La Costa Brava compta amb uns valors naturals i paisatgístics destacats, amb cales, platges, pinedes i altres espais de gran bellesa, que sense dubte resulten atractius per a tothom que visita els seus municipis. No obstant això, la massificació que en els darrers anys està patint el litoral català fa que molts d'aquests valors es trobin en risc de desaparèixer. És el cas de les pinedes a primera línia de mar, terrenys amenaçats per l'especulació immobiliària que des de la Federació SOS Costa Brava treballen per salvar.

Les pinedes litorals són hàbitats de gran importància ecològica que acullen una gran biodiversitat; són elements que ajuden a regular el clima, emmagatzemen el carboni i injecten oxigen a l'atmosfera, i contribueixen a la creació de sòl. A més, són elements característics del paisatge litoral mediterrani, valor més relacionat amb el nostre entorn i la nostra identitat cultural. Per tant, les pinedes són espais naturals essencials en un context com l'actual en el qual els fenòmens meteorològics extrems, a causa del canvi climàtic, seran cada cop més habituals.

Una de les línies de treball de SOS Costa Brava se centra a salvar les pinedes que es troben a primera línia de mar i que estan amenaçades per nous projectes urbanístics i altres infraestructures que pretenen canviar els pins per ciment. A través de cada entitat, la federació coneix la realitat de cada municipi, i realitza campanyes de comunicació per fer visible aquesta problemàtica. Així mateix, duu a terme campanyes de sensibilització amb ciutadania i Ajuntaments i, si cal, porta els casos per via judicial per protegir aquests espais.

Una seixantena de pinedes en risc de desaparèixer

El Pla Director de la Costa Brava ha permès preservar alguns espais naturals tot frenant l’expansió de noves urbanitzacions al litoral. No obstant això, encara hi ha pinedes a primera línia de mar que no estan protegides i que cal preservar. "Hi ha entorns naturals a zones periurbanes, on encara es conserva un alt grau de naturalitat, que estan classificats com a sòls urbans", explica Sergi Nuss, president de SOS Costa Brava. "Volem que aquesta infraestructura verda es conservi i quedi per les generacions futures", afegeix.

Tal com assenyala Nuss, també membre de l’Associació dels Naturalistes de Girona, la federació ha identificat una seixantena de pinedes que encara estan classificades com a sòls urbans i, per tant, es troben amenaçades per l'especulació urbanística. Alguns exemples que posa Nuss són la pineda Bellafosca i la pineda d’en Gori, ambdues a Palamós; una pineda de tretze hectàrees a la desembocadura del riu Ridaura, a Port d'Aro; Aiguaxelida, Mas d'en Llor, Canadell o Sant Sebastià a Palafrugell, o la Farella, a Llançà.

Tal com assenyala el president de SOS Costa Brava, en algunes d'aquestes pinedes ja s'estan construint blocs d'apartaments, hotels i altres infraestructures que posen en ris la supervivència de moltes pinedes. Un dels casos més flagrants és de la pineda a Port d'Aro, "un espai que es troba a un tram de costa molt alterat, que és l'últim element de grans dimensions que queda a primer a línia de mar, i on hi ha projectada una marina navegable per a 272 amarradors i 403 apartaments, zona hotelera, zona comercial, etcètera", diu.

"No pot ser que, en plena crisi climàtica, amb fenòmens climàtics extrems com el Glòria, que sabem que aniran a més, encara puguin estar amenaçades peces d'aquest calibre", lamenta Nuss. D'altra banda, el president de la federació recorda que amb lluita és possible salvar les pinedes, com en el cas d'una pineda de setanta hectàrees a la cala d'Aiguafreda de Begur on, gràcies a la mobilització que va iniciar Salvem Begur, i a la qual es va sumar SOS Costa Brava, es va salvar del projecte d'urbanització de 260 cases i tres hotels.

Conservatori del litoral

Una altra de les campanyes de SOS Costa Brava, que va lligada a la lluita per salvar les pinedes és la del Conservatori del litoral. Des del naixement de SOS Costa Brava, un dels èxits assolits més importants, expliquen, va ser incorporar, a la Llei de protecció i d'ordenació del litoral del 2020, la creació del Conservatori del litoral. Es tracta d'un organisme públic, similar a un d'existent a l'estat francès, que té com a finalitat adquirir terrenys de valor natural en el litoral que estan amenaçats per projectes urbanístics.

"D'alguna manera permet fer marxa enrere en llocs on no hi ha més possibilitat que la compra", resumeix Nuss, que posa com a exemple el sector de la platja de la Farella, a Llançà, on queda una peça d'una hectàrea de pineda que és urbanitzable. "Aquesta pineda és d'un valor incalculable a nivell paisatgístic, pel que fa a la qualitat ambiental de l'entorn, i proporciona un espai de connexió", manifesta. "Si aconseguim que s'aturi el projecte, l'idoni seria que la pineda fos adquirida per l'administració perquè no hi hagués cap perill en un futur", demana.

La llei determina que la creació d'aquest organisme per part de l'administració es faria en el termini d'un any. Malgrat que han passat dos anys i encara no s'ha creat el Conservatori del litoral, Nuss valora positivament que la Generalitat hagi iniciat el procés participatiu per la definició de com ha de ser l'organisme.

En aquest context, SOS Costa Brava ha creat dues pàgines web en les quals es demana la participació de la ciutadania: la primera, per identificar en un mapa llocs on es produeixen processos d'urbanisme per denunciar pràctiques urbanístiques salvatges que tenen un gran impacte; la segona, per situar, també en un mapa, espais que la ciutadania vol que es conservin. "Serà un gran inventari col·laboratiu d'espais amb valor paisatgístic i natural, que estan en risc, i que ajudaria a orientar l'administració sobre els punts calents de la Costa Brava", manifesta.