La XSE planteja una Catalunya amb un 45% menys de consum energètic el 2050
Comparteix
Un informe de la Xarxa per la Sobirania Energètica defensa una transició justa, descentralitzada i sota control democràtic per redefinir el model energètic català.
“En un context d’emergència climàtica i de crisi ecosocial, la transició energètica no pot limitar-se a una mera substitució tecnològica, sinó que requereix una transformació profunda de les relacions entre energia, territori i societat”. Partint d’aquesta tesi, la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE) ha publicat un informe, titulat ‘Quina energia necessitarem el 2050 a Catalunya?’, que vol anar més enllà del marc habitual amb què s’aborda la transició energètica i obrir un debat de fons sobre quin model energètic i de país cal construir.
El punt de partida posa el focus en un model actual fortament dependent dels combustibles fòssils. Si donem un cop d’ull a les dades, el 2022 Catalunya consumia 166 TWh d’energia final i només el 10,1% provenia de fonts renovables, un percentatge molt inferior a la mitjana espanyola i europea. El transport i la indústria continuaven sent els principals responsables d’aquesta dependència.
En aquest context, la qüestió no és quants parcs eòlics o plaques fotovoltaiques caldran, sinó quanta energia necessita realment el país per garantir una vida digna sense continuar aprofundint la crisi ecològica. Per això, l’informe defensa que “no es tracta només de substituir unes fonts energètiques per altres”, sinó d’anar més enllà i repensar els usos, les necessitats i les prioritats energètiques “amb criteris de suficiència, responsabilitat històrica i solidaritat entre territoris”.
D’aquesta manera, la XSE posa en qüestió la idea que la transició pugui resoldre’s amb més tecnologia si no es toca el model de consum, la concentració de poder i la manera com el territori absorbeix els impactes del sistema energètic, entre altres. Alhora, també adverteix que una transició basada només a electrificar i desplegar renovables a gran escala pot reforçar la dependència dels minerals crítics i continuar externalitzant impactes socials i ecològics cap al Sud Global.
Consumir menys per garantir una vida digna i sostenible
En aquesta línia, el moll de l’os de la proposta de la XSE és una reducció forta i planificada de la demanda. L’informe planteja que Catalunya hauria de situar el consum final d’energia en poc més de 94 TWh el 2050, xifra que equival a una retallada del 45% respecte al 2019.
La metodologia que sosté aquest càlcul es basa en tres palanques: suficiència, eficiència i renovables (SER). I l’ordre dels factors no és casual. En aquest sentit, l’entitat defensa que abans d’afegir noves infraestructures, convé “prioritzar la reducció de la demanda i la gestió sostenible dels recursos per damunt de la simple substitució de fonts”. La discrepància amb el full de ruta oficial no és menor, atès que mentre la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) situa el consum final del 2050 en uns 121 TWh, la proposta de la XSE el rebaixa fins a prop dels 94 TWh.
El document insisteix que aquesta reducció no s’ha d’entendre com una crida genèrica a l’austeritat, sinó com una manera de garantir drets bàsics dins dels límits ecològics. La XSE posa al centre sectors essencials com l’alimentació, l’aigua, l’habitatge, l’energia, la salut o les cures, i defensa que la transició energètica ha de servir per sostenir aquests àmbits, i no per mantenir consums innecessaris o activitats que generen molt impacte ambiental.
Per això, l’informe sentencia que “no hi ha alternativa, només la reducció de la demanda assegura la preservació del medi dins els límits planetaris”. La idea de fons, per tant, és que la suficiència no és només un valor afegit al debat energètic, sinó una peça clau perquè sigui possible.
Els principals sectors on es juga el canvi
Aquest replantejament es concreta en els sectors que més pes tenen en el consum energètic, i situa el transport com el principal camp de batalla. L’informe proposa passar de 63,13 TWh el 2019 a 24,99 TWh el 2050, una reducció del 60,43%. I és evident que per assolir aquesta reducció no n’hi haurà prou amb electrificar cotxes. De fet, recorda que “l’automòbil és un vector essencial de l’expansió del model socioeconòmic actual” i que, fins i tot quan millora l’eficiència, això no implica necessàriament menys consum. Per això, advoca per transformació profunda de la mobilitat, amb més transport públic, integració tarifària i intermodalitat, mobilitat activa i compartida, i menys dependència del vehicle privat motoritzat.
