Migra Studium denuncia la "flagrant opacitat i hostilitat" al CIE de Barcelona

FCVS
Autor/a: 
Sònia Pau Cortada
El Grup de visites al CIE de la Fundació Migra Studium convoca cada any una vetlla davant del CIE de la Zona Franca de Barcelona. Font: Fundació Migra Studium
El Grup de visites al CIE de la Fundació Migra Studium convoca cada any una vetlla davant del CIE de la Zona Franca de Barcelona. Font: Fundació Migra Studium
Un moment de la vetlla que es va celebrar el passat octubre davant de les portes del CIE de la Zona Franca, a Barcelona. Font: Fundació Migra Studium
Un moment de la vetlla que es va celebrar el passat octubre davant de les portes del CIE de la Zona Franca, a Barcelona. Font: Fundació Migra Studium

Migra Studium denuncia la "flagrant opacitat i hostilitat" al CIE de Barcelona

Autor/a: 
Sònia Pau Cortada
FCVS

Resum: 

La dificultat de rebre visites de familiars i ONG deixa les persones del centre d'internament d'estrangers de la Zona Franca de Barcelona en total indefensió.

“Les visites al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona s’han burocratitzat. S’ha de fer molta paperassa i això manté famílies i ONGs allunyades de les persones internes”. Ho denuncia Josetxo Ordóñez, advocat de la Fundació Migra Studium, i queda reflectit a l’informe que al setembre va publicar la Fundació.

El 2021 va ser el novè any que un grup de voluntaris i voluntàries va visitar les persones internes al CIE de la Zona Franca i, com cada any, la feina feta queda recollida en un informe que han titulat ‘Opaci(e)tat. Què hi està passant?’ “No té cap sentit que es segueixi amb mesures com si encara durés la pandèmia”, plantejava Ordóñez coincidint amb la presentació del treball.

Per denunciar aquesta opacitat i per solidaritat amb les persones internes i les seves famílies, Migra Studium va convocar el dissabte 1 d'octubre a les 19h a una vetlla de pregària davant del CIE, al carrer E Zona Franca 40. “Volem viure en una ciutat sense CIE, que vetlli per la dignitat de tots i totes!”, assenyalava la convocatòria, a la qual es van adherir una cinquantena d’entitats.

Més de dues-centes persones ja es van reunir el 22 de gener de 2022 davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers també en una vetlla de pregària. La convocatòria es tornarà a repetir l’últim cap de setmana de setembre o el primer d’octubre del 2023.

Les concentracions volen visibilitzar i denunciar el patiment i la vulneració dels drets de les persones internes al CIE. Una vulneració que queda recollida a l’informe del 2021: cinquanta-una persones internades van ser aïllades en habitacions de separació i les visites presencials van estar prohibides entre gener i juny, cent setanta dies.

“Mentre el ritme social postpandèmia s’anava normalitzant gràcies a les vacunes i tot s’anava obrint -recorda Ordóñez-, el CIE seguia tancat i aïllat. La Fundació va acudir als jutges de vigilància del centre d’internament i una resolució judicial va obligar al juny a reprendre les visites presencials.

Es continuen dificultant les visites

Malgrat la resolució, en l’informe es demostra que es continuen dificultant les visites de familiars i ONG. Són les persones internes les que han de conèixer que poden tenir acompanyament i assessorament d’una ONG, demanar-ho i llavors des del CIE es dona dia i hora al voluntariat de l’entitat per fer la visita. “No té cap sentit -insisteix l’advocat de Migra Studium-. És una pèrdua de temps i més tenint en compte que són persones que com a màxim es poden estar seixanta dies tancades i, per tant, el temps és or”.

A més, Ordóñez defensa la intervenció de les entitats socials per fer de “vàlvula d’escapament” per a les persones internes i evitar conflictes. “Saber que tenen un advocat i un acompanyament jurídic els treu neguits i angoixes. És una cosa bona per al funcionament intern del CIE”, argumenta.

Durant el 2021 un total de 397 persones van ser internades al CIE de la Zona Franca. La durada mitjana dels internaments va ser de 36,16 dies, superior a la mitjana estatal (28,5 dies). Només vint-i-tres van rebre acompanyament de la Fundació, i la majoria -vint-i-dos- procedien del Magrib.

Afegeix un comentari nou