La realitat oculta dels matrimonis forçats
Comparteix
Al llarg de la darrera dècada els Mossos d’Esquadra han atès gairebé 150 persones a qui s’ha forçat a contraure matrimoni contra la seva voluntat. Les entitats estimen que la xifra de víctimes és molt superior.
El 2013 va ser un any fatídic pel que fa a matrimonis forçosos. La policia catalana va intervenir en fins a vint-i-sis casos, una xifra rècord en els darrers anys. Les dades, però, mostren una realitat que es manté constant i apunten que es tracta d’una problemàtica present al nostre país, tot i que en una mesura gens comparable amb altres contextos.
Segons entitats i víctimes, les dades oficials disten molt de la realitat del nostre país. Malgrat tot, la imatge proporcionada pels Mossos d’Esquadra dibuixa una realitat preocupant: en la darrera dècada gairebé 150 persones, majoritàriament entre 16 i 19 anys, han denunciat haver-se casat en contra de la seva voluntat.
En la majoria d’ocasions és la pròpia víctima qui denuncia la situació davant les autoritats, per posar fi a una situació que sovint les sotmet a violència i pressió, o que viurà properament. Així i tot, no sempre és fàcil interposar una denúncia, és per això que els serveis socials, la pròpia policia o els centres educatius apareixen com a institucions que ajuden a la persona a fer el pas.
Les dades publicades al respecte mostren també un escenari variant en el temps. A principis de la dècada, entre els anys 2013 i 2016, les intervencions policials en casos de matrimonis forçats es van centrar, sobretot, en menors d’edat. Una dinàmica que va canviar a partir de l’any 2017 i que va assolir la seva màxima diferència al llarg de la pandèmia, on fins a 14 persones majors d’edat van ser obligades a contraure matrimoni.
Girona acumula el 30% dels matrimonis forçats
Pel que fa al territori, la regió policial (distribució territorial en què facilita les dades el cos dels Mossos d’Esquadra) de Girona és la que ha registrat un nombre més elevat de matrimonis forçosos, on s’hi detecten 1 de cada 3. L’àrea metropolitana de Barcelona concentra la major part de les denúncies, especialment a la capital.
La detecció d’aquest tipus de delictes a les regions del Camp de Tarragona, Catalunya Central i Ponent és molt minoritària, registrant-se menys d’un cas anual al llarg de la darrera dècada, i a la cua queden les Terres de l’Ebre, on només hi ha constància d’una denúncia.
Afegeix un nou comentari