Joan Cuevas: “Catalunya està entre els 10 països amb més segregació escolar d'Europa”

La segregació escolar representa la distribució desigual de l’alumnat. Ja sigui per raons d’origen o socioeconòmiques. A Catalunya hi ha molts centres que tenen un alumnat d’aquestes característiques, molt per sobre del seu entorn immediat.

Joan Cuevas, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, fa un repàs de la segregació escolar a Catalunya i les mesures clau per revertir la situació.

 

Com ha evolucionat la segregació escolar a Catalunya?

La situació no ha millorat en els darrers 15 anys i això està hipotecant el futur educatiu, social i econòmic.  Cal tenir en compte que Catalunya, si la posem en el pla europeu, se situa entre els 10 països amb més segregació escolar. Caldria canviar d’escola el 36% de l’alumnat perquè estiguessin distribuïts de manera equilibrada. Hi ha municipis on caldria canviar fins al 60% de l’alumnat i 101 escoles de primària amb més del 50% d’alumnat d’origen estranger.

 

Quines són les mesures principals per revertir-la?

Distribuir equitativament les places reservades per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) és una de les principals. S'han de coordinar serveis com l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), serveis socials i escoles bressol per fer una detecció prèvia d’alumnat amb NESE. Una altra mesura és planificar l’oferta escolar a un any vista. Si determinem l’oferta només a partir de la demanda, la segregació s’incrementa. També s'ha de gestionar la matrícula viva, per distribuir equilibradament l’alumnat que arriba al llarg del curs.

 

Què es reclama als consistoris?

Bàsicament, assumir un rol proactiu. És cert que els municipis no tenen gaires competències en l’àmbit educatiu, però la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) sí que marca que els municipis tenen un paper de coresponsabilitat en l’escolarització. El fet que els ajuntaments es preocupin per aquest tema és una gran oportunitat. El que demanem als municipis és que liderin el tema, que tingui dades objectives i que s’asseguin a la taula amb el Departament d’Educació, Serveis Territorials i Inspecció.

 

Com es vol canviar el sistema d’assignació de places a les escoles?

Hi ha dos aspectes que ja s’han canviat per a la preinscripció d’aquest any: l’assignació de punts per pare, mare, tutors o germans exalumnes que han estat escolaritzats al centre, i per a alumnat amb malalties digestives. És una bona notícia per reduir la segregació escolar, però cal anar més enllà. S’han de donar punts a l’alumnat que s’inscriu en centres desfavorits de manera grupal amb altres famílies. També es important combatre el frau en les preinscripcions, com canvis d’empadronament per esquivar determinats centres educatius.

 

Quines són les conseqüències visibles a la nostra societat, per culpa de la segregació escolar?

La més evident és la reducció dels resultats educatius globals. Segons l’últim Anuari de l’Educació de Catalunya un dels factors que més explica els resultats educatius baixos és la segregació. L’anàlisi de PISA mostra que els països amb més segregació tenen pitjors resultats educatius. La segregació també causa més abandonament escolar, més atur, més criminalitat juvenil i pitjors nivells de cohesió social. Hi ha estudis que demostren que disposar d’una xarxa escolar no segregada suposa a llarg termini un estalvi per alumne d’uns 17.500€.

 

Quina és la clau perquè aquesta situació canviï?

No hi ha una única política o mesura que ajudi a revertir de cop la situació. Calen moltes petites mesures i decisions. I cal que totes les institucions vagin a una. Cal doncs, compromís, lideratge i consens. Cal que els ajuntaments assumeixin un rol molt actiu, i que el Departament d’Educació lideri de manera molt decidida el tema. Cal una ofensiva des de diferents espais institucionals.

 

Quant de temps es necessita per veure aquest canvi?

El canvi no serà immediat, però amb una ofensiva en tot el país, en menys de 4 anys es podrien veure efectes molt considerables.

 

Com és que el cas d’Olot és tot un èxit?

En primer lloc, treballen la detecció prèvia d’alumnat amb NESE, planificant l’oferta abans que l’alumnat entri a P3. Un segon element és un consens de ciutat sobre la temàtica, implicant l’escola concertada en l’escolarització equilibrada. Aquest element és clau perquè els centres concertats tendeixen a acollir menys alumnat estranger i amb condicions desfavorables. Finalment, el paper actiu dels serveis municipals en l’orientació i acompanyament de les famílies en el procés d’escolarització, ajudant per exemple, a gestionar bé la matrícula viva.