L'Any Europeu de lluita contra el Malbaratament Alimentari que no va ser!

La Comissió Europea (CE) declarava el passat desembre que el 2014 anava a ser "L'Any Europeu contra el Malbaratament Alimentari". Què significaria, però, aquesta declaració si s'hagués dut a la pràctica?

Sobre paper i de manera genèrica, arran de la proclamació, els estats membres haurien d'incitar accions en dues direccions: d'una banda, haurien d'elaborar estratègies i mesures concretes per reduir a la meitat el malbaratament d'aliments. D'altra, fer visible la problemàtica i sensibilitzar la societat.

El passat dijous 20 es feia un primer pas, pioner a l'Estat espanyol, per dur a la pràctica les fites marcades: la unió de tots els agents de la cadena alimentària (agricultura, indústria agroalimentària, distribuïdors, consumidors, administracions i entitats socials) per lluitar contra el malbaratament.

A l'acte, que va tenir lloc a la Casa Convalescència de Barcelona, s'hi van sumar una quinzena d'entitats i empreses que van presentar el Manifest "Prou Malbaratar aliments", impulsat per la Plataforma Aprofitem els Aliments i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre  les entitats adhierides hi ha l'Ajuntament de Barcelona, l'Associació Agroecològica de Gallecs, Caprabo, Fundació Banc d'Aliments, la Generalitat de Catalunya o Creu Roja, enter d'altres.

Els 8 compromisos del Manifest

Apel·lant al dret universal a l'alimentació i a les escandaloses xifres sobre desaprofitament d'aliments davant de desorbitats nombres de fam al món, el manifest explicita els compromisos següents per part de les entitats, persones i institucions públiques que hi donen suport:

1.      Col·laborar en la reducció del malbaratament alimentari a la meitat per l'any 2025

2.      Canvis normatius i jurídics en benefici de l'aprofitament dels aliments

3.      Mesures econòmiques i fiscals orientades a la prevenció de les pèrdues

4.      Transparència i accessibilitat en la informació

5.      Promoció del bon maneig i aprofitament dels aliments en totes les etapes de la cadena alimentària

6.      Donar suport a la recerca i la innovació per a l'aprofitament dels aliments

7.      Facilitar la donació d'aliments

8.      Tasques de sensibilització

El malbaratament d'aliments al món i a Catalunya

Gairebé 900 milions de persones pateixen una dieta insuficient i pobra, mentre un terç del primer món pateix obesitat per causa d'una ingesta excessiva o inadequada, segons les dades del manifest #ProuMalbaratarAliments. Per contra, mundialment es malbaraten 1 milió 300 mil tones d'aliments, que percentualment significa que entre un 30% i un 50% dels aliments acaben a les escombraries, com explicàvem darrerament a Xarxanet.

A nivell català comptem amb la diagnosi elaborada també per la UAB i l'Agència de Residus de Catalunya, que concloïa que anualment, es llencen prop de 262.471 tones (sense comptar el malbaratament que es dóna a l'agricultura, la indústria agroalimentària i la distribució a l'engròs). L'article "Els aliments no poden ser residus" ofereix un resum sobre la diagnosi.

Per fer front al malbaratament des de casa

Del total d'aliments que anualment es llancen a Catalunya, un 58% prové de les llars (a la imatge és possible veure des de quins àmbits es llança percentualment més menjar).  Així doncs, és molta la responsabilitat que adquirim els individus i per tant, poden ser útils consells i guies que s'han elaborat durant els darrers mesos.

D'una banda, la Oficina Medi Ambient UAB disposa de la guia "Stop al malbaratament alimentari a les llars". A més, des de Xarxanet reprenem els 10 consells per evitar el desaprofitament alimentari.