No a la MAT: el territori respon a l'allau de projectes de línies de Molt Alta Tensió

Per a lluitar contra l'emergència climàtica hi ha un camí claríssim: és necessari i inevitable desenvolupar una transició energètica urgent que ens permeti deixar enrere els combustibles fòssils, així com altres energies que no són sostenibles, i tractar de suavitzar l'impacte d'aquesta emergència climàtica en la qual ens trobem ben immersos. No obstant això, aquesta transició energètica no es pot fer a qualsevol preu, ni ha de repetir situacions del passat que ens han portat a apropar-nos perillosament al temut punt de no retorn.

Mentre les entitats lluiten per una transició energètica que sigui ambientalment i socialment justa, s'estan duent a terme una sèrie d'accions en nom de la transició energètica que, tal com expliquen les entitats ambientals catalanes, estan arrasant el territori. Primer va ser la implantació massiva de grans projectes de parcs eòlics i solars. I ara, la proliferació de projectes de línies de Molt Alta Tensió que comprometen ecosistemes i biodiversitat de les zones afectades, a més de l'mpacte tant econòmic com en el dia a dia de la ciutadania.

El territori, però, no calla. A través d'entitats i plataformes creades pels ciutadans dels municipis més afectats, s'han dut a terme al·legacions i mobilitzacions per tal d'evitar una sèrie de projectes que no són ni sostenibles, ni respectuosos amb les necessitats del territori, ni justos. Són projectes que impacten negativament en un territori que de cap manera se'n pot beneficiar. Així, la ciutadania lluita contra una amenaça que continua. Hem passat de 'Renovables sí, però així no' als 'No a la MAT'.

Projectes que fragmenten el territori

L'explosió de projectes de línies de Molt Alta Tensió va arribar l'estiu de 2021, en ple agost. Des de llavors, han sorgit deu nous projectes relacionats amb el transport d'energia en territori rural, la majoria d'ells de propietat privada, de l'empresa Forestalia, i que transporten energia elèctrica generada en macrocentrals d'energia renovable de l'Aragó cap a Catalunya, tot i que en el seu transcurs recolliria també l'energia produïda en el territori rural català, amb destí, sobretot, l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

En total, aquests projectes comportarien la instal·lació de gairebé 1.300 km de noves línies de molt alta tensió, que s'afegirien a les ja existents. D'entre els projectes més llargs podem trobar la línia de MAT de 280 quilòmetres que té com a origen Cucalón, Terol, i arriba fins a Begues, al Baix Llobregat. O els 260 quilòmetres de llargària que tindria la línia de Molt Alta Tensió que connectaria Tramaced, a Osca, amb Masquefa, a l'Anoia. Són només dos dels exemples de projectes presentats que ja han provocat la resposta del territori.

Des del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), expliquen que aquesta proliferació de projectes de línies MAT és una conseqüència del model d'implantació d'energies renovables a Catalunya que té lloc des de l'aprovació del Decret 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables.

Quim Guasch, Tècnic de Defensa Ambiental del GEPEC, afirma que des de l'aprovació del decret llei les entitats han estat presentant al·legacions a la gran majoria de projectes, tant de grans centrals energètiques a territoris més rurals, com als projectes de transport d'energia. "Hem pogut anar veient que el model que s'està implementant de transició energètica no ens sembla correcte. Estem totalment d'acord en el fet que cal descarbonitzar, però no es pot a costa d'una altra gran crisi com l'ecosistèmica o de pèrdua de biodiversitat", explica

'La transició energètica ha de tirar endavant, i el més urgent possible, però no d'aquesta forma", expressa. Segons manifesta Guasch, el relat de Forestalia, que explica la proliferació de projectes de línies MAT a partir de la necessitat de generar electricitat a l'Aragó després de la forta oposició als macroprojectes de centrals eòliques i solars a Catalunya, és fals. "Tots aquests projectes de línies de Molt Alta Tensió haurien vingut igualment si Catalunya hagués volgut impulsar la seva pròpia energia", recorda.

La ciutadania diu prou

Des de l'allau de projectes de línies MAT, part de la ciutadania s'ha organitzat per tal de canalitzar, a través d'una plataforma, el rebuig als projectes. És el cas, per exemple, de la plataforma No a la MAT Alt Penedès, una plataforma impulsada per cinc dones de l'Alt Penedès que van decidir organitzar-se, després de coincidir en les reunions informatives dels projectes, per lluitar contra el desenvolupament del projecte que preveu la construcció d'una línia MAT al Penedès. Són la Fina Raventós, la Carme Mut, l'Anna Gallego, la Conxita Colet i la Neus Pla.

