L'esclat de la bombolla de consum durant el confinament, la pujada dels costos de producció i l'increment d'abusos burocràtics per part de les administracions, va donar peu a què productores agroecològiques s'agrupéssim en l'Associació de Productores Agroecològiques de Catalunya (APACat).
Horticultor i cofundador de l’Associació de Productores Agroecològiques de Catalunya (APACat). Juntament amb el seu equip d’Aurora del Camp, cultiva més de 40 espècies d’hortalisses i herbes a un terreny peri-urbà al Maresme. Instagram: @apacatalunya i @auroradelcamp.
Com a pageses (i pagesos) agroecològiques i responent a les protestes de les últimes setmanes ens trobem amb la necessitat d'aixecar la nostra veu i descriure el món que veiem possible. Quan va esclatar el 6F no ens vam trobar còmodes amb algunes proclames que demanen anar enrere en la permissivitat de pesticides, el benestar animal i les mesures agroambientals. Així doncs, com a Associació, vam decidir fer un manifest del qual volem, però no ens vam adherir implícitament amb el moviment, a causa de les contradiccions que això suposa en alguns punts.
Nosaltres formem part d'una pagesia petita, però escalable a la vegada. Ens identifiquem amb els més de 600 milions de projectes agraris arreu del món que encara produeixen més de 70% dels aliments mundials.
En lloc d'una indústria de macrogranges i menjar fet als laboratoris, preferim un mosaic agrari que promou la pastura permanent gestionada, l'agricultura local i ecològica i el consum racional d'aliments saludables (menys carn potser, menys sucre segurament, menys químic sintètic segur). Volem (i tenim) camps vius, amb marges florals i arbustius que ajuden a atraure pol·linitzadores i combatre plagues (perquè són refugis de fauna auxiliar).
En lloc d'exportar milions de quilos de carn de porc produïdes per una de les indústries més contaminants de Catalunya (que importa soja transgènica de l'Amazònia), preferim plantar arbres per evitar la importació de milions de quilos de fruits secs de lluny i així combatre el canvi climàtic i la desertització de Catalunya amb més cultius perennes (en lloc de camps sobrellaurats cada any per produir pinso d'animal que després es barreja amb aquella soja transgènica importada).
Veiem un món on els supermercats i altres distribuïdors d'aliments busquen (i si cal, estan obligats a buscar) productes locals primer i si no en troben que busquin més enllà. Però també volem consumidors conscients que entenen la temporalitat dels aliments i l'impacte que té menjar una poma que ha viatjat milers de quilòmetres. En lloc d'explicar això als consumidors i prendre mesures que podrien tenir un impacte real (i si no deixem entrar una poma que ha viatjat més de 2000 km?), l'administració ha inventat una nova manera de confondre els clients que anomenen PAS, que pretén expressar la petjada ecològica de cada producte, però amb moltes mancances i trampes possibles (com, per exemple, l'ús de pesticides prohibides a l'agricultura ecològica certificada que ja té una normativa legal). No cal ser un filòleg per entendre que la terminologia sostenible i ecològic, són sinònims i fàcilment confusibles, i que són dos termes difícilment diferenciables per als consumidors no experts en segells agrícoles. Diem NO a la confusa PAS i demanem que es reforci a la normativa ecològica i que se li doni més valor, tal com marquen els objectius de la Unió Europea.
Preferim una administració pública que ens acompanya en els canvis tècnics necessaris a fer front al canvi climàtic inevitable en lloc d'inventar noves maneres d'auditar-nos - diem NO al quadern integrat digital (QIE) i altres burocràcies innecessàries i repetides que ens fan perdre temps i diners. Aquesta mateixa administració podria estar al nostre costat, reforçant la llei de la cadena alimentària o vigilant el dumping de productes d'altres països de la UE que envien els seus excedents a l'estiu fent molt mal a la pagesia local.
Parlant d'Europa, volem fermesa i valentia davant d'una extrema dreta que demana que es tornin a permetre agrotòxics perillosos. Europa hauria de defensar la pagesia i els consumidors davant d'agrotòxics verinosos com el glifosat i organismes genèticament modificats que fan que els agricultors tornin dependents i endeutats (i amb riscos per a la salut i la biodiversitat). Volem una xarxa enfortida de graners i productors de llavors locals, biodiverses, adaptades al territori i a les cultures que hi habiten.
Pel futur, desitgem un relleu generacional on els joves tenen accés gratuït a terres abandonades i contractes llargs de com a mínim 25 anys i sense preus especulatius. I en lloc de gastar milions d'euros en tractors enormes, perquè no ajudem als pagesos en zones vulnerables a protegir la seva producció de l'enorme problema de fauna cinegètica que tenim a tot arreu.
La pagesia agroecològica coneix el camí que hem de prendre per aconseguir un sistema alimentari just, ecològicament regeneratiu i tecnològicament modern, però necessitem que la societat, les administracions i la pagesia més amplia ens doni suport i camini amb nosaltres. Veniu?
Afegeix un nou comentari