Municipis i entitats s'uneixen per una gestió pública de les xarxes de distribució d'electricitat

Setanta-quatre municipis i quatre entitats han fet front comú per constituir l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública (AMEP), una nova entitat que neix per reclamar la municipalització de les xarxes de distribució d'energia elèctrica. L'entitat neix de la preocupació pels costos ambientals, socials, econòmics i de salut que genera el model energètic actual, com ara els talls de llum que molts municipis han patit durant l'hivern, així com l'augment del preu de la llum, en plena onada de fred.

La nova associació té per objectiu impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d'energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic que sigui just, democràtic i sostenible, així com assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos.

El president de l'AMEP, Carles Caballero, també regidor delegat d'Urbanisme, Medi Ambient i Energia de l'Ajuntament de Terrassa, ha destacat, durant l'acte de constitució de l'entitat, que l'AMEP neix per ser altaveu i donar suport als municipis que vulguin encaminar-se en l'impuls d'una transició energètica tan necessària, "que no serà possible sense una intervenció pública molt més intensa sobre la xarxa de distribució, que tingui en compte els municipis i la ciutadania", diu Caballero, que afegeix que la transició energètica ha de ser democratitzadora.

Caballero ha explicat que els municipis, les empreses locals, les entitats i la ciutadania, no poden continuar "sent mers espectadors-consumidors i deixar que els grans oligopolis energètics pilotin i comandin aquesta transició energètica". El president de l'AMEP considera que "si no intervenim, anem cap a un escenari de generació d'energia centralitzada, en grans plantes productores, situades en regions concretes del territori".

Durant el seu discurs, Caballero també ha assenyalat a les grans empreses que pressionen a l'Estat per mantenir una regulació "que els és molt lucrativa", amb polítiques que fan inviable la sobirania energètica de la ciutadania, "una normativa que hauria d'estar transposada des de fa temps, i que només ho està parcialment i afavorint els interessos dels de sempre".

Una entitat que representa un 40% de la població

Els municipis que s'han adherit a l'entitat representen quasi tres milions de persones, gairebé un 40% de la població de Catalunya, unes xifres que en els pròxims mesos augmentaran, amb les properes adhesions, tal com assenyala Caballero. D'entre els municipis adherits hi ha quaranta-cinc de Barcelona, deu de Girona, dotze de Lleida i set de Tarragona, així com l'Associació de Micropobles de Catalunya, l'Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres, l'Associación Nacional de Autoconsumidores i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

El procés de constitució de l'entitat s'ha dut a terme des de l'Ajuntament de Terrassa, i s'ha desenvolupat telemàticament per poder comptar amb representants de la resta de municipis i entitats que formen l'AMEP. En aquest acte s'han aprovat els Estatuts i s'han designat els municipis i entitats que ocuparan els càrrecs i els vocals que formaran part la Comissió Executiva. La primera missió que té la comissió executiva és treballar en un pla de treball incorporar més municipis i fer difusió.

A banda de la presidència de Carles Caballero, s'ha votat a favor de que la vicepresidència de l'entitat recaigui en l'Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega; la secretaria en l'Eloi Badia, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona; i la tresoreria en la Marta Jofra, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. La comissió executiva es complementa amb diverses vocalies i un grup motor de municipis i entitats que impulsaran el pla d'actuació.