Montse Cardona: "Quan algú pensi en un tractor, que no hi imagini sempre un home a sobre"

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Anna Parisi
La Montse Cardona és pagesa al Solsonès i secretària de l'Associació de Dones del Món Rural.
La Montse Cardona és pagesa al Solsonès i vicepresidenta de l'Associació de Dones del Món Rural.
L'associació reuneix dones dedicades a la pagesia, la ramaderia i la pesca a Catalunya
L'associació reuneix dones dedicades a la pagesia, la ramaderia i la pesca a Catalunya
L'associació reuneix dones de tot Catalunya, com l'Imma Costa, pagesa al Lluçanès
Imma Costa, pagesa al Lluçanès
L'Emma de La Vall  i el seu ramat
L'Emma de La Vall i el seu ramat

Montse Cardona: "Quan algú pensi en un tractor, que no hi imagini sempre un home a sobre"

Autor/a: 
Anna Parisi
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

La recent constituïda Associació de Dones del Món Rural és un grup de dones decidides a visibilitzar l'aportació de la dona en el món rural i a trencar esquemes sobre la pagesia. Parlem amb Montse Cardona, vicepresidenta de la nova entitat.

Com va néixer l'Associació de Dones del Món Rural?

El 2008 l'Escola Agrària de Monells va organitzar un viatge a Zumaia al que van participar 12 dones catalanes del sector primari. Volien conèixer l'associacionisme de la dona rural basca, que és molt potent i gràcies al qual les dones estan molt empoderades. Al llarg d'aquests anys hem continuat fent sortides, a Navarra, al País Basc, a Cantàbria i també al Solsonès, al Ripollès, la Cerdanya i a Menorca i a les Terres de l'Ebre. La finalitat d'aquestes visites és conèixer projectes de dones del sector primari, i fer formació. Els viatges reuneixen al voltant de 50 dones pageses, que ens hem anat coneixent, veient que tenim problemes comuns i creant sinergies. El 2018 vam començar els tràmits per constituir-nos com a Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya. Vam crear els estatuts i ha anat tot bastant ràpid.

Quina és la missió de l'entitat?

Volem visibilitzar la nostra feina, i també fer una defensa del sector, en el que som importants. Creiem que la sensibilitat i la manera de fer i dir les coses que tenim les dones podrà aportar molt al sector.

Quin és el perfil de les vostres associades?

Som molt diferents, jo que sóc ramadera al Solsonès no tinc res a veure amb una pagesa de les Terres de l'Ebre que conrea arròs i va a la pesca, però tenim molt en comú, una sensibilitat similar i molts dels nostres problemes són els mateixos. Per això a la junta hi ha representants de tot Catalunya, de les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu, la Catalunya central, Girona, Barcelona, Lleida o Tarragona. El sector primari és molt diversificat, amb molts subsectors, que va des de les vaques a les flors, de la vinya a la mel... Catalunya és molt variada. També hi ha les que els hi ve de família, o les que van entrar en aquest món per amor, o les neorurals que hi han vingut per vocació. El grup de whatsapp som 250 dones i és molt variat.

Quina és la realitat per a la dona pagesa a Catalunya?

Jo no he tingut cap problema pel fet de ser dona, però algunes vegades he sentit noies que han marxat de la ciutat per anar a cuidar ramats, que s'han queixat perquè no les tracten igual que als homes. Però la dona s'ha espavilat molt des de les avantpassades, no és el mateix l'àvia, la mare que jo. Abans eren molt submises i no estaven ni reconegudes, eren mestresses de casa que feien molta feina, cuidaven bestiar, comercialitzaven, però no es reconeixia la feina i els diners els controlava l'home. Ara ens costa molt d'entendre que això pogués ser, perquè afortunadament ha evolucionat moltíssim. Però cal fer molta pedagogia, del sector en general, per valorar la feina que es fa, homes i dones.

I en aquesta situació, quin paper hi juguen les dones?

Hi podem ajudar a fer molta d'aquesta pedagogia, i fer-la des de la perspectiva de la dona. Hi ha molt desconeixement de les tasques, dels productes, de com treballem...

En parlar de món rural, es parla de la dificultat del relleu generacional i de l'accés a la terra.

