Nombrosos fenòmens meteorològics extrems a diversos punts del planeta amb perilloses conseqüències; la suma de crisis a diversos nivells que augmenta les desigualtats; nou rècord d'emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera durant l'any passat malgrat les mesures decretades durant la pandèmia que van permetre al planeta respirar durant uns mesos. Aquests són alguns dels aspectes que conformen el context en què ens trobem i en el qual arriba la celebració de la cimera del clima de Glasgow, la COP26.

Després d'un any en el qual la pandèmia de la Covid-19 ha compromès la lluita ecologista contra el canvi climàtic, una situació que va suposar fins i tot l'ajornament de la cimera pel clima, torna a celebrar-se la Conferència de les Parts del Conveni Marc de Canvi Climàtic de l'ONU, unes jornades en les quals els representants de gran part dels governs de tot el món es troben per tractar un dels desafiaments més importants al qual ens enfrontem i amb l'objectiu de tancar acords que permetin reduir les emissions que estan condemnant el planeta.

L'experiència prèvia de les 25 cimeres del clima anteriors no ha estat sempre positiva, i amb aquesta advertència moltes de les entitats miren amb desconfiança cap a aquesta cimera del clima. Tot i que en algunes COP es van aconseguir tancar acords importants de cara evitar superar els 1,5 graus al 2030 que marquen el punt de no retorn, en moltes altres trobades no s'ha sabut o pogut trobar un punt comú per tal de caminar cap a una transició energètica que eviti el col·lapse del planeta o no s'han acabat d'implementar els acords.

Un espai fonamental de debat que genera recel

Tot i el recel amb el qual moltes de les entitats ecologistes miren la COP26, moltes encara consideren important que existeixi un espai com aquest en el qual es negociïn els acords per lluitar en contra del canvi climàtic. "És fonamental que existeixi aquest espai on governs i organitzacions de tot el món s'ajunten per buscar un objectiu comú i evitar els pitjors impactes del canvi climàtic. Té un valor molt important", explica la Tatiana Nuño, responsable de la campanya d'Energia i Canvi Climàtic de Greenpeace.

"És un mecanisme de control en la lluita contra el canvi climàtic i d’augment de l’ambició", explica Nuño, que admet que encara hi ha dependència dels combustibles fòssils i no s'estan veient els resultats necessaris per garantir la reducció dràstica i urgent de les emissions per a no superar els 1,5 graus d'escalfament global. Sigui com sigui, l'activista de Greenpeace creu que al COP arriba en un moment fonamental en què es necessiten accions urgents.

Jaume Osete, activista de Rebel·lió o Extinció Barcelona, també considera que la cimera arriba en un moment rellevant, ja que l'activitat econòmica global "comença a mostrar dificultats greus a nivell de subministraments, de matèries primeres, d'electricitat, de gas, i es comença a veure que estem arribant a determinats límits", manifesta. "És una situació que s'ha anat pronosticant des de fa dècades, i ara s’estan veient els primers grans símptomes", considera, "així que és clau la direcció que es prendrà a partir d'ara".

Osete compren la desconfiança amb què les entitats miren la cimera. "Si el sistema busca el creixement econòmic i el benefici monetari a curt termini, és gairebé incompatible amb la lluita climàtica. Hi ha moltíssimes pressions econòmiques que fa que no es prenguin les mesures que s'han de prendre", denuncia Osete, que posa com a exemple els obstacles amb els quals es troba l'actual president dels Estats Units, Joe Biden, per desenvolupar polítiques destinades a retallar les emissions.

La reserva de la qual parlem l'escenifiquen els moviments que lideren les més joves, com ara Fridays For Future Barcelona. Una de les seves portaveus, la Naiara Fernández, recorda les dades del darrer informe de l'IPCC que confirmen els pronòstics terribles, i que científics i entitats han anat exposant fins ara. "La cimera arriba en un moment d'emergència màxima, però que, pel context de pandèmia, sembla que ja no està tan present. No tenim molta esperança pels acords als quals s'ha arribat a les anteriors cimeres, que no són del tot suficients", lamenta.

Objectius de la COP 26

Els objectius principals de la cimera del clima són diversos i tracten, sobretot, resoldre qüestions que van quedar penjades de la cimera del clima de Xile que el 2019 es va celebrar a Madrid. Es parla de deixar d'utilitzar el carbó i fomentar les energies renovables, un debat que s'ha d'afrontar, que per a moltes entitats és un acord de mínims i al qual s'hauria d'haver arribat fa molt de temps. Així ho considera Fernández, qui lamenta que l'ús del carbó estigui augmentant i que les projeccions de la utilització de combustibles fòssils creixin.

"Arribem més de trenta anys tard, saben que cremar combustibles fòssils és un problema, però no es busquen alternatives. És una qüestió molt sistèmica i el canvi que s'ha de realitzar és molt gran. Però a mesura que passa el temps el canvi serà major i s'haurà de fer més ràpidament perquè ens quedem sense temps", exposa la membre de Fridays For Future.

Des de Rebel·lió o Extinció, Jaume Osete considera que el camí que ha de marcar aquesta cimera ha d'obligar els països a deixar de fer ús d'aquest combustible. "Si el canvi climàtic és provocat pels combustibles fòssils i no es prohibeix la seva utilització, sigui d'aquí deu, quinze o vint anys, doncs és molt difícil avançar", manifesta el portaveu de l'entitat.

Un altre dels objectius principals de la cimera és assegurar la implicació dels països més desenvolupats per destinar finançament per lluitar contra el canvi climàtic. La idea és destinar, entre tots, uns 100.000 milions de dòlars anuals de finançament pel clima fins a 2030. Nuño, des de Greenpeace, considera vital que la COP enviï un missatge clar perquè els fluxos financers per a la recuperació econòmica es dirigeixin a la transformació necessària perquè les temperatures no superin els 1,5 graus.

"Malauradament estem veient que no és així", lamenta Nuño. "Veiem que les inversions i els fons per a la recuperació econòmica no sempre estan dirigits al compliment de l'Acord de París, ni tenen uns criteris ambientals, ni són iguals per a tots els estats. És una oportunitat única que no hem de perdre per lluitar contra el canvi climàtic", explica.

Sigui com sigui, el que exigeixen totes les entitats, a banda d'accions urgents, és una transició energètica que sigui justa. Lamentablement la direcció que s'està prenent no té en compte una justícia climàtica i social, sinó els interessos d'un nord global que no fa cas a la diversitat de veus.