La proliferació de projectes de línies de Molt Alta Tensió (MAT) en els darrers anys ha posat el territori en guàrdia davant l'afectació que les infraestructures instal·lades tenen sobre els ecosistemes i la biodiversitat, a més de l'impacte econòmic i en el dia a dia de la ciutadania. La Plataforma No a la Mat Catalunya canalitza diverses entitats i plataformes d'arreu del país que alcen la veu per tractar d'evitar l'augment de macroprojectes que reprodueixen errades d'un model antiquat en nom d'una suposada transició energètica.

Per tal de fer arribar les reivindicacions del territori al Parlament de Catalunya, la Plataforma No a la Mat Catalunya va presentar una Proposta de Resolució amb una sèrie de demandes dirigides al Govern de Catalunya. La Comissió d’Acció Climàtica del Parlament va aprovar aquest document, el passat quinze de març, amb els vots favorables de les portaveus de la Candidatura d'Unitat Popular-Un nou Cicle per Guanyar, Partit Socialista Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i En Comú Podem.

D'aquesta manera, el Parlament fa seves les reivindicacions dels territoris afectats pels macroprojectes, i s'alinea amb el rebuig manifestat pels ajuntaments dels municipis per on passen les línies MAT projectades a Catalunya. La Judit Cañís, representant al Baix Penedès de la Plataforma No a la MAT Catalunya, i que va ser present a la reunió de votació de la Proposta de Resolució, ens parla d'aquest document, de les propostes fetes al Govern, dels macroprojectes de línies MAT planificats a Catalunya i les afectacions que suposarien aquestes infraestructures.

La plataforma neix com a resposta a tres línies MAT projectades que creuen Catalunya. Quin és l'estat actual d'aquests projectes?

Són tres línies MAT projectades i impulsades per Forestalia. Són línies d'evacuació de l'energia generada a les plantes solars fotovoltaiques que l'empresa va instal·lar a l'Aragó. La idea és la de portar aquesta energia fins a Barcelona i les zones properes. Ara mateix, el nostre territori ja està ple de línies MAT, sobretot a la província de Tarragona, amb les línies d'evacuació de les centrals nuclears, per exemple.

En aquest moment, estem pendents de la resolució de les al·legacions que es van presentar contra els avantprojectes un cop es van publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Totes les parts afectades van fer les seves al·legacions, com ara agrupacions ecologistes o el govern català.

Tal com estan projectades, de quina manera condicionaria el pas de les línies MAT en l’economia? Com afectaria l’activitat agrària?

Les terres en les quals es volen instal·lar les torres, que tenen una magnitud d'entre setanta i noranta metres, ja no es podran dedicar a l'agricultura. A més, per arribar a cada torre s'hauran de fer camins per on puguin passar camions de grans dimensions per transportar les estructures. Aleshores, no només és la magnitud de les mateixes torres, que algunes d'elles s'instal·larien al costat dels nuclis urbans, de vegades a cent metres d'algunes cases, sinó que també es produeix l'impacte dels camins que es faran per accedir a cada torre.

I pel que fa al medi ambient i al paisatge? Com afectaria la biodiversitat?

Molts dels llocs per on passen aquestes línies MAT són zones d'agroturisme que es veuran molt afectades; o són espais on hi ha moltes construccions de pedra seca, que són patrimoni de la UNESCO; o són zones vitals per a l'àliga cuabarrada, una espècie catalogada en perill d'extinció. I evidentment, el paisatge quedaria realment destrossat. Qui vol anar a veure una zona amb vinyes amb unes línies MAT que passen pel mig?

Aquests projectes afectarien la salut de les persones?

L'electricitat electromagnètica que alliberen les línies MAT poden arribar a provocar afeccions com cefalees o insomni. A més, són un possible carcinogen, segons l'Agència Internacional per la investigació del Càncer i l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Així, doncs, es recomana establir un principi de precaució: per cada kV hi ha d'haver un metre de distància. Com les línies són de quaranta kV, hi hauria d'haver uns quatre-cents metres de distància, com a mínim. Són recomanacions, no són obligacions, i per tant l'empresa projecta les torres a prop d'habitatges o cases rurals.

Posant sobre la taula un cas concret, les línies MAT que afecten el Baix Penedès passen al costat de la Casa Murada, un lloc de gravació internacional al qual venen grups de música d'arreu. Com a resultat, són negocis que, segurament, hauran de tancar.

