El jardí d’un antic convent del cor de Gràcia es va mantenir com a espai secret, d’accés restringit a les monges que hi vivien i alguns dels seus visitants. Els veïns hi podien gaudir de les vistes des de les finestres i balcons, i també dels efectes beneficiosos sobre la qualitat de l’aire, el soroll i la biodiversitat urbana, d’aquesta àrea verda de 800 m2 en un entremat urbà dens i mancat de grans àrees verdes.

El veïnat s'organitza

Un dia les monges van marxar, i el convent va ser transformat en runa. Per la propietat, que havia comprat el terreny a l’Arquebisbat, es tractava d’un solar edificable sobre el qual van promoure un projecte que no contemplava la preservació de les espècies centenàries ni dels arbres fruiters, i que per descomptat modificava completament el paisatge urbà.

El veïnat es va posar a treballar en la defensa de l’espai. Organitzats com a Associació de veïns Salvem el jardí , i després de recollides de signatures, actes de difusió i mobilitzacions, i el suport també de l'Associació Veïnal Vila de Gràcia va aconseguir que esdevingués propietat pública, a través de la compra del solar per part de l’ajuntament.

Com a espai públic, l’associació de veïns n’ha sol·licitat l’autogestió, i treballen per convertir-lo en un equipament referent d’eco sostenibilitat i cultura al barri, un autèntic centre cívic a l’aire lliure.

Cura i cultura al jardí

Les tasques per la cura del jardí i de l'hort s'alternen a les iniciatives culturals i comunitàries. Sovint reben donatius de plantes i terra per part de veïns i particulars. Durant les festes nadalenques es va celebrar al jardí una petita fira de Nadal amb peces fetes a mà pels socis, herbes aromàtiques i origamis, en benefici del Jardí. Per la festa major de Gràcia es va representar a l'aire lliure l'obra de Shakespeare "El somni d'una nit d'estiu".