Àlex Benítez: "El treball en equip a la natura ajuda a que les persones amb trastorns de salut mental s'obrin"

L'Associació Aurora, una entitat sense ànim de lucre de Tarragona, va néixer l'any 1987 amb l'objectiu de visibilitzar els problemes de salut mental i defensar els drets de les persones que pateixen aquests trastorns. Al llarg dels anys, la seva trajectòria s'ha centrat a millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen trastorns mentals, sobretot amb projectes com el Centre Especial de Treball (CET), però també la de les famílies de les usuàries, amb oferiment d'atenció, suport i altres recursos.

Parlem amb l'Àlex Benítez, tècnic de projectes i educació ambiental de l'Associació Aurora, que fa balanç de l'evolució de l'entitat i del seu vessant social i ambiental.

L'Associació fa aquest any trenta-cinc anys. Com ha estat la seva trajectòria fins avui?

Va néixer arran de la iniciativa d'un conjunt de familiars de persones que patien trastorns mentals. Es van unir en una associació perquè aquestes persones coneguessin d'altres amb la mateixa condició que ells, poguessin socialitzar i tenir un lloc d'oci. Amb els anys ha anat canviant, però hem de recordar que llavors el col·lectiu estava molt discriminat.

L'any 1997, l'entitat va evolucionar i va néixer el que és ara el Centre Especial de Treball de l'Associació Aurora, que va integrar aquestes persones al món laboral. Gràcies al CET vam aconseguir que les usuàries, no només socialitzessin i fessin activitats d'oci, sinó que poguessin tenir un treball digne, que és una cosa que costa molt en aquest col·lectiu. Si no fos pel CET, estarien en risc d'exclusió social i laboral.

"Gràcies al CET, vam aconseguir que persones amb trastorns mentals s’integressin al món laboral".

Quina és la tasca que es duu a terme al CET de l'Associació Aurora?

Primerament, es feien feines de manipulació, com una petita cadena de muntatge. L'any 2007, Aurora va fer un gir i va adoptar, a més del vessant social, un vessant ambiental. A través del CET, es van crear les brigades i ens vam començar a especialitzar en treballs forestals, de restauració d'espais naturals i de jardineria. Òbviament, per dur a terme aquesta tasca, es van formar els treballadors en aquestes feines. Des de llavors, estem especialitzats en aquest sector i actuem sobretot en espais fluvials, el litoral i conservació del medi ambient.

Per tant, el paper del CET és important dins l’associació.

Totalment. El dia a dia de l’Associació és el centre especial de treball. Tenim un equip de vint operaris, quatre oficials, un equip tècnic, etcètera. Tot això és el braç executor de l’Associació.

A quantes persones atén actualment l’Associació i quantes sòcies té?

Tenim treballant amb nosaltres vint persones que pateixen d'un trastorn mental. La resta de l’equip som els tècnics i oficials. I ara tenim al voltant de la vuitantena de socis i sòcies. Els usuaris del centre i els seus familiars solen ser socis i estan molt involucrats en l’entitat.

També serviu de suport a les famílies de les persones amb problemes de salut mental. Com les ajudeu?

Gaudim d'una psicòloga al centre i el que fem és un seguiment de l'evolució dels usuaris i de qualsevol problemàtica que pugui sorgir a l'àmbit familiar, pel que fa a salut mental, i intentem tractar-lo i solucionar-lo.

Quines són les zones d'actuació, i quines activitats es duen a terme?

Treballem sobretot amb el que s'anomenen acords de custòdia, que són convenis amb els propietaris de les finques on fem feina, siguin públiques o privades. Estem molt presents al tram baix del riu Francolí. Hem signat un acord de custòdia per poder dur a terme aquests treballs amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que és qui gestiona els rius a Catalunya. A més d'aquest tram del riu Francolí, hi som al torrent del Bogatell, el riu Glorieta, el litoral de Tarragona i les seves platges, i tots els espais verds i naturals de l'àmbit del Camp de Tarragona.

