fàcil d’habilitar com proporcionar una adreça de correu electrònic a la qual adreçar-se. No obstant això, és un canal que limita l’anonimat en la mesura que s’ha d’enviar des d’una adreça de correu.

També hi ha l’opció de comunicació per correu postal i, encara que hi ha entitats que el continuen usant actualment, no és el més adequat ni pràctic.

Per últim, hi ha l’opció de presentar la denúncia cara a cara. D’aquesta forma, la persona responsable pot parlar directament amb el/la denunciant. En tot cas, no es pot garantir l’anonimat ni la protecció automàtica de les dades.