La Fundación Aequitas i la Fundació la Caixa han creat un document amb més de 100 preguntes sobre els drets de les persones més vulnerables.
Aquesta guia creada per la Fundación Aequitas i la Fundació la Caixa aplega tota la informació en referència als aspectes jurídics que envolten les persones amb discapacitat. Com es dicta la modificació de la capacitat d’una persona, qui assumeix la seva tutela o curatela, quins drets té en referència a les herències, com s’estableix la dependència... Tot seguint la normativa actual catalana.
La nova legislació va encaminada a oferir suport a les persones amb discapacitat perquè estiguin en condicions de poder prendre decisions que les afecten a si mateixes. És a dir, “la primera instància ha de ser buscar el suport que es pugui prestar perquè el mateix subjecte, sol o amb ajuda, faci els seus propis actes com els altres”.
La modificació de la capacitat de les persones
La guia respon diverses qüestions en referència a la modificació de la capacitat de les persones. Les causes de la modificació de capacitat són les “malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”, és a dir, que afecten la seva capacitat de prendre decisions. També cal una causa o desprotecció per iniciar el procediment.
Per modificar la capacitació d’una persona cal fer l’exploració judicial, una entrevista reservada a la persona amb discapacitat. La sentència de modificació de capacitat és el document que ha de determinar quins suports ha de rebre.
La guia també determina la possibilitat de la persona amb capacitat modificada de poder treballar, votar, casar-se (amb la valoració del/la jutge del Registre Civil) i tenir fills/es (sempre que pugui exercir els drets i deures derivats de la pàtria potestat).
- Procediment de modificació de la capacitat
La mateixa persona afectada o un/a familiar pot iniciar el procediment de modificació de la capacitat amb una demanda. També ho pot fer qualsevol altra persona prèvia comunicació a la fiscalia, que pot actuar com a demandant/part interessada o com a defensa dels interessos de la persona amb discapacitat.
Un cop presentada la demanda, es fa el judici amb diverses proves, tant a la persona amb discapacitat com al seu entorn, per determinar els límits de la modificació de la capacitat. Aquesta modificació pot ser total o parcial, si té certa autonomia.
En aquest punt, també es pot constituir una tutela, especificant els actes concrets en què el tutor/a ha de representar; o una curatela, determinant els actes en què necessitarà l’assistència del curador/a.
Un cop declarada la incapacitat, aquesta es pot modificar si varien les circumstàncies de la persona.
- La tutela
La tutela és una forma de representació de persones que no poden actuar per si soles. “Implica la substitució de l’exercici dels poders” de la persona tutelada, llevat dels actes que pugui fer per si sola. Actualment, aquesta figura es tracta com a subsidiària, per darrere de la curatela.
El/la jutge determina la persona més idònia (o institució) per ser tutor/a, sempre buscant l’interès de la persona amb discapacitat.
El tutor/a té unes obligacions i també hi ha una sèrie d’actes que no pot fer amb o sense la vigilància judicial. El/la jutge pot cessar la persona que té el càrrec de tutora i, per tant, designar una de nova. Per exemple, si incompleix els seus deures o no pot exercir aquesta responsabilitat de manera eficaç.
- La curatela
“La curatela és la institució de guarda que s’estableix quan es modifica de manera parcial la capacitat d’una persona”. És a dir, el curador/a dona suport a la persona amb discapacitat, que conserva certa autonomia, en els actes que no pot fer per si mateixa. La persona amb discapacitat també dona la seva opinió.
El curador/a es limita a completar la capacitat de la persona amb discapacitat, per exemple, per fer despeses extraordinàries, per donar i agafar diners en préstec o per seguir un tractament mèdic.
- Defensor/a judicial
El defensor/a judicial representa o, si escau, assisteix la persona amb discapacitat provisionalment: quan no ho pot fer o no hi ha progenitor/a, tutor/a o curador/a. És una persona nomenada pel lletrat/lletrada de l’administració de justícia i pot representar la persona amb discapacitat en el judici.
- L’assistència
A Catalunya existeix la figura d’assistència, que és la “persona que presta mesures de suport a una altra que considera que ho necessita, per la disminució [no incapacitat] de les seves facultats físiques o psíquiques”.
Les seves funcions són vetllar pel benestar de la persona assistida i prestar suport i consentiment en determinats actes.
- La guarda de fet
Es produeix quan una persona dona el suport necessari en la presa diària de decisions o en la cura d’una persona amb discapacitat, sense que hi hagi una modificació judicial, encara que es pot acreditar amb una resolució judicial o una acta notarial.
Normalment, aquesta figura són familiars que actuen en nom de la persona amb discapacitat.
