Càritas Girona forma part de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària, un projecte promogut per l'Ajuntament de Girona, empreses i organitzacions per impulsar aquest canvi social i difondre i intercanviar bones pràctiques. Ja fa un any i mig que aquesta entitat està aplicant, pas a pas, mesures en aquest àmbit. Mireia Tenorio, tècnica en gestió de persones de Càritas Girona, ens apropa les propostes que estan portant a terme i quin balanç en fan.

Sou una de les entitats pioneres a l'hora d'implementar polítiques de conciliació laboral. D’on neix aquest interès?

D'acord amb la política de desenvolupament de les persones contractades i amb l'acompanyament del treball de la Iniciativa per a la Reforma Horària hem avançat per aconseguir uns horaris més adequats i conscienciar-nos de la importància de com la distribució del temps afecta les nostres vides i com podem millorar-la.

Quines mesures de conciliació teniu actualment en marxa?

Alguns exemples són l'avançament de l'hora d'entrada de les 9h a les 8h i de l'hora de sortida de les 18h a les 17h i l'adopció de l'horari dels divendres de 08:00h a 15:00h, tot tenint en compte la flexibilitat per adaptar-nos a les necessitats del personal i les necessàries excepcions de l’atenció directa a persones participants dels nostres projectes. També hem avançat l’hora de dinar al menjador de les 14h a les 13h.

A més, estem treballant la sensibilització sobre els efectes dels horaris i els àpats respecte a la salut i sobre els hàbits saludables dins de la feina. En aquesta línia, s'ha elaborat un butlletí intern en què es treballen aquests temes per tal de facilitar eines que generin benestar. També, en la línia de millorar la conciliació laboral i familiar, hem adaptat els horaris laborals de Nadal, Setmana Santa i estiu per realitzar jornada intensiva de 8:00h a 15:00h durant aquests períodes. Tanmateix, es permet un horari flexible dintre d’uns límits (per exemple, existeix flexibilitat per entrar a treballar entre 8:00h i 9:30h).

En què s'ha traduït aquesta aposta per conciliar vida laboral i personal? Quins beneficis ha tingut sobre la plantilla i la feina de l'entitat?

Les mesures han tingut una gran acceptació per part de tot el personal de l’entitat. Són conscients que fem un esforç per apropar-nos a un model d’horaris que ens faciliti la conciliació i, en la pràctica, ja comencen a veure-ho reflectit de forma positiva en les seves vides. Compactar horaris ajuda a augmentar la productivitat i a disposar de més temps per dedicar a un/a mateix/a i a la família. Això és tradueix en el fet que personal i entitat estiguin més satisfetes amb i a la feina i que tothom hi acabem guanyant d'alguna manera.

Tot el personal de l’entitat fa ús d'aquestes mesures de conciliació o existeixen diferències a l’hora d’implantar-se entre homes i dones o en funció del tipus de feina?

No es realitza cap tipus de discriminació per raó de sexe en cap acord o mesura que es pren a l’entitat. El que sí és cert és que, per raons organitzatives, alguns projectes es troben amb més dificultats a l’hora de compactar horaris. Per exemple, les persones que realitzen atenció directa als i a les participants dels nostres projectes. En molts casos, els horaris venen marcats i els grups definits, per la qual cosa resulta complicat poder-ho adaptar. Malgrat això, existeixen altres mesures que hem implantat que sí que es poden gaudir de forma general com, per exemple: borsa d’hores anuals per acompanyar a visites mèdiques a familiars, permís retribuït de paternitat/maternitat de 4 setmanes per a famílies monoparentals, horaris flexibles i desconnexió tecnològica, entre d’altres.

Quins són els principals obstacles que heu trobat a l’hora d’aplicar aquesta reforma?

Sempre hem intentat ser conscients de la complexitat de la nostra entitat i assumir mesures que fossin relativament fàcils d’aplicar, tenint en compte la realitat en la qual treballem. Compactar els horaris és una tendència que ja anàvem adquirint abans de la iniciativa per a la reforma horària i que ha anat prenent força juntament amb les altres mesures arran d’aquest moviment i del nostre compromís inicial amb la política en desenvolupament de persones. Per tant, no ens hem trobat amb impediments importants a l’hora d’aplicar-les.
Si bé és cert que, per la nostra activitat, no podem estendre alguna mesura al cent per cent a tot el personal, es treballa per poder oferir que les màximes possibles es puguin aplicar de forma general i compensar-ho.

Quin balanç en feu?

Totalment positiu. Estem començant a comprovar el que molts estudis i empreses han demostrat: compactar horaris i implantar altres mesures per afavorir la conciliació laboral, personal i familiar no només augmenta la productivitat, sinó que els treballadors i treballadores ens mostren la seva gratitud pel temps recuperat que poden dedicar a satisfer la seva vida personal. Som conscients que encara queda camí per recórrer i que amb el temps sorgiran altres mesures que ens ajudin a anar avançant en aquesta línia, sempre adaptant-les a la nostra realitat.

Què aconselleu a les entitats que vulguin apostar per portar endavant aquests canvis?

Que s’engresquin a iniciar petites mesures i comencin a veure els resultats. No és necessari començar amb un gran projecte, perquè el que és interessant és que les mesures siguin específiques per a cada entitat i que s’ajustin segons cada context. Així podran avançar de forma més eficaç i amb més garanties d’èxit.

Algunes empreses o entitats poden veure aquest tipus de mesures com un desavantatge, ja que en alguns casos creuen que el que s’està promovent és que el personal treballi menys hores, però res més lluny de la realitat. És molt millor disposar de personal feliç i satisfet amb i a la seva feina, que personal desmotivat i engarjolat amb i a la seva feina. En definitiva, es tracta de generar i garantir un major 'engagement'.