El repte és majúscul, però ineludible. La tan necessària transició cap a una mobilitat sostenible reclama el compromís ferm de totes les agents implicades per aprofundir en un canvi de model que cal abordar amb celeritat i de manera efectiva.

Aquest nou camí ha de servir per reduir els impactes negatius al medi ambient i a la salut humana de la mobilitat, un dels principals sectors consumidors d’energia, garantir el desenvolupament socioeconòmic i la inclusió dels diferents grups socials, així com rebaixar la vulnerabilitat a les crisis ambientals i econòmiques que ens assoten.

Amb tot, el trànsit cap a aquest nou model, especialment a les ciutats, s’enfronta a reptes i barreres que dificulten el seu abordatge, i que cal tenir molt presents per conèixer les solucions tecnològiques i innovadores que l’han de fer possible i, també, assegurar-ne l’accés universal per no deixar ningú enrere en aquest canvi de paradigma.

En aquest escenari, i per tal de disseccionar els desafiaments i limitacions que presenta la implementació d’aquest pas cap a un model de mobilitat més sostenible, l’associació Ecoserveis, amb la col·laboració de l’Observatori DESCA, ha elaborat l’informe ‘Poder corporatiu i mobilitat sostenible: Anàlisi de tecnologies, fonts d’energia i pràctiques de ‘greenwashing’ relacionades amb la mobilitat urbana sostenible’.

L’estudi, a més, explora la viabilitat de les alternatives de mobilitat sostenible a la ciutat de Barcelona i presenta una sèrie de recomanacions polítiques a les administracions basades en l’anàlisi de les tecnologies disponibles en l’anomenada ‘mobilitat verda’ i les estratègies de les grans corporacions del sector per frenar els avenços i preservar a curt termini l’actual model de mobilitat que tants beneficis els proporciona.

Reptes pendents per caminar cap a un nou model més sostenible

No hi ha dubte que el trànsit cap a aquest nou model de mobilitat urbana sostenible ja està en marxa, però és igualment cert que queda molt camí per recórrer. Així, en quin punt estem?

“S'han començat a activar mesures, però el ritme que portem és clarament insuficient i cal accelerar”, deixa clar l’Adrià Serarols, tècnic d’Ecoserveis i un dels autors de l’informe, qui, tot i reconèixer que és un tema molt complex, assenyala que “manca molta feina per fer, especialment per part de l'Administració, a l’hora de canviar el model de les ciutats, reforçar la infraestructura del transport públic o pressionar la indústria, entre altres”.

Tanmateix, en aquest sentit, per a Serarols el gran repte que tenim al davant “no és tant tecnològic com social i cultural”. Aquest canvi de paradigma té a veure amb reduir el nombre de vehicles, fer més ús del transport públic, promoure els vehicles compartits i, per damunt de tot, fomentar la mobilitat activa, com caminar o agafar la bici, per exemple.

“Cal construir un escenari per tal que la gent no depengui de tenir un vehicle privat, és a dir, que hi hagi mètodes alternatius que siguin accessibles per a tothom, físicament i econòmicament, que siguin segurs i que incloguin tota la ciutadania”, explica el tècnic d’Ecoserveis.

Alternatives no tan ‘verdes’

Igualment, l’informe identifica altres esculls principals a superar a l’hora d’abordar aquesta transició. El primer rau en com les alternatives ‘verdes’ a l’ús dels combustibles convencionals –com la mobilitat elèctrica i les tecnologies basades en l’hidrogen, o el gas natural comprimit, entre altres– no estan lliures d’impactes ambientals negatius. A més, cal tenir en compte els impediments que existeixen per obtenir les matèries primeres imprescindibles per a una completa substitució.

Serarols cita el vehicle elèctric com opció que tothom té al cap, però avisa que “caldrà considerar que l’alternativa serà més o menys sostenible depenent de com es generi l’electricitat que farà servir”. Per tant, si l’energia s’aconsegueix cremant carbó o gas, l’únic que s’estarà fent és desplaçar les emissions a una altra part del territori, en comptes que les projectin els cotxes. Així doncs, idealment, caldria una xarxa elèctrica 100% renovable.

Altrament, sobre els vehicles elèctrics, des d’Ecoserveis també posen el focus en la qüestió dels materials crítics que es necessiten per fabricar les bateries que els mouen, com pot ser el liti, per citar un exemple. Es tracta de minerals que s'extreuen, generalment, dels països del Sud Global, on les persones treballen en condicions precàries i inadequades.

“Al cap i a la fi, estem promovent un estil de vida que depèn dels recursos d’altres països i de l’extractivisme; per tant, seria interessant ser més autosuficients en aquest sentit”, diu Serarols, qui afegeix que, en qualsevol cas, i com conclou també l’informe, “seria impossible substituir el parc de vehicles actual únicament amb cotxes elèctrics, perquè no hi ha prou minerals al món”.

