Com i per què promoure la participació digital a les entitats

L’àmbit digital permet augmentar l’abast de la participació a les entitats, però cal definir bé què es vol saber i qui pot tenir coses a dir.

La participació és un component essencial de tota entitat que vol ser coherent amb la democràcia i la diversitat en la seva forma de fer. A més, la participació també permet millorar molt la tasca i la gestió que l’organització fa de les seves accions i equips, gràcies precisament a aquest fet de garantir la pluralitat d’opinions i contextos que resulta de la implicació activa d’estructura, voluntariat, base social i persones usuàries.

La participació significa prendre part en alguna cosa, tenir-hi veu i capacitat de decisió, i pot ser tant física com digital. Aquest segon model és una manera molt vàlida per a impulsar la participació a les entitats, sobretot la de la base voluntària, associada i estructural. Aquest recurs recull les claus principals de la participació a les entitats des de la via digital, resumint els consells i les dades exposades al document ‘Com promoure la participació digital a la vostra organització?’ de La Confederació.

Índex

Què és i per què impulsar-la

L’administració pública utilitza el concepte ‘participació digital’ per a denominar la implicació d’agents diversos en la formulació de polítiques i serveis mitjançant les TIC. Aquest és també l’objectiu d’impulsar la participació digital al tercer sector, dedicant-la a donar un espai on totes les veus puguin contribuir en qüestions de gestió de l’entitat com el disseny i desenvolupament de projectes o l’execució de l’acció.

La participació digital comporta alguns avantatges respecte a la física: l’estalvi de temps i recursos, un abast més gran que pot acostar l’entitat a nous públics, el desenvolupament de formes de participació més flexibles i descentralitzades, la potenciació de la conciliació i el benestar laboral i una major capacitat d’obtenció i aportació d’informació.

Qui participa

La participació a les entitats ha de fer referència a totes les veus que hi estan implicades: estructura de l’entitat, base social, voluntariat i persones usuàries, si és que n’hi ha. És important escoltar-les a totes, ja que, contràriament, la presa de decisions caurà en errors d’unilateralitat.

Tanmateix, per a la participació digital, cal tenir en compte algunes especificitats pel que fa a les veus que s’escolten. Precisament perquè l’abast de les eines digitals és més gran que els de les analògiques, caldrà fer un petit filtratge que permeti classificar les veus per a fer-ne una millor escolta i trasllat a l’organització.

El primer és conèixer les temàtiques d’interès dels diferents grups de participació. Per exemple, les persones sòcies segurament no tindran interès en qüestions sobre l’àmbit laboral, que d’altra banda serà una temàtica primordial per a les persones treballadores. Alhora, també serà necessari saber el perfil de les persones que componen cada grup, cosa que permetrà identificar barreres a la participació digital (dificultats d’accessibilitat, bretxa digital, idioma...).

Finalment, també serà aconsellable definir quina capacitat d’incidència pot tenir cada veu en relació amb les diferents temàtiques. Per fer això caldrà fer-se la següent pregunta: fins a quin punt allò que s’està valorant afecta i és afectat per aquest grup determinat de persones? La lògica que caldrà seguir per a respondre la pregunta és que com més impacte tingui una temàtica sobre aquest grup, més pes ha de tenir la seva participació.

Els tres passos de la participació digital

El primer pas de la definició d’una estratègia de participació digital és la definició d’objectius d’aquesta participació. Per què es demana la participació? Què es vol saber? La decisió primària ha de ser si es busca que les persones facin aportacions sobre un tema concret o contribueixi a la presa d’una decisió.

A partir d’aquí ja es podrà decidir la metodologia per a aquesta participació. Per a fer aportacions, caldrà establir metodologies de recollida d’opinions i valoracions, o potser per a fer propostes i generar noves idees. D’altra banda, per a que les persones puguin prendre decisions sobre una temàtica concreta caldrà orientar els espais participatius a potenciar el debat i la deliberació (oferint informació i valorant adequadament totes les opcions) o a canalitzar la presa d’una decisió final.

L’últim pas és identificar i posar en marxa les eines digitals que poden oferir una resposta més adequada als resultats que es volen aconseguir. Algunes de les eines que es poden fer servir s’esmenten a l’apartat següent.

Eines de participació digital

Avui en dia hi ha una gran diversitat d’eines que o bé estan pensades directament per a la participació, o tenen mecanismes que s’hi poden adaptar. Partint dels objectius de la participació, caldrà definir quin tipus d’eina es cerca. Poden ser pissarres digitals (Jamboard, Draw.io, Discourse), sociogrames (Gephi, Sometics), enquestes (Mentimeter, Kahoot, Google Forms), eines de votació canalitzada (Civiciti, Loomio), trobades en línia (Jitsi, Zoom, GoogleMeet), espais de diàleg (Decidim), eines d’edició col·laborativa (Google Drive, Owncloud) o plataformes de seguiment de projectes (Trello, CommonsCloud, Taskboard).

Un cop s’hagin recollit diferents opcions, caldrà saber, de cadascuna de les eines, de quina llicència es disposa, el cost, el seu grau de complexitat, els dispositius des d’on es pot fer servir i el grau d’interoperabilitat. A partir d’aquí es podran definir les eines que més interessen a l’entitat per a la participació digital.

Limitacions a la participació digital

La participació digital és molt útil per a facilitar els processos i fer-los més eficaços. Tanmateix, és cert que tenen algunes limitacions. La més clara és la bretxa digital, que significa que hi ha entitats que hauran d’oferir alternatives de participació analògica si volen que els seus processos siguin veritablement democràtics, especialment pel que fa a les persones usuàries. En relació amb això, també caldrà respectar el dret de les persones treballadores a la desconnexió digital.

A més, és important tenir en compte que les eines digitals són les plataformes o els mitjans, però que organitzar una estratègia de participació és molt més que escollir una eina. Caldrà complementar-la amb una dinamització de persones que sàpiguen del tema, i fer una bona definició dels objectius. També serà primordial fer una combinació d’eines: difícilment una única plataforma cobrirà totes les necessitats de la participació.

Finalment, serà important que, tot i aprofitar els avantatges del món digital, no es perdin de vista les virtuts del format presencial.