Àfrica Rabal Bros és la psicòloga i coordinadora del projecte 'Awka', una iniciativa impulsada des del departament de joves de Fundesplai. Aquesta organització des de fa més de cinquanta anys treballa a favor de infants, joves, famílies i el Tercer Sector des dels àmbits educatiu, social i mediambiental.

Què és el projecte 'Awka’?

'Awka' és un grup d’acompanyament emocional i de suport per a dones que han patit violència de gènere o que vulguin iniciar un procés d’apoderament. Aquest projecte neix a partir de les necessitats detectades, com l’exclusió social, càrregues familiars, salut mental, violència de gènere, manca d’autoestima... de les joves que han participat en els projectes que es duen a terme des del departament.

El nom d’Awka prové del mapudungú, l’idioma dels maputxes, poble precolombí de llatinoamerica. Significa rebel, en la cultura llatinoamericana significa sortir de l’establert, trencar amb allò que s’imposa i empoderar-se.

Per què és important per les dones joves tenir un espai segur?

Creiem que és important que les dones puguin disposar d’un espai on puguin expressar-se lliurement sense judici de valor, on se sentin escoltades i acceptades. Un espai per revelar les seves experiències, els seus pensaments i les seves emocions amb totes les possibilitats de transformació que això comporta. Al mateix temps, la combinació de l'experiència comuna i el suport emocional permet adquirir una motivació per al canvi i un augment de confiança en els mateixos recursos a través dels assoliments de les altres.

El grup per si mateix té un factor potenciador on les dones senten que poden parlar entre iguals, veure com les altres persones gestionen un problema que està connectat amb el meu problema i la meva pròpia realitat produeix una ressonància de sentiments similars que condueix a un aprenentatge més ric, vivencial i experiencial.

En què consisteix la formació en igualtat i feminisme que s’impartirà?

Volíem introduir aquesta formació amb l’objectiu que les mateixes dones que han passat per un procés d’identificació de la violència i empoderament puguin ser les mateixes agents sensibilitzadores en gènere dins dels projectes que s’imparteixen a Fundesplai.

La formació consta de diverses sessions; principis bàsics en igualtat de gènere, identificar les violències, educació sexual i mites de l’amor romàntic. Per altra banda, també comptarem amb tres tallers complementaris: autodefensa, dansa-teràpia i assessorament jurídic.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Fundesplai - Dep. Joves (@fundesplai_joves)

Quines són les principals problemàtiques de les dones que participen en aquest projecte?

Ens estem trobant amb tota classe de necessitats, la majoria són dones que han patit o estan patint violència de gènere. Moltes d'elles no identifiquen haver patit violència, però busquen un espai d'apoderament i suport. Un gran percentatge d'aquestes dones ens venen derivades de serveis socials, Siad i Sie. L’ideal seria que siguin dones que ja estiguin a la fase final del procés terapèutic on ja tinguin identificades les violències, però la realitat és que tenim un sistema públic col·lapsat i moltes dones es troben sense atenció.

Així mateix, hi ha dones amb alta vulnerabilitat que es troben en processos de desnonament i sense tenir ateses les seves necessitats bàsiques. Busquen un espai de seguretat i de xarxa entre iguals. Moltes de les dones es troben aïllades i mal assessorades en l'àmbit jurídic, per això creiem important poder atendre a aquestes necessitats.

Per què ajuda a les dones tenir aquesta formació?

Aquesta formació pot donar a les dones la possibilitat d’ocupar espais que normalment estan liderats per persones professionals en l’àmbit i que elles poden aportar una mirada molt necessària des de l’expertesa i la vivència. Tot i tenir una programació entorn de la formació, volem que siguin les mateixes dones qui acabin de definir-la en funció de les seves necessitats.

Amb quines dificultats us esteu trobant per iniciar el projecte?

En la recerca de les dones ens estem trobant amb diferents casuístiques que estan dificultant la seva participació, destaca la dificultat de conciliació familiar, moltes d’aquestes dones són mares monoparentals fet que els impossibilita poder gestionar-se els horaris de cura cap als infants ni poder buscar temps per a elles.

Per altra banda, ens estem trobant que cada una de les dones es troba en moments diferents del seu procés personal, fet que fa que hi hagi molta diversitat de necessitats. Moltes de les dones es troben en situació d’alta vulnerabilitat i per aquest motiu prioritzen cobrir les seves necessitats bàsiques envers la inversió de treballar en el seu procés personal.