La població rural, abocada a patir més precarietat energètica

Més del 70% de la superfície de Catalunya està classificada com a àrea rural, aquelles escassament poblades, amb poblacions de menys de cinc mil habitants. Són un total de vint-i-tres comarques en les quals només es concentra el 10% de la població total catalana. Els habitants que resideixen en zones rurals és població envellida, de més de seixanta-cinc anys, per tant, amb un salari o pensió limitada.

A més, també hi ha ciutadans a l’atur, amb feines precàries, amb un nivell baix d’estudis i persones migrades, col·lectius que poden estar relacionats amb un nivell inferior d’ingressos. En aquest context, l’augment de població en risc de patir pobresa energètica incrementa i és una problemàtica comuna.

Aquestes dades i informació són extretes de l’informe ‘Precarietat energètica en l’àmbit rural’, elaborat per Enginyeria Sense Fronteres, amb autoria d’Andrea Vides, tècnica de projectes de l’entitat. L’estudi ha buscat detectar l’impacte i el risc afegit que viuen les zones rurals de patir pobresa energètica; indagar en la cobertura de les necessitats de la població rural; examinar si l’energia que reben és l’adequada i si hi ha un nivell de protecció suficient davant incidències.

Problemes reincidents en la xarxa elèctrica

La realitat de la problemàtica afirma que aquest gruix de la població no té cobertes totes les necessitats referents a la xarxa elèctrica. D’aquest concepte n’anomenen ‘precarietat energètica’, per incloure indicadors que no se centrin en un Nord global urbà. La majoria de les petites poblacions, tot i tenir una electrificació de la xarxa aparentment funcional, pateixen interrupcions en el subministrament, micro talls o apagades que dificulten un sistema segur: d’aquesta manera ho plasma Andrea Vides.

Una situació que, a causa de la manca de celeritat i informació per a la reparació de les xarxes, queda abandonada. La companyia elèctrica que controla la xarxa de distribució a Catalunya és Endesa. "Les incidències són responsabilitat de la companyia elèctrica. Sospiten que hi ha una falta de manteniment i actualització de les xarxes, però no posen a l’abast recursos per reparar-la”, explica Vides. El model energètic conformat per un oligopoli és una de les causes de la precarietat energètica: deixa fora de les decisions a tota la població.

Una dificultosa aplicació de la llei a les zones rurals

La legislació que engloba i aplica les mesures per combatre la pobresa energètica és la Llei 24/2015. “Tot i haver-hi aquesta regulació, a les zones rurals hi ha característiques que dificulten la seva aplicació”, detecta Vides. El personal tècnic reclama establir un circuit d’actuació fix i un protocol per solucionar situacions de precarietat energètica, ja que sense aquest és possible que la llei, en alguns casos, no s’arribi a aplicar.

La falta de recursos d’ajuda per a les persones que tenen risc de patir precarietat energètica és una realitat. Les treballadores de Serveis Socials es concentren als consells comarcals, però assumeixen els tràmits de tota la comarca. “Hi ha manca de personal i sobrecàrrega de feina”, detalla la tècnica de projectes d’ESF. A més, la centralització a la capital de comarca dificulta l’accés de persones que visquin a poblacions més petites i no disposin de vehicle propi.

Grans ciutats compten amb punts d’assessorament energètic on les persones afectades es poden adreçar i suposen una descongestió dels Serveis Socials. En canvi, a les zones rurals no se’n troben.

Segons es plasma a l’informe, el desplegament de les grans infraestructures d’energies renovables, com plaques fotovoltaiques o parcs eòlics, afectarà en major part les zones rurals, les mateixes que després patiran un pitjor accés a l’energia. “La forma de treballar d’aquestes empreses és desposseint el territori per la població i privatitzant-lo”, detalla Andrea Vides.

Les solucions

Una de les principals recomanacions és l’aplicació de polítiques basades en la sobirania energètica. “Aquestes poden ser una forma de prioritzar o que tothom tingui accés a aquesta energia”, explica l'autora de l'informe. Per a poder-les implementar, s’hauria de dur a terme la transposició a l’estat espanyol de la llei europea per l’autoconsum compartit.

L’informe també proposa un increment en el suport de les tasques administratives en assessorament energètic, en forma de punt itinerant o amb la contractació de persones que puguin atendre pobles de zones rurals. O, per exemple, l’informe també proposa l’obertura de canals de comunicació directes a la pàgina web de l’empresa per poder informar a temps real d’incidències.