Valentí Carrera: "La cuina catalana és un símbol de solidaritat"

La gastronomia és una gran transmissora de cultura, identitat i solidaritat. Així ho creuen fermament des de l’Associació Cultural i Gastronòmica Ceps i Manduca, una entitat que aviat complirà un quart de segle fomentant la cultura gastronòmica i vitícola del nostre país des de Sant Vicenç de Castellet (Bages). 

Repassem la trajectòria de l’entitat, des dels seus inicis vinculats al col·leccionisme de plaques de cava, fins a esdevenir un referent de tot allò que té a veure amb la gastronomia catalana a la comarca bagenca. Ho fem de la mà del Valentí Carrera, un dels fundadors i actual vicepresident de l’associació, adherida a Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025.  

Quin és l’origen de Ceps i Manduca?

Vam començar el novembre del 2022 perquè un amic meu que era col·leccionista de plaques de cava insistia que volia muntar una associació al voltant d’aquest vessant del col·leccionisme. A mi, honestament, em semblava bastant trist fer una entitat només dedicada a aquest tema i li vaig proposar que l’associació tingués un abast més ampli. 

Quina decisió vau prendre?

Vam estar rumiant i finalment vam decidir tirar endavant Ceps i Manduca, entesa com una associació que també inclou el col·leccionisme de plaques de cava, però que s’enfoca, principalment, a enaltir la gastronomia. I així va ser. Vam començar entre una dotzena de persones i de seguida ens vam posar a fer coses.

Què volíeu fer amb l’associació?

La idea era potenciar el col·leccionisme de plaques de cava i, sobretot, promocionar la gastronomia en conjunt, no específicament la catalana. Ara bé, evidentment, el nostre àmbit d’actuació és Catalunya i tot ens ha dut cap a la cuina catalana. Així, els tres grans actes que organitzem cada any van enfocats a la cuina catalana. 

A banda, hem fet moltes altres activitats com tastos, maridatges, cursos de cuina, de pastisseria per a la canalla… Ara fa poc, per exemple, vam fer un taller de tortells de reis. 

Quins són aquests tres actes principals que impulseu al llarg de l’any.

El primer és la calçotada popular, que farem aquest 16 de març en un entorn tan emblemàtic com l’ermita romànica del segle XII que tenim a Sant Vicenç. Hi apleguem un centenar de persones per gaudir d’una calçotada tradicional amb botifarra, carn i postres artesanes. 

A l’octubre, impulsem l’Aplec del Conill, que enguany arribarà a la seva quarta edició i es va pensar com una iniciativa similar a l’Aplec del Caragol, on combinem gastronomia i literatura amb un concurs literari farcit de premis. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ceps i Manduca (@cepsimanduca)

Finalment, per Sant Martí, celebren una festa dedicada al porc, on fem botifarres i ensenyem com fer-les, també tenim galtes, cansalada…  En total, oferim uns vuit plats diferents. A banda, també participem des de fa anys a la festa del Cagatió de Sant Vicenç, per on passen uns 600 infants i on nosaltres fem perols de brou per a tothom.

Quin és el perfil majoritari de persona que s’apropa a l’entitat?

Tenim al voltant d’un centenar de socis, que tenim en comú que som uns tastaolletes perquè ens agrada ficar el nas a tot arreu en qüestió de fogons. Per als socis, cada any organitzem àpats temàtics de les diverses regions de l’Estat, i enguany començarem a fer-ho de les comarques catalanes. Per exemple, si ho fem al Baix Llobregat, potser farem un àpat de gall de pota blava. 

També us heu enfocat a teixir xarxa amb les entitats de Sant Vicenç.

Per a nosaltres és molt important. Així, si una entitat fa un acte per commemorar el seu vint-i-cinquè aniversari o celebra algun èxit, nosaltres organitzem l’àpat. És a dir, ells compren el material i nosaltres el cuinem i ajudem a servir-lo. Sempre ho fem amb totes les entitats que ens ho demanen. 