Cert, és molt difícil, hi ha dificultat de trobar terra i finques que es lloguen, perquè de vegades és un món tancat. Hi ha envelliment, i sobretot a l'alta muntanya hi ha més despoblació... També cal pensar que hi ha zones on encara costa molt de tenir internet. Un dels nostres objectius és defensar les explotacions familiars i que la gent es quedi al territori, especialment que la dona es fixi al territori. També hi ha gent que marxa perquè la conciliació és difícil, és una feina de 24 hores al dia 365 dies a l'any; l'hort és una mica més conciliable però els animals mengen també dissabte i diumenge i el dia de Capdany, i hi ha gent que això li costa molt.

Recentment la ONG Nature Conservancy ha identificat 10 col·lectius decisius per fer front als reptes ambientals: entre ells hi cita les dones i també la pagesia. Quina és la vostra perspectiva al respecte?

És molt important la pagesia perquè cuidem l'entorn. A la pagesia tot és un cercle, també quan tirem fems al camp, que són un recurs natural que hem d'aprofitar. Nosaltres produïm aliments per la població i intentem fer-ho de la millor manera possible i oferint la màxima qualitat. La sensibilitat de les dones no és només produir, sinó que s'ha de produir bé, i preocupar-se per arribar a les persones.

Quan parlem de pagesia, ens venen al cap temes com la sobirania alimentària.

És molt important que les persones consumidores estiguin informades, saber on s'ha produït i com. A nosaltres ens exigeixen moltes coses, tenim molts controls i auditories, i la gent ha de saber com treballem. Una de les reclamacions que fem és que es pugui identificar productors i tècniques, tan si és ecològic com no, perquè no els donin 'gat per llebre'. Les persones consumidores s'han d'informar, i el preu no hauria de ser la única dada per triar: han de saber d'on venen els productes i com han estat produïts. Han de poder triar per gust i per qualitat, poder triar si comprar amb el cabaç i sense tants envasos, i reconèixer el que és de producció local. Val a dir que hi ha moltes creences, i no sempre és més barato comprar a un gran supermercat.

A quines dificultats heu de fer front?

Com som un grup divers ens hem de coordinar en grups de treball per sectors. Aconseguir que les sòcies sentin seva l'associació i que s'impliquin, i sabem que serà difícil considerant que totes estan molt enfeinades.

Quins projectes porteu a terme?

Hem d'explicar bé els beneficis que tindrà associar-se. Tenim pensat poder fer compres conjuntes perquè surtin bé de preu, sigui de maquinària sigui de material per les cases rurals. I hem de millorar la pàgina web perquè es pugui contactar amb serveis i productes. També volem fer formacions a mida. És cert que se'ns ofereix moltes a través del Departament d'Agricultura, pero de vegades volem alguna cosa més a mida. Volem estar preparades per defensar els interessos i les necessitats de les dones pageses i el món rural, i per fer-ho volem tenir representació en els espais de decisió i taules de debat del sector.

D’altra banda, proposem visites a les finques, venda de productes i turisme rural. L'agroturisme ha anat molt bé per poder restaurar cases i pallers que sinó haguessin abandonat, i és una activitat complementària. Això també s'ha d'explicar bé perquè la gent sigui conscient de quan dona suport a una activitat d'agroturisme, que combina l'agricultura i la ramaderia amb el turisme, i que té uns requisits determinats, a quan és una altra cosa.

Quin són els vostres reptes de futur?

El primer de tot és organitzar-nos, fer els grups de treball per cada sector i que hi hagi una representant de cada grup de treball a la junta. I aconseguir tirar endavant la pàgina web, fins ara hem tingut una voluntària periodista que ens ha ajudat amb la web i les xarxes socials i li agraïm moltíssim.

Quina creieu que serà la vostra realitat d'aquí a 10 anys?

Espero que haguem fet molta feina, i que totes les propostes que ens haguem plantejat les haguem aconseguit, i que quan una persona pensi en un tractor no hi pensi sempre en un home a sobre. L'associació ens pot servir per crear sinergies amb altres associacions de la resta de l'estat i de l'estranger perquè ens expliquin, i tenim el referent del País Basc, on estan molt organitzades i molt empoderades, ho tenen molt a dins.

Afegeix un comentari nou