La Maria és estudiant de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i alhora, forma part del col·lectiu d’acció climàtica 'Fridays For Future Barcelona' (F4F). Conversem amb ella per conèixer el moviment que més joves ha mobilitzat per demanar accions reals front la situació mundial d’emergència climàtica.

Com creus que serà la societat i el món al 2050?

No em puc posicionar com a més pessimista o optimista vers el futur. Una part de mi ho veu tot negre perquè portem molts anys amb una situació de canvi climàtic d’origen antròpic cada cop més greu, sense fer res, fins arribar a l’actualitat on ja és considerat una emergència.

Crec que gran part de la població encara no acaba de relacionar aquest fet amb la nostra manera de viure i amb l’evolució de la història humana. Com a exemples de la història contemporània estan la colonització i l'expoliació que hi està vinculada.

Penso que l'explotació del 'capital natural' arreu del món per fins econòmics ens porta al moment actual de crisi ecològica i social. Per exemple, el fenomen de la migració quasi sempre té origen en el sistema d’explotació dels recursos però no s’atribueix a això. En el seu lloc, estan sorgint moviments d’ultradreta perquè part de la població no veu les causes reals d’aquest fenomen.

Haurem fet front als reptes de l’emergència climàtica?

Fridays for future està fent molt, però no sé fins a quin punt podrem despertar consciències per adonar-nos que cal un canvi real de sistema des de les bases, i deixar de culpar altres persones o altres països, o veure en la natura una simple font de recursos.

Es tot un procés de canvi mental. Tinc molta esperança en les nenes i els nens si l’educació canvia, però en els adults ho veig més difícil, perquè ja tenen unes costums i una manera concreta de veure el món.

Què és Fridays For Future (F4F)?

F4F és un moviment de caire internacional. Va sorgir perquè una nena de 15 anys, la Greta Thunberg, va deixar d’anar a l’escola els divendres per protestar davant del Parlament Suec. Deia que el seu govern no feia res per actuar davant de la situació d’emergència climàtica, i davant la situació de veure que el seu futur es veuria greument afectat va decidir protestar.

Des d’aquesta indignació ha sorgit un ampli moviment mundial que es va expandir inicialment per Europa però que a ha arribat a molts països d’Amèrica, Àfrica, Àsia, etc.

Com va sorgir a Barcelona?

Ens vam reunir algunes persones que havíem participat a la Marxa pel Clima del 10 de novembre del 2018, on hi havia el bloc de les ‘Generacions futures’, des d’on ens vam trobar la gent jove i es va crear ‘Unim forces’: una agrupació de joves de diferents universitats que volíem actuar conjuntament contra el canvi climàtic.

Ens vam reunir després del Nadal, vam veure que s’havien creat a altres llocs els grups de F4F i que s’organitzava una vaga estudiantil internacional el 15 de març. Des de llavors vam decidir convocar una primera trobada, des de la qual es van unir persones no només d’altres universitats, sinó també estudiants de cicles formatius i d’instituts, i va donar lloc a Fridays for Future Barcelona.

Quin és l'objectiu de les vagues pel clima?

Fins ara el que es demanava era consciència i acció. A les primeres manifestacions no hi havia una demanda clara més enllà de cridar a actuar i reduir emissions, pel que és necessari canviar de sistema. Sortíem al carrer demanant principalment la declaració d’emergència climàtica.

En algun moment hem fet demandes concretes, com aturar l’ampliació de l’Aeroport del Prat, però veiem que si fem això sense que la gent entengui la magnitud i l’origen del problema, només crearem oposició perquè entendran que nosaltres estem en contra de l’aeroport, sense veure perquè hem de deixar de fer viatges quilomètrics tant contaminants.

I quines són les vostres demandes concretes?

El que busquem es remoure consciències i crear debat entre la població perquè coneguin la situació d’emergència climàtica que estem vivint i es plantegin propostes col·lectives per fer front el repte. Tenim clar que un sistema que busqui el creixement econòmic il·limitat no és compatible amb la vida, cal aturar-se i atendre altres necessitats que no són vinculades a la productivitat però són necessàries pel manteniment de la vida, com la justícia social, compartir o cooperar.

A Barcelona de moment ens hem oposat a l’ampliació de l’Aeroport, la construcció de la C-32, etc. però més enllà no tenim propostes concretes perquè això s’està treballant des d’altres àmbits i col·lectius, com per exemple el Moviment per la Justícia Climàtica. Quan ens fan entrevistes sempre ens pregunten per les propostes concretes. Perquè ens demanen respostes als joves que tenim la majoria entre 16 i 19 anys, quan existeixen molts estudis i persones expertes que ja fan aquestes propostes?

Hi ha algun tipus de coordinació dels grups de F4F a nivell mundial?

Del 22 al 24 de maig de 2019, la portaveu del nostre grup que té 16 anys, va anar a Brussel·les en tren per coordinar-se amb altres grups de F4F a Europa, però tot just ens estem començant a coordinar.

El govern va declarar l’estat d’emergència climàtica fa unes setmanes. Quin és el posicionament de F4F al respecte?

Tenim cert escepticisme al respecte. Quan planteges que hem d’acabar amb aquest paradigma del creixement il·limitat, perquè sinó es impossible reduir les emissions d’efecte hivernacle o ser sostenibles, i el conseller de Territori i Sostenibilitat només parla de l’ampliació del transport públic i la millora del sistema de calefacció de les cases... es queda molt lluny dels canvis que s’han de fer. A més, no té coherència amb després declarar l’emergència climàtica.

Nosaltres estem molt contents perquè s’ha declarat l’emergència climàtica quan és el que demanàvem, però som plenament conscients que no es canvia la consciència de la gent d’un dia per l’altre, i que fer aquest acte polític queda molt bé sobre el paper, però el canvi de mentalitat que requereix i actuar amb la radicalitat i rapidesa que s’ha de fer no s’està fent.

Nosaltres hem de seguir pressionant perquè aquestes mesures es prenguin, i perquè tothom entengui perquè no podem seguir sostenint un sistema de creixement il·limitat.