GarMultiRisk: reforçar la resiliència de la Garrotxa davant els riscos naturals i el canvi climàtic

 En els darrers anys, l'augment de fenòmens meteorològics extrems –com pluges torrencials, inundacions o incendis forestals, entre altres– ha posat en evidència la vulnerabilitat dels territoris. Sense una bona planificació ni un pla d’actuació davant d’aquests fenòmens, és ben sabut que les conseqüències poden ser catastròfiques. Malauradament, no cal anar gaire lluny per comprovar-ho: la DANA que va fer estralls a València n’és un bon exemple. Aquest context, agreujat pel canvi climàtic, reclama una gestió del risc i del perill que vagi més enllà de respostes puntuals i desordenades. 

Això és el que es proposa GarMultiRisk, un projecte que ambiciona anticipar, mitigar i controlar –sempre en la mesura del possible i a través de la combinació de l'anàlisi històrica i la ciència de dades– els efectes dels perills naturals, posant el focus en el llarg termini i promovent una resposta coordinada i proactiva. 

“Ens centrem en la planificació a llarg termini perquè quan arribi un esdeveniment específic puguem aplicar el curt termini i tenir una radiografia de com i on podria impactar més un perill, així com tenir clar on actuar en el mateix moment en què està passant”, explica a Xarxanet l’Iris Schneider Pérez, investigadora del projecte. 

La iniciativa la desenvolupa el Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) i la part científica està a càrrec del Servei d’Avaluació i Gestió de Riscos Naturals (Natural Risks Assessment and Management Service - NRAMS) de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, a Barcelona. A més, el projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

Enfocament multiperill per reduir la vulnerabilitat del territori

En primer lloc, GarMultiRisk s’ha centrat a recopilar en una base de dades els perills naturals que han afectat la Garrotxa –com incendis, esllavissades, subsidències de terreny, terratrèmols o activitat volcànica, entre altres– en els darrers cent vint-i-tres anys. 

Això s’ha fet repassant fonts documentals antigues com la premsa local, a partir de la col·laboració de persones de la zona mitjançant jornades de ciència ciutadana, consultant bases de dades elaborades amb anterioritat o fent peticions directes a organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entre altres. “Un cop recopilades les dades, l’interessant és aplicar ciència de dades a partir d’algoritmes i tècniques de machine learning per determinar quines interrelacions poden haver-hi entre aquests diferents perills”, assenyala Schneider.  

Quins han sigut els perills naturals que han afectat a la comarca de La Garrotxa durant els últims 123 anys? 

L’Arnau Lagresa creador de la BDD del projecte #GarMultiRisk ens ho explica a la següent entrevista:https://t.co/SnfzzikJRY#ProyectosFB @FBiodiversidad @IDAEA_CSIC pic.twitter.com/9wQS7qpiRi

— CST (@cst_terr) January 14, 2025

Analitzar la interacció entre fenòmens és una de les claus de volta del projecte. Es tracta de l’enfocament multiperill –que també s’anomena efecte cascada–, que aprofundeix en la idea que un perill pot desencadenar-ne un altre, o almenys incrementar aquesta possibilitat. 

“Si un dia comença a ploure molt i l’aigua que cau omple els rius, i aquests podrien sobreeixir i provocar inundacions; al mateix temps, pot produir-se una erosió dels contorns del riu per on va passant l’aigua que, de retruc, pot acabar provocant esllavissades”, il·lustra amb aquest exemple la investigadora del projecte, qui creu que aquest enfocament multiperill “s’haurà de començar a incorporar en la gestió del risc i la perillositat”. 

Així doncs, la idea és deixar d’estudiar aquests riscos naturals per separat i entendre com es relacionen entre ells per tal de mitigar-los i reduir els seus efectes.

Un pla de reducció i gestió del risc específic per a la comarca 

Més enllà de la recopilació de dades, el producte final que entrega el projecte GarMultiRisk, i que engloba bona part de la feina feta, és un pla de gestió i reducció del risc per a la comarca de la Garrotxa. 