És un aspecte que pot contribuir en la despoblació d'alguns dels setanta-vuit municipis afectats.

Bellprat, a l'Anoia, és un dels municipis que estan afectats per la MAT. En aquesta localitat s'ha projectat la instal·lació de plaques solars i aerogeneradors. A més, fa dos anys va patir un incendi forestal que va cremar més de mil hectàrees. I ara Forestalia vol instal·lar torres. Es tracta d'un municipi de cent habitants on, si es fiquen aquestes grans estructures, no hi voldrà viure ningú. De fet, totes les cases que es troben al voltant, o properes a aquestes línies MAT, perdran rendiment econòmic.

És un model desfasat.

És un projecte que viu en forma del capitalisme. Estem generant la nostra energia segons el que diuen les grans empreses. Forestalia vol viure de vendre energia verda i el que fa és impulsar aquests macroprojectes. Però si nosaltres, com a país, ja haguéssim fet la feina abans, i la major part de la generació de l'energia fos verda, evidentment aquestes empreses no tindrien on treballar.

Ara per ara es duu a terme una transició energètica seguint els interessos de les empreses.

Qui està decidint com s'ha d'establir l'energia en aquest país és una empesa privada que, evidentment, el que busca són beneficis. Són interessos econòmics. I el govern espanyol està amb aquestes empreses, ja que projectes com aquests sumen per complir amb els percentatges d'energia verda que demanen des de la Unió Europea.

El nostre objectiu i la nostra visió és que la transició energètica ha de seguir un model d'energia distribuïda i descentralitzada al marge d'aquestes grans empreses. I que la població del territori també pugui decidir on s'han de posar les plaques o els molins, que ho decideixi la mateixa població. Així, també es protegirà el sol agrari i el sector primari.

Com vau rebre la notícia del suport a la Proposta de Resolució que vau presentar al Parlament?

Que gairebé el 90% dels parlamentaris aprovin la nostra Proposta de Resolució fa que estem contents. Realment veiem que segueixen el mateix objectiu que nosaltres volem. Però això és una Proposta de Resolució, esperem que el que hagin votat sigui real. També es va votar la llei del canvi climàtic el 2017 i encara no s'ha desplegat ni un 10%. Per tant, estem contents que s'hagi aprovat, però tampoc volem que es quedi en paper mullat.

Com a Plataforma continuarem fent pressió perquè s'escolti la nostra veu i vegin que no ens quedem aquí, sinó que continuem mobilitzant-nos. Treballarem perquè tota la població conegui què és el que volen fer aquestes grans empreses.

En aquesta proposta feu una sèrie de requisits per tal de caminar cap a un canvi de model energètic. Per què creieu que no s'ha fet fins ara?

Des del govern s'emparen en els canvis de govern que hi ha hagut darrerament. Però fins ara no s'ha fet res per aconseguir que l'any 2030 hi hagi un 50% d'energia verda. I està clar que no hi arribarem. El que sol·licitem és que es faci un estudi perquè concretin l'energia solar que es generaria si s'instal·len panells a totes les teulades de Catalunya. A Tarragona ja s'ha vist que és suficient i que, fins i tot, sobraria energia. Creiem que també ho seria a la resta de províncies.

Ara mateix, el govern està duent a terme el Pla territorial per a la implantació de les instal·lacions d'energies renovables a Catalunya (PLATER). Cada comarca tindrà un tècnic que ajudarà a gestionar aquesta transició energètica. S'han obert oficines per a la Transició Energètica, però per ara el que fan és, bàsicament, donar suport. No estan engegant projectes nous, que creiem que és el que s'hauria de fer. Començar a engegar projectes i que sigui el govern el que porti la batuta i acompanyi.

Quins són els propers passos?

Primer de tot, treballar perquè les propostes que s'han aprovat a la Proposta de Resolució es duguin a terme. També volem parlar amb la consellera per poder comunicar la informació de primera mà. I també poder-nos reunir amb el ministeri de Transició Energètica. Hem fet la petició de forma oficial, però encara estem pendents. I, d'altra banda, des d'algunes plataformes comarcals estem fent reunions amb partits polítics de cara a les eleccions municipals, perquè afegeixin als seus programes electorals termes sobre l'energia i la transició energètica.