Cada cop més persones i entitats prenen consciència de la importància de reduir el malbaratament alimentari. És a dir, disminuir la quantitat d’aliments que queda fora de la cadena de producció o de subministrament per diverses raons. Aquest fet tan habitual, però, té greus conseqüències per al medi ambient.

Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, per les seves sigles en anglès), es calcula que es malbarata “el 13% dels aliments mundials en la cadena de subministrament”. A més a més, cal afegir el 17% de malbaratament alimentari total que es produeix a les llars, als serveis alimentaris i al comerç al detall, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). També explica que la suma de malbaratament en tots els àmbits va suposar que l’any 2019 es llencessin 931 milions de tones d’aliments a tot el planeta.

Davant d’aquestes xifres, els diferents agents entenen que qualsevol acció per a la reducció del malbaratament alimentari és clau i ja s'han fet diverses guies. En aquest sentit, el govern català va aprovar la Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. La norma ja contemplava la necessitat “d'establir programes d'educació en la reducció del malbaratament alimentari” als menjadors escolars, entre altres entorns.

Per aquesta raó, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha publicat la ‘Guia per a la prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars’. Aquesta publicació parteix de la base que a Catalunya es malbaraten unes 1.120 tones anuals a tots els menjadors escolars i l’objectiu és proporcionar les eines necessàries perquè cada gestor de menjador escolar pugui crear i posar en marxa el seu pla per prevenir i reduir el malbaratament.

Un factor destacable del document és la participació de diferents entitats d’aquest àmbit que presenten els seus casos d’èxit. Es tracta de testimonis útils que altres escoles poden aprofitar i fer servir per al seu temps educatiu de migdia.

Nova guia per a la prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolar.

L’objectiu és proporcionar suport i eines als centres educatius i empreses gestores de menjadors escolars per promoure l’aprofitament alimentari.

Més informació: https://t.co/57ahQ24DfV pic.twitter.com/O5ENWnXXlJ

— Sarrià - Sant Gervasi (@Bcn_SSTG) May 30, 2023

Quant malbarata cada escola?

La guia planteja deu passos per poder crear un full de ruta efectiu. Entre les primeres fases, a banda de marcar els objectius i definir l’equip que participa en el procés, proposa pensar en el recorregut dels aliments. D’aquesta manera, es pot observar en quin moment es comencen a llençar els productes.

Un punt clau, però, és la quantificació del menjar que es malbarata. Només sabent quant i en quin moment es llença, es pot revertir la situació. Precisament, la guia explica fil per randa com fer aquest procediment per obtenir unes xifres ben acurades, per exemple, no incloent els aliments de l’esmorzar que l’alumnat duu de casa.

Amb les dades a la mà, el següent punt és analitzar-les per tal d’esbrinar les causes. Exemple de tot això és el projecte ‘Pesa i pensa’ de Campos Estela: “El malbaratament alimentari al menjador escolar es va reduir un 35% i la generació de residus un 50%”, explica la guia.

Actuar per llençar menys aliments

Obtinguda la panoràmica del punt de partida, les escoles han de marcar les seves línies d’actuació i el programa educatiu. Sense la implicació de totes les parts és complicat canviar una situació, per això, la guia proposa formar el personal professional, però també l’alumnat.

Fundesplai/ 7 i Tria proposa el projecte ‘Servim-nos com a casa’ a través del qual els infants se serveixen ells mateixos “tenint en compte el seu grau de sacietat”. “L’acte de servir-se un mateix ajuda a prendre consciència de la quantitat d’aliments necessària per al seu cos i es redueix així el menjar al plat que no s’acaba”, recull el document.

En altres casos la implicació va més enllà dels centres escolars. Per exemple, el Consell Comarcal del Vallès Occidental s’encarrega de gestionar i repartir els excedents dels menjadors a entitats que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat.

En la creació de la guia, a més del departament, han participat diverses entitats com Te lo sirvo verde, Fundació Espigoladors, Fundació Pere Tarrés i Rezero, entre moltes altres.