Pel que fa al gas natural comprimit, l’estudi d’Ecoserveis i l’Observatori DESCA situa aquesta alternativa com la que genera “un major impacte ambiental”, atès que cal tenir en compte no només les afectacions ambientals del consum, sinó també de tot el procés d’extracció i transport –també des de països del Sud Global–, així com la dependència de tercers països que genera pel que fa a la importació del gas i, en conseqüència, la sensibilitat a pujades de preu arran de crisis geopolítiques i econòmiques. La guerra d’Ucraïna és un exemple que s’hi escau perfectament.

Finalment, les tecnologies basades en l’hidrogen són una alternativa interessant, però també presenten impactes ambientals rellevants que detalla l’estudi, com que s’alimenten d’un alt percentatge d’energia d’origen fòssil o la infraestructura necessària per al seu transport, entre altres.

Polítiques curtterministes i manca d’ambició

És evident que accelerar cap a una transició energètica efectiva i per a tothom és un camí que requereix mirada llarga i no pot restar subjecte als vaivens polítics. No obstant això, massa sovint es cau en la politiqueria i es prioritzen mesures que puguin oferir resultats immediats i es puguin rendibilitzar políticament, i es deixa de banda el llarg termini. Així ho creu el tècnic d’Ecoserveis, qui ho exemplifica en el fet que “és millor màrqueting polític dir que s’incentivarà el cotxe elèctric que anunciar que es milloraran les vies del metro o una flota d’autobusos”.

D’aquesta manera, segons Serarols, el sistema polític actual i el fet que hi hagi una rotació cada quatre anys fa que tasques com la millora del transport públic, que són més de fons, quedin més diluïdes i, en canvi, es posi més el focus en polítiques que es poden vendre millor de cara al públic.

“Això és una barrera per a la transició energètica, que demana mesures ambicioses i de llarg termini”, assegura, i afegeix: “si no ho enfoquem d’aquesta manera, continuarem tenint moltes persones que pateixen pobresa del transport i que queden excloses de l’accés a les noves tecnologies alternatives i sostenibles”.

Estratègies de grans corporacions per frenar els avenços

L’informe també apunta a la resistència de les grans empreses que dominen el sector de la mobilitat i l’energia com un dels principals obstacles per assolir la transició cap a una mobilitat sostenible. El poder d’influència a favor dels seus interessos particulars exercit per les corporacions cap a les institucions i la ciutadania, a través de diferents estratègies com el lobbisme, la pressió política i econòmica, la publicitat i el ‘greenwashing’, és, sense dubte, un entrebanc i un fre als avenços.

En aquest sentit, se citen exemples d’aquesta pressió al poder legislatiu com la taxonomia verda europea, que considera el gas natural comprimit i l’energia nuclear com a energies netes; o el sistema europeu d’etiquetatge de vehicles, que confon i desinforma sobre els impactes ambientals de les diferents tecnologies.

A més, de cara al públic, aquestes grans empreses no dubten a emprar estratègies publicitàries o de ‘greenwashing’ per rentar el seu nom i donar una pàtina ‘verda’ o ecològica –que poc té a veure amb la realitat– a les seves accions, tal com analitza l’informe amb relació a empreses com Iberdrola, Naturgy o Repsol, entre altres.

“Bàsicament, el ‘greenwashing’ en aquests casos se centra a realçar accions que es poden catalogar com a sostenibles, però que realment són una petitíssima part de tot el que fan, o que les han fet només per poder obtenir subvencions”, recalca Serarols.

Propostes per albirar un futur més sostenible

A partir de tota la informació que s’ha treballat a l’informe, les seves autores han redactat una sèrie de conclusions i recomanacions destinades a les administracions, i en especial a l’Ajuntament de Barcelona, amb la ferma voluntat de contribuir a “fomentar i enriquir el procés de presa de decisions en l’àmbit de la mobilitat sostenible”.

Entre les principals hi ha la descarbonització de la mobilitat urbana a la ciutat, la compra pública responsable de vehicles de transport col·lectiu i la restricció d’estratègies publicitàries de ‘greenwashing’ en les empreses del sector.

Sigui com sigui, una de les conclusions més rellevants de l’informe és la impossibilitat de substituir la total dels vehicles actuals per elèctrics, tant pel que fa als impactes ambientals i socials que tindria, com per les limitacions tècniques i de recursos. Assumida aquesta premissa, l’estudi insta a no perdre més temps a l’hora d’aplicar mesures estructurals per reduir el volum de cotxes en circulació. Aquestes van des d’incrementar i millorar la inversió en el transport públic a promoure solucions de mobilitat activa com l’ús de la bicicleta, per citar-ne una.

“La urgència d’abordar de ple la transició cap a una mobilitat més sostenible no és un tema fútil; al contrari, és molt seriós i exigeix mesures ambicioses i una mirada llarga. Cal que accelerem i no deixem ningú enrere”, rebla l’Adrià Serarols.