Aquest pla inclourà mapes de perillositat per a cadascun dels perills detectats, models d’escenaris possibles per tal de fer una previsió de futurs esdeveniments, programes de monitoratge del risc, anàlisis de la vulnerabilitat física i estructural del territori davant els perills estudiats, el desenvolupament de programes científics i educatius.

Amb la clara vocació de ser una eina útil, aquest pla de reducció i gestió del risc també s’ha dissenyat considerant l’opinió i les necessitats expressades per tècnics ambientals, cossos de primeres emergències i representants polítics. “Hem mantingut trobades amb aquests grups de professionals per comprendre quines necessitats reals tenen i què pot ser d’utilitat per fer la seva tasca, tot i que és cert que de vegades la ciència aplicada té limitacions i no sempre es pot assolir tot el que volen”, diu Schneider.

GarMultiRisk se centra a la Garrotxa com a zona pilot, però la iniciativa vol ser reproduïble a altres territoris. No obstant això, aquesta reproductibilitat ha de tenir en compte les particularitats de cada entorn, atès que els perills canvien en funció de la zona, així com les variables socioculturals que influeixen en la percepció del risc.

El valor d’un territori com la Garrotxa

En aquest punt, convé preguntar-se per què s’ha triat la Garrotxa com a zona pilot del projecte? La comarca és més vulnerable a perills naturals que altres territoris? La realitat, segons explica l’Iris Schneider, és que el projecte s’ha centrat a la Garrotxa com a zona pilot perquè, en bona part, l'equip científic que hi treballa compta amb un ampli coneixement de la zona gràcies a treballs previs sobre volcans i altres perills naturals.   

A més, la Garrotxa és una comarca muntanyosa que concentra una elevada densitat de població; de fet, és l’única comarca de muntanya de Catalunya amb més de vint mil habitants. Tot plegat ofereix un context molt interessant per estudiar els riscos relacionats amb el canvi climàtic, com les inundacions i els incendis forestals. 

Així mateix, la Garrotxa presenta una distribució poblacional assimilable, a menor escala, a la de Catalunya: tot i que la població es dispersa en diversos nuclis municipals, Olot concentra més de la meitat dels habitants. Aquesta estructura és un factor rellevant per avaluar la vulnerabilitat del territori. “Per tant, això no vol dir que la Garrotxa estigui més exposada als perills, sinó que les seves característiques la fan especialment interessant per analitzar”, apunta la investigadora.

Pel que fa als perills que poden afectar més la comarca, en la mateixa línia del que passa amb altres zones de muntanya i tenint present el context de canvi climàtic que vivim, la Garrotxa es veu afectada per perills relacionats amb fenòmens meteorològics, com tempestes i inundacions, que poden provocar situacions com esllavissades i moviments de terreny en massa. 

Si parlem de terratrèmols, sí que n’hi ha, però per les característiques geològiques de la zona són de magnitud molt baixa. En el cas dels volcans, no es preveu una activitat imminent. D’altra banda, els incendis forestals, tot i ser causats en la seva gran majoria per l'activitat humana, s'han de considerar també com a perills naturals, atès que estan fortament vinculats amb l’atmosfera i poden intensificar-se en els pròxims anys.

Així, tota aquesta feina duta a terme per l’equip científic de GarMultiRisk pretén aplicar l’enfocament multiperill i aprofundir en la gestió del risc per analitzar els perills naturals de la comarca, estudiar la seva freqüència i integrar tota la informació en un pla de reducció i gestió del risc natural específic per a la Garrotxa. 

El projecte finalitzarà el pròxim mes de maig, però l’equip científic que el duu a terme, seguint aquesta mateixa línia de treball, pretén construir una plataforma informàtica que aplegui el coneixement i l’estudi de múltiples perills naturals per posar-la a l’abast de tècnics ambientals de diverses regions amb el propòsit de reforçar la resiliència dels territoris davant dels riscos naturals i millorar la seva adaptabilitat al context de canvi climàtic.