Quina és la missió de Paisatges Vius?

Som una entitat de conservació de la natura, que ens fixem especialment en les espècies i hàbitats més amenaçats. Fer acords de custòdia no és la nostra finalitat sinó l'eina per assolir la conservació. Actualment tenim 12 acords, alguns amb finques de poques hectàrees, i altres de centenars, en total al voltant de 1200 hectàrees.

Ens centrem més a fer projectes concrets més que en fer divulgació ambiental.

On teniu espais de custòdia?

Vam començar a L'Esquirol, entre l’Osona i la Garrotxa, perquè som d’allà. A la zona de Collsacabra i la Plana de Vic tenim 6 acords. Però fa 2 anys vam decidir dedicar-nos també en la fauna amenaçada a escala de país, i així un projecte per la conservació del samaruc ens ha portat al Baix Ebre, i un de reintroducció del xoriguer petit a l’Empordà. Aviat amb un projecte sobre el gall fer tindrem custòdia també al Ripollès.

Com vau començar a fer custòdia a l’entitat?

Nosaltres som molt actius en la restauració del territori, amb projectes sobre el terreny de recuperacions de fauna, regeneració d’hàbitat. L’eina que fem servir és la custòdia, perquè si no no podríem dur a terme els nostres projectes. O compres finques o fas acords de custòdia.

Quin és el procediment que seguiu per arribar a un acord de custòdia?

Primer seleccionem l’objecte de conservació, l'espècie o l’hàbitat a protegir. En tots els nostres projectes comptem amb assessors científics, que ens diuen quins són els problemes reals que hi ha i en què caldria actuar. Si es tracta d’intervencions que no estan a l’abast nostre, ja no ens hi fiquem. Però si veiem que està en la nostra capacitat d’acció, aleshores busquem les àrees que podrien ser adequades, i identifiquem els propietaris per explicar-los el projecte. Intentem fer el primer contacte a través d’entitats o organismes locals que ells coneguin.

És un procés que requereix molta paciència i no tenir pressa en arribar a un acord. Intentem posar-nos de la part del propietari, no vendre fum explicant que tenim molts recursos econòmics, sinó trobar la manera d'afavorir la biodiversitat amb actuacions que també puguin afavorir els propietaris. La conservació de la natura i desenvolupament rural han d’anar de la mà.

Per exemple, quines són les activitats habituals?

Proposem als propietaris algunes tasques de manteniment de la finca que els beneficien, i alhora són importants pel projecte de conservació. Per exemple posar algunes tanques, millorar els camins o crear les basses.

En alguns casos els hem de demanar d'adaptar alguna pràctica agrícola perquè no tingui impacte sobre la biodiversitat.Per exemple en una finca, tot i ser ecològica, vam limitar l’accés de les vaques al riu amb tanques, i ara estem afavorint el bosc de ribera. Si exigim massa modificacions difícilment accedirà a fer un acord.

També cal dir que ens trobem en situacions contràries, de propietaris molts sensibles que ens ofereixen espais en custòdia. Si no són finques adequades per desenvolupar algun dels nostres projectes lligats amb les espècies amenaçades, els hem dirigit a altres entitats de custòdia.

I arriba l’acord.

Intentem signar acords de llarg termini, actualment els fem de 10 anys. De la durada de l’acord també se'n deriva la inversió a la finca.
La seguretat jurídica dels acords és l’altre cavall de batalla de la custòdia del territori. Està en fase de creació el registre oficial d’acords de custòdia, que alhora donarà seguretat i permetrà accedir a incentius fiscals a la propietat.

Durant aquest temps promovem la implicació de la propietat però també mirem de no empipar fent massa requeriments. Per connectar amb la ciutadania organitzem visites i jornades de voluntariat.

Quines accions desenvolupeu en l’espai en custòdia?

Nosaltres mirem de ser actius, centrar-nos en coses concretes i útils, per invertir bé els pocs diners que tenim.

En els projectes per la preservació de l’hàbitat de prats de dall, a Queralbs i a Collsacabra, promovem les pràctiques agrícoles idònies, ressembrem amb llavors autòctones.

Per la reintroducció del samaruc, espècie en perill d’extinció, treballem per la recuperació de l’hàbitat de llacuna, indispensable perquè hi pugui viure el peix. Pel gall fer també incidirem en l’hàbitat, obrint clarianes, afavorint la presència de fusta morta…

Amb els assessors científics es realitza el seguiment per avaluar els resultats de la intervenció.

Que aconsellaries a una entitat que volgués fer custòdia?

Que facin coses útils, practiques, visibles amb uns objectius i una finalitat; és més fàcil d’explicar i d'aconseguir finançaments. No es tracta de fer custòdia per fer custòdia, sinó de tenir un objectiu de conservació: la custòdia és l’eina.

Quin ha estat el millor moment fent custòdia del territori?

Quan veus els resultats amb els animals que volies protegir: que els xoriguers tornen, que l’hàbitat és adequat per alliberar els samarucs!

Veure els resultats és el que dóna sentit; en conservació de fauna, de vegades es dediquen molts esforços i no surt, però quan surt, estàs molt content!