Les desigualtats socials s’agreugen durant el Nadal

Les expectatives socials ens imposen un model de Nadal basat en el consum: regals, àpats abundants, decoracions lluents... Però, què passa amb aquelles persones que no es poden permetre?

Treballem amb famílies en situació de vulnerabilitat, moltes de les quals han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, especialment durant aquestes dates. Per aquestes famílies, les exigències materials associades al Nadal suposen una càrrega que sovint genera sentiments de culpabilitat i exclusió davant un model de Nadal "idealitzat" que no poden assolir.

Soledat i exclusió social: quan les festes no són per a tothom

El Nadal és també un moment de reunir-se amb les persones que estimem. Però, què passa amb aquelles persones que no tenen una xarxa familiar o social sòlida? A la Fundació Comtal treballem amb infants que han crescut sense una família estable, o amb joves nouvinguts que han deixat la seva família en el seu país d’origen i es troben a casa nostra sense xarxa de suport.

Per a aquestes persones, el Nadal és sinònim de solitud i vulnerabilitat. Mentre que moltes llars s’omplen de converses i retrobaments, altres no viuen la mateixa realitat. 

L’habitatge a Ciutat Vella: un reflex de la desigualtat

A Ciutat Vella, les desigualtats socials es fan encara més evidents durant el Nadal. La precarietat de l’habitatge afecta especialment les famílies amb pocs recursos, que sovint han de viure en pisos petits, amb condicions precàries i amb una manca de seguretat en la seva situació de lloguer. Aquesta problemàtica, agreujada per la gentrificació i la pressió del turisme, ha convertit el dret a un habitatge digne en un privilegi per a moltes de les persones que viuen al barri. 

Durant el Nadal, aquestes situacions esdevenen més doloroses. La impossibilitat d’adaptar les seves llars a les expectatives socials –ja sigui per la manca d’espai per rebre familiars o per la impossibilitat d’assumir el cost de la calefacció– genera un sentiment d’exclusió. 

A més, la soledat i l’aïllament es viuen de manera més intensa en un barri on molts veïns i veïnes han estat desplaçats per l’augment dels preus dels lloguers, perdent així la seva xarxa de suport comunitari. Aquest desarrelament, fruit d’una crisi estructural d’habitatge, contribueix a la desigualtat social i dificulta que moltes persones gaudeixin del Nadal com un període de retrobament i il·lusió.

Reivindicar un habitatge digne com a prioritat

Si volem avançar cap a unes festes més inclusives, no podem oblidar que l’accés a l’habitatge és essencial per garantir una vida amb dignitat durant tot l’any. Calen polítiques públiques que protegeixin a les persones i assegurin que tothom, independentment dels seus ingressos, pugui tenir un lloc segur on viure i celebrar.

Hem de replantejar les nostres prioritats: menys consumisme i més solidaritat real. 

Les persones amb qui treballem necessiten solucions reals i duradores: drets garantits, accés a un habitatge digne, feina estable i una xarxa de suport social. Aquests són els veritables mecanismes per combatre les desigualtats.

Cap a un Nadal més just i inclusiu

Malgrat els avenços tecnològics i econòmics, el benestar no està distribuït de manera equitativa. La pobresa, la precarietat laboral i la solitud no volguda  afecten una gran part de la població, i aquests problemes es fan més evidents quan el consum i la celebració es converteixen en la norma social.

Només quan abordem de manera profunda i col·lectiva les causes de la desigualtat podrem avançar cap a una societat on el Nadal sigui veritablement una època d'esperança, de justícia i de cohesió social per a tothom.