Fem treballs de conservació, de gestió forestal i de restauració d'aquests espais. Com que estem especialitzats a retirar espècies invasores de les zones fluvials, estem treballant en un projecte de restauració al Francolí, a la zona de la resclosa de Sant Salvador, on estem adequant uns camins i retirant canya, que és una espècie invasora que dona molts problemes als rius. Tenim també projectes de jardineria: treballem en zones verdes, tant de grans empreses com de particulars, i portem el servei de neteja del barri de Sant Salvador.

Quin és l'estat dels espais naturals de la zona on treballeu?

El tram baix del Francolí és un tram que no està en les seves millors condicions de conservació. Com la majoria de rius mediterranis, les seves desembocadures són molt més urbanitzades, són les que pateixen més. El Francolí no és una excepció. A més, és un riu bastant castigat a causa de l'impacte dels polígons industrials.

També té la problemàtica de les espècies exòtiques invasores, sobretot per la gran presència de canya. Això fa que no es pugui desenvolupar el bosc de ribera -que és la vegetació autòctona que hauria de créixer de forma natural-, es van perdent les espècies i l'únic que va quedant és la canya i algunes espècies exòtiques que van sorgint de nou. Això provoca que es perdi biodiversitat, que s'extingeixin animals i plantes, que es degradi l'entorn i que els marges dels rius perdin la seva estructura. Nosaltres treballem per restaurar aquests espais.

Ha millorat la seva salut?

Abans que entréssim a actuar, el riu Francolí, al seu pas per la ciutat de Tarragona, estava bastant abandonat. La gent no el tenia com un espai natural per poder visitar, es veia més com un abocador. Arran de les nostres actuacions i de les nostres plantades populars, hem aconseguit dignificar la zona i que es vegi una mica restaurada, almenys en alguns trams. Ara hi passen ciclistes, es pot passejar, caminar i gaudir de la natura, cosa que abans no es podia fer.

Mai acabes de completar l'objectiu del tot perquè hi ha molt de tram de Francolí per restaurar i conservar i es necessita un manteniment perquè acabi de consolidar-se correctament. Estem lluny d’arribar al punt on ens agradaria, però s’han anat fent passos.

Parles de plantades populars. Dueu a terme activitats de voluntariat?

El voluntariat és una de les branques de l'entitat, així com l'educació ambiental. Pel que fa al voluntariat, portem a terme jornades al llarg de l'any que acumulen una gran quantitat de gent, com aquesta Plantada Popular que organitzem juntament amb Repsol. Hem arribat a fer plantades amb vuit-centes persones, com la del 2019. Jornades de voluntariat com aquesta són considerades com de les més grans de Catalunya o, fins i tot, d'Espanya. Estan obertes a tota la ciutadania: famílies, caus, esplais, escoles, agrupacions, entitats...

"Fem una de les jornades de voluntariat més grans de Catalunya, amb més de vuit-cents participants".

Dieu que el contacte amb la natura és positiu per a la salut mental. Quin efecte té en les usuàries?

Des que l'Associació va fer el canvi cap a un vessant ambiental, es va notar ràpidament una millora en la simptomatologia dels nostres usuaris. Per exemple, amb aquelles persones amb qui era molt difícil comunicar-se, gairebé no et parlaven, la seva conducta era bastant erràtica o, simplement, no et podien ni mirar a la cara.

Treballar en equip, a la natura i en espais oberts, ha ajudat que es vagin obrint i millorant molt, han evolucionat de forma molt favorable pel que fa a la seva malaltia. I això és el que ens interessa. De fet, hi ha estudis que expliquen que joves que viuen més a prop d’espais naturals, o en contacte amb la natura, desenvolupen menys malalties de salut mental. O altres estudis que determinen que viure en espais naturals augmenta l’esperança de vida.

Veure aquest canvi en aquestes persones ha de ser molt satisfactori.

Totalment, és una gran satisfacció. És poder veure que estàs ajudant a aquestes persones, i confirmar que el que fem funciona. No només els hi estàs donant feina, sinó que estan millorant i això és gratificant. A això se suma al fet d’estar fent un bé per la conservació de la natura. És molt bonic.