Parlem de la gastronomia catalana. Com la definiríeu?

Més enllà del tòpic i típic que és la cuina mediterrània, penso que la cuina catalana no ens l’acabaríem, tant pel que fa a quantitat com a qualitat. Tenim la sort de tenir una gastronomia riquíssima en tots els sentits.

"Tenim la sort de tenir una gastronomia riquíssima en tots els sentits".

Quins plats o productes locals destacaríeu de la vostra cultura gastronòmica?

A Sant Vicenç tenim unes quantes receptes centenàries basades en els tres plats que són el símbol de la nostra comarca: el conill, el bacallà i el caragol. Podem parlar del famós bacallà del mestre Ignasi Domènech, que tenim al nostre receptari. A més, amb la Denominació d’Origen Pla de Bages ho acabem d’arrodonir tot.

S’haurien de reivindicar més les receptes tradicionals?

Jo penso que sí, tot i que, en part, ja s’està fent. No cal dir que la renovació, l’experimentació i la innovació són importants a la gastronomia, però potenciar i conservar les receptes tradicionals, tot allò que s’ha menjat sempre al nostre país, és una obligació. I més tenint en compte els plats tradicionals tan destacats que tenim, com l’escudella, els peus de porc o el fricandó, entre molts altres.

Correm el risc de perdre l’essència de la cuina catalana?

Crec que no, perquè encara hi ha persones importants que fan coses per reivindicar la cuina tradicional catalana. L’Empar Moliner amb el seu ‘Tast Vertical’ sobre el món del vi, la Maria Nicolau amb tot això que ha muntat sobre els plats tradicionals i la seva història o el Jaume Fàbrega, que no para d’escriure receptaris i històries de la cuina catalana… ‘No estamos tan mal’, que diria aquell.  

La gastronomia és transmissora de valors i tradicions. Què ens ensenya la cuina catalana sobre la nostra identitat?

La cuina catalana és un símbol de solidaritat. Al voltant dels fogons s’aprèn, es parla i es teixeixen amistats i companyies. Nosaltres en som la prova. Sempre intentem ajudar les entitats que ens ho demanen, i quan muntem els àpats no els fem de cuina francesa, sinó de cuina catalana, que és la que ens defineix.

I pel que fa al jovent, creieu que està interessat en la cultura gastronòmica? Hi ha un bon relleu generacional?

Més aviat poc, almenys aquí a Sant Vicenç. Nosaltres fa vint-i-dos anys que funcionem i aquest any, per exemple, toca renovar la junta. La feina és nostra per trobar gent que vulgui incorporar-s’hi. I si en trobem, no estem parlant de gent jove. A l’associació sí que tenim jovent, però a la junta costa molt. Potser el més jove tindrà uns quaranta anys. Amb tot, crec que aquest és un problema que afecta la majoria d’entitats. 

Manquen espais des d’on difondre i ensenyar la gastronomia catalana?

No n’hi ha gaires. En això envegem la gent del País Basc, que ho tenen molt més ben treballat amb les societats gastronòmiques i tot plegat, i empenyen molt en aquest sentit. A Catalunya, d’associacions gastronòmiques com la nostra, per exemple, en conec molt poques. Cal perseverar i emprenyar les institucions perquè també ens ho posin més fàcil. Nosaltres ara estem reivindicant a l’Ajuntament que ens ajudin a ampliar el local perquè no hi cabem. 

Quins plans teniu per al futur de Ceps i Manduca?

Hem començat a parlar del vint-i-cinquè aniversari, que celebrarem d’aquí a un parell d’anys. A més, tenim ganes de reprendre activitats com els tastos i els maridatges, que teníem molt arrelats i vam haver de deixar de fer arran de la pandèmia, que ens ho va desmanegar tot. I, sobretot, continuar treballant per la causa.