El nou Parc Natural i les entitats ambientals

  • El sector d'alta muntanya pirenenca en el que neixen els rius Ter i Freser (imatge:setcases.cat)

    El sector d'alta muntanya pirenenca en el que neixen els rius Ter i Freser (imatge:setcases.cat)

  • El 2007 les entitats ambientals i els veïns es van mobilitzar contra la tala d'un bosc madur a l'Obaga de Carboners (imatge:amicsdelsarbres)

    El 2007 les entitats ambientals i els veïns es van mobilitzar contra la tala d'un bosc madur a l'Obaga de Carboners (imatge:amicsdelsarbres)

  • La perdiu blanca (Lagopus mutus pyrenaicus) és una espècie que habita en la zona (imatge:escaladuix.org)

    La perdiu blanca (Lagopus mutus pyrenaicus) és una espècie que habita en la zona (imatge:escaladuix.org)

  • Les entitats ambientals en una reunió per la defensa de l'Obaga de Carboners, al 2008 (imatge:amicsdelsarbres)

    Les entitats ambientals en una reunió per la defensa de l'Obaga de Carboners, al 2008 (imatge:amicsdelsarbres)

  • L'acte institucional amb motiu de la creació del Parc Natural, el 22 de setembre de 2015, amb els alcaldes de la zona i el President de la Generalitat (imatge:@catalangov)

    L'acte institucional amb motiu de la creació del Parc Natural, el 22 de setembre de 2015, amb els alcaldes de la zona i el President de la Generalitat (imatge:@catalangov)

  • El naixement del riu Ter (imatge:CEA Alt-Ter)

    El naixement del riu Ter (imatge:CEA Alt-Ter)

L'alta muntanya pirinenca de les capçaleres del Ter i el Freser ha estat declarada Parc Natural, culminant un procés participatiu amb els actors del territori. Diverses entitats ambientals ho reben com a bona notícia i com a un punt de partida.

Després d'un llarg camí per protegir la zona, que parteix del Regional Planning de la Generalitat del 1932, i passa per diferents intents de crear un Parc Nacional, aquesta setmana s'ha decretat la creació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, el 14è de Catalunya.
 

L’Obaga de Carboners: un fet decisiu amb mobiltizacions ciutadanes

L’any 2007, la defensa de l’Obaga de Carboners, amb la intervenció d'associacions veïnals i entitats ambientals, va significar un impuls decisiu per a la creació del Parc.

La concessió a una empresa fustera de la tala d'un important bosc madur de pi negre, hàbitat d'espècies com el gall fer i el picot negre, va posar en evidència alguns buits legals i algunes mancances i contradiccions relacionades amb la gestió forestal.

L’acció dels veïns i diverses entitats ambientals de la comarca, com l’Associació Arç, EMS – Rius amb Vida, Associació de Naturalistes de Girona (ANG), el Grup de Defensa de la Natura (GEDENA) i el Grup de Defensa del Ter (GDT) del Ripollès, va aconseguir que el Departament de Medi Ambient i l'Ajuntament de Setcases suspenguessin els treballs.

Les entitats ambientals van tornar a demanar la màxima protecció, amb la figura de Parc Nacional, que però va ser desestimada per diferents motius: d’una banda la necessària implicació de l’Estat, de l’altra la presència de les dues estacions d’esquí dins de l’àrea - Vallter i Núria-, així com més estrictes restriccions per a les activitats primàries.

Tanmateix va quedar palesa la necessitat d’adequar la gestió de forest a la protecció de Xarxa Natura 2000, en la que havia entrat la zona el 2001.

El  bosc de Carboners va passar a formar part del programa Selvans, la xarxa de per la conservació de boscos madurs, gestionat actualment  per l'entitat ambiental Acciónatura.

 

Oportunitats i inquietuds recollides en un procés participatiu

Ens públics, ajuntaments, consell comarcal, entitats i els ramaders i el sector turístic, van finalment acordar la idea de consolidar la protecció amb la figura del Parc.

Tal com explica Xavier Bachero, del Centre d’Educació Ambiental Alt Ter, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha conduït, durant els darrers dos anys, un procés de reunions participatives per recollir les inquietuds i demandes dels diferents sectors, la primera de les quals és que el parc es configuri amb gent del territori.

La memòria tècnica contempla que l’activitat econòmica es veurà impulsada seguint un model de turisme sota els principis de la Carta Europea de Turisme Sostenible; hi haurà ajuts a la ramaderia, promovent les races autòctones i la ramaderia extensiva, així com la presència de pastors.

Amb el Parc es podran finalment executar els reglaments d’ús de la muntanya - actualment ja existents però escassament respectats a causa de la manca de recursos-. Aquests regulen tant les explotacions com la intensificació de la pràctica d’esports i aficions populars en els darrers anys, com l’escalada, les curses i la bicicleta de muntanya, o la recollida de bolets, per tal que es realitzin d’acord a la conservació dels valors naturals.

Tanmateix, el Parc pot significar un tret identitari del territori, però tal com explica Bachero, “per això és necessària la implicació ciutadana, per tal de superar la limitació del concepte de simple “marca” per al turisme”.


Què demanen les entitats ambientals 

Per a les entitats, el procés fins ara ha estat només una primera fase, i la feina per decidir com ha de ser la gestió del Parc que ha de garantir la protecció del medi tot just comença.

Entre els principals elements en què es focalitzen hi ha:

  • Una atenció especial en la connectivitat ecològica, perquè la protecció, de la fauna en particular, no es pot acotar als límits d’un parc. En aquest sentit, s’ha establert una connexió i cooperació transfronterera amb el Parc Natural dels Pirineus Catalans, i amb els EIN de l’Alta Garrotxa i de Serra Cavallera,  a través de l’ampliació de l’espai protegit i la incorporació dels municipis de Molló i Pardines. No s’ha resolt en aquesta primera fase la connexió amb el Parc Natural del Cadí Moixeró.
  • Com a bons coneixedors del medi i del territori,  les entitats ambientals aspiren a ser presents en la Junta Rectora, que ha d'estar composada per 31 membres, amb una participació local majoritària -9 representants de la Generalitat-. Els òrgans previstos per a la participació són: el Consell de Cooperació, amb entitats i associacions representatives dels sectors socials representats, i el Comitè Científic.
  • A més a més, les entitats reclamen la ràpida elaboració del Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc per a fer efectiva i eficaç la gestió del Parc.
  • Una especial atenció la presten als enclavaments de Núria i Vallter2000 a Ulldeter, no inclosos al Parc, però envoltats d'ell. Les entitats ambientals reclamen que aquestes estacions d’esquí, de titularitat pública i envoltades de Parc Natural, s’adaptin a una gestió sostenible i exemplar, per tal de minimitzar els impactes ambientals.


Podeu llegir la memòria de la declaració del Parc, publicada per la Generalitat.

Afegeix un comentari nou