L'alimentació insana, un problema estructural, social i polític

  • El passadís d'un supermercat

    El consum d'aliments processats amb excés de sucres afegits, sal i greixos insalubres és el primer factor de pèrdua de salut i causa de malalties. - Font: yisris (Flickr)

  • Mercat de pagès de Sant Boi

    Surt més car tenir una alimentació basada en productes frescos i de temporada, que en productes processats. - Font: Ajuntament de Sant Boi

  • Cartell de la campanya Enverina'm

    Cartell de la campanya Enverina'm - Font: VSF Justícia Alimentària Global

  • Cartell de la campanya Enverina'm

    Cartell de la campanya Enverina'm - Font: VSF Justícia Alimentària Global

  • Infants menjant macarrons amb salsa de remolatxa - Menjadors escolars ecològics

    Hi ha escoles que aposten pels menjadors ecològics - Font: Associació menjadors ecològics (Facebook)

  • Tallant verdures a una activitat de la Xarxa de Consum Solidari

    Tallant verdures a una activitat de la Xarxa de Consum Solidari - Font: Imagen en Acción (Flickr)

L'oli de palma, les begudes ensucrades... són tema de debat. Entitats que lluiten per la sobirania alimentària alerten que els productes processats amb excés de sucres afegits, sal i greixos insalubres són el primer factor de pèrdua de salut.

Durant les darreres setmanes ha estat notícia l’oli de palma. Un producte present a la meitat dels productes processats que es venen als supermercats i que els experts/es afirmen que resulta nociu per a la salut. Ara és el torn de les begudes ensucrades. L'1 de maig ha entrat en vigor a Catalunya l'impost sobre begudes ensucrades envasades. Nutricionistes i entitats que defensen la sobirania alimentària aplaudeixen aquesta mesura "perquè pot servir per conscienciar", però també critiquen que l'impost recaigui sobre el consumidor i no pas sobre les empreses productores.

Establir impostos que permetin reduir el cost d'aliments frescos i penalitzin els processats és una de les propostes que fa VSF Justícia Alimentària Global, amb la seva campanya "Enverina'm". L'ONG va donar a conèixer aquesta campanya i l'informe "Viatge al centre de l'alimentació que ens emmalalteix" (consultar l'informe en castellà) el passat mes de febrer, el qual denuncia que la mala alimentació afecta més a dones i famílies amb pocs recursos econòmics, i que no és una elecció personal, sinó que un problema estructural, social i polític.

Amb la campanya "Enverina'm" (Dame veneno), VSF Justícia Alimentària Global pretén "donar la veu d'alarma perquè la societat sigui conscient de la deterioració de la salut i la qualitat de vida que s'ha produït a l'Estat espanyol per culpa de l'actual sistema alimentari". Basa aquesta afirmació en dades que aporta a l'informe "Viatge al centre de l'alimentació que ens emmalalteix", que explica com el consum d'aliments processats amb excés de sucres afegits, sal i greixos insalubres és el primer factor de pèrdua de salut i causa de malalties.

L'alimentació insana ens està emmalaltint"

"L'evidència científica és inqüestionable: l'alimentació insana ens està emmalaltint i és el que més ens emmalalteix". Aquesta és la conclusió a què arriba VSF Justícia Alimentària Global. Què ha passat amb la nostra dieta perquè els aliments, més que una font de nutrients, puguin ser causa de malaltia? Segons l’ONG, la causa és l'excessiu consum d'aliments processats, carregats de sal, sucres afegits i greixos insalubres.

Només a l'Estat espanyol, cada any moren 90.000 persones per malalties relacionades amb l'alimentació insana. De fet, se li poden atribuir entre el 40% i el 55% de les malalties cardiovasculars, el 45% dels casos de diabetis i entre el 30% i el 40% d'alguns tipus de càncer, com el d'estómac i còlon.

Jesús Alonso Millán, de la Fundación Vida Sostenible, ho compara amb el model energètic actual basat en combustibles fòssils i que resulta "car, contaminant i perillós". A l’article Cambiar de comida lo cambia todo explica que amb l’alimentació passa el mateix: "El nostre model d'alimentació és insalubre i contaminant. I només és barat en aparença, al final ho paguem molt car, per exemple en la sobrecàrrega del sistema públic sanitari". Planteja la necessitat d’una transició cap a una alimentació més sostenible.

Desigualtat social i de gènere

"La salut no la tria qui vol, sinó qui pot". L’informe denuncia que "al voltant de tres quartes parts de la humanitat no pot triar lliurement comportaments relacionats amb la salut, entre ells, portar una alimentació adequada". Afirma que a l'Estat espanyol, el 44% de la població no pot seguir les recomanacions nutricionals a causa del seu cost".

A més del component de classe social, trobem el de gènere: "Les dones surten més mal parades, i això es deu a la discriminació de la qual són objecte i a les seves diferents condicions de vida".

La publicitat i els infants

El col·lectiu que té pitjors índexs d’alimentació és la població infantil, que és, a més a més, molt vulnerable davant la publicitat de productes poc saludables. S'estima que els nens i nenes veuen en una mitjana de 95 anuncis al dia, més de 34.000 a l'any. A més, l'OMS assenyala que, a l'Estat espanyol, més del 50% dels anuncis de menjar a televisió als quals la població infantil s'exposa promocionen productes rics en greixos, sucres i sal.

Davant d'això, hi ha nutricionistes i entitats que es dediquen a conscienciar sobre la importància d'adquirir uns hàbits alimentaris saludables des de ben petits, tant a casa com a les escoles: L'associació Menjadors ecològics, per exemple, proposa oferir aliments ecològics, de temporada i de proximitat als menjadors escolars.

Cal una política pública forta

Des de la campanya Enverina’m reivindiquen la necessitat d’unes polítiques públiques que facilitin l’accés a una alimentació amb aliments de temporada i de proximitat, diversos, poc processats i altament nutritius.

Proposen, entre d’altres, mesures per regular la publicitat d'aliments i begudes malsanes dirigida a la infància; apujar els impostos sobre els aliments malsans que permetin desincentivar el seu consum, així com reduir els impostos sobre les opcions alimentàries saludables; establir un etiquetatge clar i senzill; garantir que als centres educatius existeixin opcions saludables d'alimentació; o fomentar l'agricultura i ramaderia familiar, social i sostenible.

En el marc de la campanya s'ha impulsat la creació de l'Aliança per una Alimentació saludable, una iniciativa pionera a l'estat en la qual organitzacions de defensa dels consumidors/ores, del món de la salut, agràries, ecologistes i diferents AFA i ONG s'uneixen "per afrontar aquesta problemàtica des d'una perspectiva mai abordada i aportar alternatives des de cada un dels àmbits".

Afegeix un comentari nou