El 25 de juliol se celebraven 40 anys de la mobilització ciutadana que va permetre salvar els Aiguamolls de l'Empordà, avui Parc Natural. En el 2018 la protecció del medi ambient i la sostenibilitat ha estat incorporada a la legislació i a la consciència ciutadana. Per això causa perplexitat saber com, en data actual, continuen impulsant-se projectes urbanístics que poden suposar la fi de les minses hectàrees naturals de la ja sobreurbanitzada Costa Brava. Sergi Nuss, portaveu de la Plataforma, els defineix com a urbanisme "zombie", perquè es tracta de la recuperació de projectes dels anys 70 i 80, d'un període previ a les exigències de sostenibilitat que hi ha en l'actualitat.

Ni un pam més de ciment a la Costa Brava

Aquest és el lema de la recentment creada Plataforma, que vol expressar com la capacitat de càrrega de la Costa Brava ha estat superada, i per tant no és possible admetre més habitatges ni creixements urbanístics. La plataforma, de fet, considera que seria necessària la desclassificació dels terrenys afectats i reclama a les diferents administracions el compliment de la seva responsabilitat per la preservació dels espais natural.

L'Associació de Naturalistes de Girona, Ecologistes en acció, la Iaeden, i altres 15 entitats, acompanyades per l'advocat Eduard de Ribot, han presentat el manifest, tot repassant els més de 20 casos als quals preveuen fer front. Entitats i persones individuals han estat convidades a signar-lo, així com a donar suport econòmic a les iniciatives legals que la plataforma pensa dur a terme.

De Llançà a Lloret de mar

De Llança a Lloret de mar, passant per Aiguafreda, Cap Roig o la Pineda d'en Gori, són més de 20 les àrees a on impacten projectes urbanístics. Es poden consultar tots a la pàgina de la plataforma, www.soscostabrava.org .