Gairebé la meitat de les dones que atén el Centre Acollida Assís, a Barcelona, tenen feina, però estan en situació de sense llar, perquè el que els paguen per treballar no els permet tenir un lloc on viure amb dignitat. “Fa uns anys, tenir feina volia dir tenir cobertes com a mínim les necessitats bàsiques. Ara no. La feina no és garantia de poder dur una vida adequada. Cada cop són més les treballadores pobres”, resumeix la responsable del programa ‘Dones Amb Llar’ de l’entitat, Elena Sala.

Aquestes conclusions són l’avançament d’una enquesta més àmplia que Assís està elaborant per conèixer la realitat de les persones que acompanya. Amb motiu del 8 de Març, s’han avançat dades sobre la situació de les dones ateses al centre obert i també als recursos residencials. Mentre que el 48,7% de les dones ateses tenen feina, però estan sense llar, els homes que estan en aquesta situació són el 10%.

Aquestes primeres conclusions subratllen les especificitats del sensellarisme femení: “Les dones fan servir moltes més estratègies que els homes abans d’haver de dormir al ras i això les situa en una gran vulnerabilitat i en vivències perilloses -explica Sala-. El 70% ens diuen que han patit violències, el 50% de les quals són violència sexual”.

Les dades d’Assís corroboren com les dones per no quedar-se al carrer pateixen situacions de violència de la parella, de suposades amistats amb qui comparteixen habitatge i també violències i abusos en l’àmbit laboral. “A més parlem d’un sensellarisme ocult que es produeix en habitatges de relloguer o de sexe a canvi d’un sostre”, recorda la responsable del programa ‘Dones Amb Llar’. Això vol dir que hi ha moltes més dones en situació de sensellar que les que habitualment es comptabilitzen.

L’any passat, a Assís van atendre’n 250 i dels recomptes de carrer que fan l’Ajuntament de Barcelona i les entitats s’acostuma a parlar que al voltant del 15% són dones. A més, sovint les dones que dormen al ras ho fan molt amagades perquè no se les identifiqui per por a abusos i a agressions.

A la pregunta de si després de dos anys de pandèmia han notat algun canvi en el sensellarisme femení, Sala respon que “el processos d’exclusió s’han accelerat molt més”. Han atès dones que d’un dia per l’altre s’han quedat al carrer. Algunes, per exemple, que treballaven com a cuidadores i les han fet fora per la pandèmia.

“Recordo que en plena pandèmia va arribar una dona al centre de dia amb un atac d’ansietat dient-nos: “Em pica a la porta i em vol tocar”. Vivia en una casa d’una persona que suposadament l’havia acollida i volia abusar d’ella”, relata Sala.