Els raonaments que han impulsat la planificació urbana de les últimes dècades han resultat erronis i han generat en molts casos desigualtat en l'accés a la cultura de poblacions vulnerables i processos de gentrificació. És així perquè aquest raonament va deixar al marge moltes actituds crítiques de comunitats no integrades que buscaven generar els seus propis relats i les seves pròpies accions, al marge de la idea de participació en la vida sociocultural establerta per les agendes polítiques locals.

La reacció a tot això ha estat reubicar-se i reinventar-se per transitar cap a nous espais, projectes i entitats que, des de la seva marginalitat i esperit comunitari, contribueixen a repensar la distribució de poder. Les pràctiques culturals innovadores i amb valor afegit s'estan desenvolupant en aquestes esquerdes del sistema. Estem parlant d'una transformació territorial i social que s'inicia des d'espais d'autogestió i habitualment precaritzats amb gran potencial d'impacte social i amb la voluntat per estudiar, escoltar i treballar amb i des de contextos socials aliens a les pautes homogeneïtzadores de l'administració.

En aquest sentit, transformem no només els espais que habitem sinó com els habitem, com ens relacionem amb l'entorn i amb la resta de la comunitat, aprenem a conviure i a ser sostenibles (social, econòmica i ambiental) i responsables de les nostres comunitats. L'impacte aquí transcendeix els marcs físics i entra en dimensions del benestar emocional, la salut o la cohesió social. Transformar el nostre entorn des de l'art i la creativitat, no com a destinataris sinó com agents de canvi actius amb capacitat d'analitzar, valorar i incidir directament sobre el nostre benestar i els dels altres. Les eines principals seran els programes culturals, educatius i ambientals així com els processos oberts de participació i cogestió. Actuacions que advoquen, en conjunt, per altres formes de convivència a favor d'una nova cultura ciutadana oberta i amb la democràcia cultural i la missió de garantir els drets culturals de totes les persones.

Organitzacions sense ànim de lucre i amb una distribució del poder i dels recursos més horitzontal i transparent lideren aquesta manera de fer cultura de base i assumeixen responsabilitats i reptes que moltes administracions no volen o no saben com afrontar. Aquestes iniciatives treballem per l'apoderament ciutadà, desenvolupant processos crítics sobre l'entorn on ens proposem intervenir. Les noves formes d'autogestió i la corresponsabilitat possibiliten generar noves oportunitats, governances i models econòmics. Per això entenem la innovació en termes de ciutadania, per la gran capacitat que posseeixen per a penetrar en la societat propiciant la recursivitat i el pensament en xarxa. Aquesta mirada ens permet innovar en la democratització de la cultura no només com a eina d'accés a aquesta, sinó per reforçar capacitats i facultats en la ciutadania per a la seva producció. La possibilitat col·lectiva de generar propostes que transformin la societat des de la cultura i l'art.