- Les entitats tutelars
Les entitats sense ànim de lucre, com les fundacions, poden encarregar-se de la protecció i el suport a menors o persones amb la capacitat modificada judicialment. Això, tenint present els desitjos de la persona tutelada, en la mesura del possible.
L'autoorganització de la pròpia discapacitat
Qualsevol persona amb les facultats mentals en bones condicions pot decidir sobre una situació futura de possible discapacitat, a través d’una persona experta en temes jurídics.
L’autotutela i els poders preventius són els instruments en previsió de la pròpia discapacitat en referència a qüestions patrimonials i a l’atenció personal i cures.
- L’autotutela
Quan una persona preveu qui vol que sigui el seu tutor/a i quines regles addicionals desitja, en cas que la seva capacitat sigui modificada. Per tant, aquesta decisió comporta una sèrie de disposicions a tenir en compte.
- Els poders preventius
És una autorització que una persona (poderdant) dona a una altra (apoderat/da) perquè faci alguna cosa per ella (concreta o general). És molt útil per a persones amb dificultats per gestionar els seus assumptes, per exemple, les persones grans.
Aquest poder no serveix en cas de discapacitat, sinó que té limitada la seva eficàcia al temps durant el qual la persona poderdant tingui plena capacitat.
“És convenient indicar en el poder preventiu, a més de la identitat de l’apoderat/da, la d’alguna persona que exerceixi una funció de control o vigilància de la seva actuació”.
La successió i la discapacitat
A través del testament es pot determinar deixar el patrimoni familiar a la persona amb discapacitat (qui segurament té menys possibilitats de guanyar diners) i també establir un sistema d’administració a favor seu.
D’altra banda, per fer un testament cal tenir la capacitat d’entendre el contingut, per això, les persones amb discapacitat intel·lectual, poden veure impossibilitada aquesta opció. Per tant, en cas que no hi hagi testament se seguirà l’ordre de proximitat en el parentiu, com en qualsevol altre cas.
Les persones amb discapacitat com a beneficiàries de la llegítima tenen el benefici de la substitució fideïcomissària, “la possibilitat de deixar l’herència a una persona i, a la seva defunció, a una altra”.
El patrimoni protegit
“El patrimoni protegit de les persones amb discapacitat és un conjunt de béns (diners, propietats o drets) destinat, en exclusiva, a la satisfacció de les necessitats vitals d’una persona”.
Es pot fer a favor de persones amb una discapacitat psíquica igual o superior al 33%; una discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%; o en situació de dependència de grau II o III.
“L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució, amb una única limitació: la persona beneficiària no pot ésser l’administradora del patrimoni protegit”.
La dependència
A Espanya la llei vigent sobre dependència, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), estableix els “drets a serveis i prestacions de les persones que poden ser-ne beneficiàries amb la finalitat d’aconseguir una millor qualitat de vida i autonomia personal”.
En línies generals, els serveis que s’atorguen tenen caràcter prioritari i han de ser prestats per la Xarxa de Serveis Socials i, si no és possible l’atenció mitjançant algun d’aquests serveis, s’incorporarà la prestació econòmica vinculada.
També es dona una prestació econòmica d’assistència personal, per promocionar l’autonomia de les persones en situació de dependència. Aquesta normativa indica com es valora la dependència i en quins graus o quines ajudes atorgar, entre altres aspectes.
Internaments i tractaments mèdics
L’ingrés no voluntari “es fa sense que la persona afectada estigui en condicions d’entendre el que suposa i, per tant, de prestar el seu consentiment lliure i informat”. S’aplica, per exemple, quan hi ha risc per a la integritat de la persona malalta o de les persones que l’envolten, per protegir la persona en situació de vulnerabilitat.
La legislació explica quan es pot sol·licitar l’internament, qui ho pot fer, de quina manera, si ha de ser de forma urgent o no... L’internament no voluntari, a més, pot ser una mesura cautelar per un temps determinat.
En cas de no voler rebre un tractament mèdic fins i tot en contra de l’opinió del seu/seva representant legal, la validesa dependrà del que determini la sentència de modificació de la capacitat o, si no s'especifica, dependrà del criteri mèdic.
Influència de la discapacitat en la responsabilitat penal
“La responsabilitat penal és una conseqüència jurídica de la comissió d’una infracció criminal”. Algunes persones amb discapacitat, però, poden no ser conscients de la il·legalitat de la infracció. En aquest cas, el/la jutge determina si aquesta persona té o no aquesta capacitat i, per tant, la responsabilitat penal o no.
En cas que una persona inimputable tingui comportaments antijurídics es poden aplicar mesures de seguretat privatives de llibertat (per exemple, l’internament) o no privatives (com el tractament mèdic o la prohibició d’anar a determinats llocs).
