'Sobre la complicitat i la reparació', article de Maria Prandi, ESADE
Comparteix
Les recents crítiques a Barclays Capital per la seva presumpta contribució a l'alça dels preus dels aliments a nivell global, per part de diverses ONG del Regne Unit, em porta a reflexionar sobre els reptes que se'ns presenten en intentar mesurar l'abast del concepte de "complicitat" en la pràctica.
El representant especial de l'ONU, John Ruggie es refereix a complicitat quan "una empresa contribueix o sembla contribuir a les conseqüències negatives sobre els drets humans causades per altres parts". En aquest sentit, distingeix dos tipus de complicitat: una no jurídica i una altra jurídica.
En la seva accepció no jurídica, les empreses poden ser considerades "còmplices" d'actes comesos per una altra, per exemple, quan semblen beneficiar-se d'una infracció comesa per un tercer. En la seva accepció jurídica, Ruggie afirma que "la jurisprudència de dret penal internacional indica que el criteri pertinent per definir la complicitat és l'assistència pràctica prestada sabent en la comissió d'un delicte o la incitació amb efectes rellevants sobre la comissió del mateix".
Un exemple de la preocupació empresarial per la complicitat en possibles abusos als drets humans el va protagonitzar el grup metalúrgic suís Metalor que va decidir, fa ja uns anys, suspendre les seves importacions d'or d'Uganda per considerar que aquest país no garantia la suficient transparència pel que fa l'origen del metall preciós podent ser aquest, en realitat, originari de la República Democràtica del Congo (RDC), de manera que l'empresa podia estar sent còmplice del finançament del conflicte armat en aquest país. Per contra, cal assenyalar la demanda judicial en curs actualment a Canadà contra Anvil Mining per la seva presumpta implicació en una massacre el 2004 en aquest mateix país en què, presumptament, va proporcionar suport logístic a l'exèrcit congolès que va violar i assassinar brutalment als habitants de Kilwa.
En tot cas, i vinculat a aquesta aspecte, no hi ha fins ara moltes experiències en les quals s'hagi aplicat efectivament el principi de "reparació" pel qual advoca Ruggie en els seus principis. Aquest és encara el gran absent de les estratègies empresarials, fins i tot quan s'han produït sentències judicials en ferm, a excepció d'alguns casos aïllats en alguns sectors més sensibles a aquestes qüestions.
Maria Prandi, Institut d’Innovació Social, ESADE
Afegeix un nou comentari