El treballador/a autònom/a econòmicament dependent, una figura a conèixer

L’esmentat Estatut del treballador autònom deixa molt clar qui pot tenir la consideració de TRADE: el defineix com aquelles persones treballadores autònomes que realitzin “una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de forma habitual, o personal, directa i predominant per a una persona física o jurídica, denominada client, del qual depenen econòmicament per percebre d’aquest, almenys el 75% del seus ingressos per rendiments de treball i d’activitats econòmiques i professionals”.

Per tant, aquesta definició deixa clara la principal de les seves característiques, a l’establir un percentatge d’ingressos que han de provenir d’un sol client i que, al tractar-se del 75%, limita aquesta condició a una única entitat. Això implica que un TRADE no podrà tenir aquesta condició a dues entitats diferents.

No podran ser TRADEs els professionals que exerceixin la seva feina formant part d’una societat ni els titulars d’establiments comercials ni oficines obertes al públic.

El TRADE es diferenciarà de la persona treballadora per compte aliè pràcticament en els mateixos aspectes (definits a l’Estatut dels Treballadors) que un autònom convencional, cosa que no l’eximeix d’acomplir alguns requisits en els que sí que trobem alguna diferència amb aquest:

1. Voluntarietat: igual que en el cas dels treballadors/es per compte aliè i els autònoms, el treball s’ha de realitzar de forma voluntària.
2. Retribució: el TRADE rebrà una compensació econòmica pactada prèviament a canvi dels seu treball.
3. Independència: els mitjans de producció, i per tant, la infraestructura i els materials seran propis del TRADE.
4. Alienitat: aquí trobem la principal diferència amb l’autònom i és que, si en el cas de de la persona autònoma, el treball es realitza per compte propi, en el cas del TRADE sí que es realitza a compte d’un altre, i podrà rebre algunes indicacions tècniques per part del client.

D’altra banda hi ha una sèrie d’aspectes que l’Estatut del Treballador Autònom també exigeix al TRADE i que són:

1. No tenir treballadors ni treballadores al seu càrrec.
2. No subcontractar el servei ni part d’ell.
3. No realitzar un treball igual al dels treballadors i treballadores contractats de l’entitat.

Evidentment, aquesta figura existeix perquè té una sèrie de condicions més beneficioses que el treballador/a autònom/a convencional envers l’entitat:

1. Es signarà un contracte mercantil entre l’entitat i el TRADE.
2. Es tindrà dret a 18 dies de vacances retribuïdes a l’any.
3. Es tindrà dret a una indemnització pactada en ambdues direccions, tant si és el TRADE qui trenca el contracte envers al client com a la inversa.
4. Els tribunals que actuaran en cas de conflicte seran els tribunals socials.

Per la seva banda, el TRADE tindrà les mateixes obligacions amb Seguretat Social i Hisenda que l’autònom convencional.

Hi ha dos elements que defineixen definitivament si una persona treballadora és una falsa autònoma o és un TRADE. El primer d’ell, ja esmentat anteriorment, ve definit per l’activitat a realitzar, que ha de ser diferent a la realitzada pels treballadors/es per compte aliè de l’entitat.

El segon ve definit per l’alienitat. Si el TRADE exerceix la seva activitat fora de l’àmbit organitzatiu de l’entitat, la seva situació serà clara. Si no ho fa, i s’integra dins d’aquesta, probablement serà considerat un fals autònom. En aquest cas, s’haurà de regularitzar la seva situació amb caràcter retroactiu i fer front a possibles sancions.

Existeixen algunes pistes que ens poden servir per descobrir la situació real d’un treballador o treballadora. Així, podem dir que estem parlant d’un fals autònom quan:

1. Acompleix un horari.
2. Es desplaça diàriament a un lloc de treball concret propietat de l’entitat.
3. Rep una remuneració fixa, periòdica i determinada independentment de la seva feina.
4. No té capacitat per rebutjar feines.
5. No pot decidir sobre la càrrega de treball.