Esports de contacte: d'espais masculinitzats a autodefensa feminista

Els esports de contacte encara són un entorn masculinitzat, tot i que cada cop menys. "Lluitem perquè som tios i som forts i hem de ser forts perquè som tios i entrem en un bucle de toxicitat masclista", explica Adrià Varela, de l'organització juvenil Resist Pro Wrestling, que gestiona una escola de lluita lliure al barri barceloní del Clot. Actualment considera, però, que aquest esport ha passat a un altre pla: "Sortim de la baralla de galls, per entrar en qüestions personals".

Una de les prioritats d'aquesta associació que vol difondre aquesta cultura és "desmasculinitzar" aquest espai. La manera que consideren més efectiva és oferir les màximes referents perquè puguin trencar l'estigma.

En les activitats que organitzen hi participa gent diversa, també "persones que volen visibilitzar noies que saben que són i volen ser referents per a altres noies en aquest espai que està tan masculinitzat". Així, són conscients que la lluita lliure té valors que no comparteixen i que volen deconstruir i, fins i tot, "generar des de zero".

"Aquest esport no és per a dones"

La J. practica diversos esports de contacte com 'muay thai' i 'kick boxing'. Acostuma a entrenar a espais alternatius com el club social antifeixista El Polvorí on es troba més dones que als gimnasos formals i on acostumen a tenir grups no mixtes per tal de promoure l'autodefensa antifeixista i feminista. "Sempre fa cosa entrar en un 'camp de naps' però fa menys cosa quan has tingut un inici en un espai de confiança", comenta amb ironia.

Tot i que considera que els últims anys han augmentat els referents femenins, ha arribat a aguantar comentaris com "No facis aquest esport, que no és per a dones". "Això segueix molt present en l'imaginari col·lectiu. És un esport violent que requereix força i en què vas a ferir l’altre literalment", admet.

La incomoditat és multiplica quan es practiquen esports de terra com el 'grappling' o el 'ju-jutsu'. Sovint quan una dona entra en un espai masculinitzat hi ha una sexualització, i després t'has de llançar al terra amb aquella persona, explica. "No vaig començar a fer 'grappling' fins que no em vaig fer amiga de l’entrenador i em deixava escollir parella", afegeix.

N'extreu, però, un munt d'aprenentatges. Per sobre de tot, l'autoconfiança i seguretat de saber-se defensar i sentir-se forta, una habilitat gens menyspreable en una societat, la catalana, en què es denuncia una violació cada 12 hores, segons xifres dels Mossos d'Esquadra. És per això que altres espais com Ca la Dona o el Gimnàs Popular Matilde Landa, a l'Antiga Massana, també es reapropien dels esports de contacte per a l'autodefensa feminista.

Aquests esports, relacionats amb atributs tradicionalment masculins, no encaixen dins la feminitat normativa: "És interessant sentir-te empoderada lluny d'aquests esquemes de la feminitat tradicional".