El macroprojecte que passa pel Penedès és el que va de Cucalón a Begues i en el qual es preveu instal·lar 411 torres de Molt Alta Tensió, de les quals setanta s'instal·larien en municipis del Penedès, en un total de 28.100 metres de recorregut de línies. A banda d'això, es preveu una subestació transformadora de la MAT a Olèrdola de 400 Kv. "Hem presentat un manifest i una moció als ajuntaments afectats, com l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, que ja els ha aprovat", explica la Fina Raventós.

Una de les accions que han desenvolupat des de la plataforma és la conscienciació d'aquests projectes i de les afectacions que tindran, si tiren endavant, en diferents àmbits. "Hem fet parades informatives, amb diferents actes a Vilafranca o la Moja, i aviat farem un a Olèrdola. Hem vist que molta gent no sap que és una MAT, no s'ha assabentat dels projectes que s'han presentat, no saben ni per on passa, ni com ens afectarà", lamenta Raventós. "Quan els ho expliques, la gent es posa les mans al cap. Per això és important informar", afirma.

"Estem en contacte amb plataformes del Baix Penedès, amb plataformes de diferents municipis, i amb altres plataformes d'arreu del país per poder fer accions conjuntes i, sobretot,  anar tots agafats de la mà perquè entenem que la unitat és primordial en aquestes lluites", defensa una altra de les impulsores de la plataforma, la Neus Pla.

Les plataformes o grups en contra dels projectes MAT també proliferen. A més de No a la MAT Alt Penedès, també podem trobar moviments que responen contra projectes MAT al Baix Penedès, al Baix Camp, al Priorat o a Girona. "Creiem que les línies d'alta tensió generen un fort rebuig de la ciutadania, i podríem dir que des dels consistoris, dels consells comarcals i les diputacions, també", detalla Guasch. Des del GEPEC s'han posat facilitats per tal que fos la mateixa ciutadania la que presentés al·legacions contra alguns d'aquests projectes.

No a la MAT la Selva

La problemàtica de línies MAT, però, no és nova. A Santa Coloma de Farners, a la Selva, trobem un dels moviments que més temps porta lluitant contra la construcció d'una línia MAT a Catalunya. Es tracta de No MAT la Selva, una plataforma ciutadana que treballa per preservar el territori i que s'oposa, des de fa més de quinze anys, al ramal de la MAT de 400kv de Riudaneres, un projecte que pretén enllaçar amb la futura subestació dels 400 kv i amb la d'Adif per alimentar el tren d'alta velocitat que, no obstant, ja funciona des de l'any 2013.

Xavier Amat, un dels portaveus de la plataforma, explica que el projecte de la subestació el ramal de la MAT és un projecte totalment obsolet. "Ve d'un model de fa vint-i-cinc anys, quan s'havia de transportar energia des de les centrals nuclears. Ara, fins i tot, s'estan qüestionant les MAT relacionades amb les renovables", declara en referència a l'allau de projectes. "Es necessita un canvi de model, i no només en la generació, sinó també en la distribució, perquè si continuem igual estarem reproduint els mateixos problemes que ens han portat fins aquí", considera.

El projecte de la MAT ha passat per moltes fases, però el cert és que, de moment, s'ha pogut frenar la seva construcció. Actualment, la situació torna a ser preocupant. Després de presentar 1.700 al·legacions contra el projecte, quelcom que generava molta esperança pel fort rebuig general mostrat per la ciutadania, des de la plataforma ciutadana consideren que el ministeri per a la Transició Ecològica (MITERD) ha menystingut aquesta postura després d'incloure la subestació i la línia del ramal de la MAT en la planificació del 2021-2026.

"Des de la Generalitat es va impulsar una taula amb tots els agents implicats per tal que Red Elèctrica justifiqués la necessitat d'aquest projecte, i trobar alternatives en cas que fes falta", explica Amat, que considera que era una oportunitat d'or perquè argumentessin el projecte en un entorn de diàleg amb municipis, Diputació i Generalitat. "No només no han justificat la necessitat d'executar el projecte, sinó que va tornar a presentar el mateix projecte com a alternativa", lamenta el portaveu de la plataforma.