L’habitatge és un altre gran àmbit on la XSE situa el canvi. L’informe vincula la transició energètica a accions com la rehabilitació massiva del parc existent, la climatització lliure de combustibles fòssils i la contenció del creixement de la superfície residencial. Aquesta mirada evita reduir el debat a una qüestió d’aparells o d’aïllaments. Així, el document insisteix que la reducció del consum no pot recaure sobre les llars que ja viuen en precarietat energètica i lliga la suficiència amb l’equitat residencial i amb la priorització dels sectors que garanteixen la vida quotidiana.
Sí a les renovables, però no de qualsevol manera
L’informe no qüestiona la necessitat d’un sistema renovable. Ben al contrari, defensa un model 100% renovable i descentralitzat. Amb tot, també adverteix que el desplegament no pot repetir els desequilibris del model actual. La XSE assumeix que caldrà una nova potència renovable important —que xifra en uns 48.320,78 MW nous i una ocupació de sòl de 710,5 km², el 2,2% del territori català—, però rebutja que aquesta implantació es faci a base de grans projectes imposats i concentrats en els mateixos territoris de sempre.
Aquí es posa el focus en una qüestió clau: evitar que la transició energètica reprodueixi els desequilibris territorials existents. La XSE defensa una distribució equilibrada i reclama prioritzar cobertes i espais ja antropitzats, alhora que aposta per avançar “evitant grans macroprojectes i promovent la generació comunitària”. El text també insisteix que hi ha comarques que ja suporten una càrrega desproporcionada del model vigent —les anomenades “zones de sacrifici”—, i que la transició no pot consolidar aquesta lògica. Les renovables són imprescindibles, aquest no és el debat, sinó que la qüestió és com, on, per a qui i sota quin control s’implanten.
Qui mana sobre l’energia?
Un dels capítols centrals de l’informe s’enfoca en una infraestructura que massa sovint és invisible en el debat públic: la xarxa elèctrica. “Una infraestructura sovint oblidada, però essencial per a la transició energètica, és la xarxa de transport i distribució elèctrica”, expressa l’informe, i afegeix que sense xarxa, la generació distribuïda, l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques no avançaran.
Per això, el document descriu l’escassetat de punts de connexió com un problema real. I formula una crítica política de fons, centrada en la manca de capacitat disponible i l’acaparament dels punts existents per part dels grans operadors, que acaba dificultant el desplegament de projectes petits i comunitaris. “Sense una xarxa adaptada i accessible, el paper i potencial de les renovables i de la generació local i distribuïda queden limitats a la teoria”, destaca.
Davant d’això, la XSE reclama més inversió en xarxa, però també més control públic i comunitari sobre les infraestructures. I va un pas més enllà, defensant que la transició no es pot limitar a la planificació institucional, sinó que ha d’incorporar governança participativa, transparència i un paper actiu de la ciutadania organitzada, els moviments socials i les comunitats locals en la definició del model energètic. L’horitzó que fixa és ambiciós, però necessari: més del 50% de la generació renovable sota propietat comunitària o pública i el 100% de les llars amb accés garantit a l’energia.
Un punt de partida més que un pla tancat
Des de la XSE volen subratllar la idea que l’informe no es presenta com un full de ruta definitiu ni com una proposta tancada. De fet, el mateix document assenyala limitacions i qüestions que han quedat fora de l’anàlisi, i subratlla que la proposta “no és un punt d’arribada, sinó un punt de partida obert i en evolució”. Per tant, més que tancar el debat, es proposa alimentar-lo.
I eixamplar-lo, perquè aquest debat també gira entorn de democràcia, desigualtats, territori i vida material. En aquest sentit, un dels enfocaments clau per avançar és que “l’energia ha de ser considerada un bé comú i un dret col·lectiu, no una mercaderia”.
Afegeix un nou comentari