"Tothom, el Congrés dels diputats, la Generalitat, el Parlament, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal, tots els ajuntaments de la comarca, han aprovat mocions o s'han manifestat en contra", explica Amat. "El ministeri s'ha quedat sol en un vaixell fantasma que porta una inèrcia, però que algú ha de frenar", considera, i afirma que l'escenari en el qual es va plantejar el projecte era molt diferent. "Ha canviat el context i Red Eléctrica i el ministeri encara continuen enganxats en vint-i-cinc anys enrere a un projecte que no dona resposta a les necessitats actuals"

El rebuig dels ens es veu reforçat pel no a la MAT per part de la ciutadania. "És el moment en el qual hi ha més suport de la ciutadania", considera Amat, i valora positivament que el manifest contra aquest projecte l'hagin signat la gran majoria d'entitats, de diversos àmbits, de Santa Coloma de Farners. "El projecte no millorarà el subministrament de la ciutadania de Santa Coloma de Farners o Riudarenes, no té res a veure amb això. És una obra que aniria destinada a alimentar un tren d'alta velocitat que ja està funcionant", denuncia.

"No a la MAT Selva preveu respondre a curt termini amb més mobilitzacions i més accions contundents per defensar la salut de les persones i els espais naturals d’alt valor del territori (protegits per la normativa europea); denunciant a tots nivells l’incompliment que en fa el ministeri", considera Amat.

Les afectacions de les línies MAT

Cadascun dels projectes de línies MAT comporta una sèrie d'afectacions específiques. No obstant això, podem dir que, de manera general, l'execució de les línies MAT comportarien grans impactes sobre el medi natural. Des del GEPEC, Guasch desglossa les tipologies d'afectacions en directes i indirectes. Les directes fan referència als impactes a causa de la mateixa execució de l'obra. A banda de l'afectació de la pròpia instal·lació i la supressió de flora per evitar riscos d'incendis, cal tenir en compte l'obertura de camins per accedir a instal·lar les torres.

Si es parla d'impactes indirectes, les repercussions són sobretot en temes d'avifauna, pels impactes contra el cablejat, però també al moviment dels individus entre els diferents hàbitats que queden fragmentats per aquestes grans infraestructures que fan de barrera. "A la llarga podria comportar l'aïllament de poblacions i, a través de processos de deriva genètica, podrien extingir algunes espècies", explica Guasch.

En definitiva, els deu projectes de línies MAT entrats des de l'agost, afectarien directament fins a sis espais naturals protegits, i travessaria més de trenta àrees protegides catalogades com a Xarxa Natura 2000. I quant a les espècies protegides catalogades com a vulnerables, com a espècies en perill o com a espècies en perill crític, des del GEPEC consideren que es podrien veure afectades l'Àguila Cuabarrada (Aquila fasciata), l'Àguila Daurada (Aquila chrysaetos), o aus estepàries com la Ganga (Pterocles alchata) o el Sisó (Tetrax tetrax).

A més de l'evident afectació mediambiental, des de No a la MAT Alt Penedès consideren que cal tenir en compte l'afectació a la salut de les persones, així com l'impacte econòmic als municipis. "Hi ha llocs on es pretén passar una línia MAT molt a prop de cases i escoles", lamenten.

La línia MAT que passa per l'Alt Penedès, expliquen, tindria una afectació negativa en l'economia local i el teixit productiu, augmentaria la contaminació i l'empobriment, la salut de la ciutadania es veuria afectada, i impactaria sobre diversos béns culturals d’interès nacional i local, entre molts altres impactes.

Nou model energètic

És evident que per dur a terme una transició energètica que sigui sostenible, justa i respectuosa amb el medi ambient, cal canviar el model energètic. Primer de tot, però, des del GEPEC manifesten que és prioritari fer un decreixement del consum energètic. "El propòsit del model actual és produir molta més energia, fins i tot, de la que estem consumint a dia d'avui. I això no pot ser. Per tant, necessitem tirar endavant mesures dràstiques en matèria d'estalvi energètic", demana Guasch.

D'altra banda, és necessari apropar la producció energètica a les àrees on més es consumeix, de manera que no siguin necessàries línies de molt alta tensió per transportar l'energia des del món rural cap a àrees més urbanitzades. "Apropant aquesta producció als llocs de consum, evitem, precisament, que el territori quedi fragmentant encara més", considera Guasch. "Ara en lloc d'una central nuclear fem macroparcs d'energies renovables. I no s'aborda el problema principal que és la generació de proximitat", denuncia, per la seva banda, Amat.

Sigui com sigui, la problemàtica al territori és real. Des de l'experiència de No MAT la Selva, Amat veu aquesta proliferació de projectes amb preocupació. Això no obstant, el fet que aquesta situació s'hagi fet tan evident pot ajudar a poder afrontar, entre totes, una problemàtica contra la qual, des de No MAT la Selva, fa tants anys que lluiten. "Ens posem a disposició de totes les entitats en el que puguem ajudar", ofereix Amat, que recorda amb orgull el lema de la plataforma de la qual és portaveu: No a la MAT, ni aquí ni enlloc.