Oriol Gavaldà: “El futur de l’energia serà cooperatiu o no serà”

Batec es defineix com un projecte d’intercooperació socioeconòmica d’entitats cooperatives i associatives que treballa per ser un referent en la transició energètica cap a un model sostenible, just i democràtic promogut des de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària (ESS).

El formen sis entitats: Aiguasol, que ofereix serveis d’enginyeria i consultoria en energia i aire; Azimut360, des d’on es realitzen projectes d’energies renovables en l’àmbit local i internacional; Seba, dedicada al disseny, instal·lació, manteniment i gestió de sistemes fotovoltaics; Societat Orgànica, especialitzada en la millora ambiental d’edificis; Lacol, cooperativa d’arquitectes que genera infraestructures comunitàries; i La Ciutat Invisible, que vincula aquestes entitats amb l'entorn cooperatiu i aporta una visió més social al projecte. 

Què és per a vosaltres la transició energètica?

Nosaltres creiem en el decreixement com a pas previ a l’aplicació d’un canvi de vector energètic. Una vegada haguem reduït els nivells de consum, hem d’aprendre a fer-lo més eficient. I, finalment, deixar de dependre tant dels combustibles fòssils.

Actualment, se senten algunes veus que parlen de decreixement, com la d’Antonio Turiel, però des d’una visió bastant pessimista...

Estem molt d’acord amb totes les anàlisis i diagnòstics que fa Antonio Turiel, però no som tan catastrofistes com ell. Confiem en què es pot conscienciar la gent i fer que redueixi el seu consum... i creiem que podem començar a treballar per fer la transició a un sistema d’energies renovables.

També entenem que les energies renovables no són la panacea absoluta. Fer-ho tot amb renovables avui dia no és plausible. Tot i així, som optimistes i pensem que amb iniciatives com Batec podem evitar caure en aquesta depressió absoluta de la qual parla Turiel.

Un estudi d’Oxfam-Intermón va revelar que l’1% més ric de la població emet el doble de carboni que la meitat més pobra de la humanitat. Passa el mateix amb el consum d’energia?

Efectivament. Aquest tema el posa sobre la taula la investigadora Yayo Herrero, que diu que des de l’ecologisme i el transicionisme energètic no hem de fer pagar els plats trencats a la classe treballadora. El pes més important ha de caure en les persones que més consumeixen, però això no vol dir que no haguem de fer incidència en els hàbits de consum de la població en general. La consciència sobre això també ens pot ajudar a tenir més resiliència.

Oriol Gavaldà: “El pes més important ha de caure en les persones que més consumeixen”.

Per què estem en crisi energètica?

Aquesta qüestió ja s’explicava l’any 1972 a l’informe ‘Els límits del creixement’. Som una societat dependent del petroli, un combustible que s’ha acumulat durant milions d’anys i que pràcticament hem esgotat en els últims 150. Ens trobem, doncs, amb un recurs cada vegada més limitat i alhora amb una societat que cada vegada consumeix més. És natural que això esclati en algun moment.

Però comentaves que les renovables no són la solució definitiva. Per què?

El problema de les renovables és que es produeixen 'quan volen'. No podem controlar quan fa sol o quan fa vent. Hi ha altres renovables més fàcils de gestionar, com la biomassa, però en general són estocàstiques: és a dir, aleatòries.

A més, les eines per gestionar-les (és a dir, les bateries) encara són cares, i si hem de produir per satisfer tota la demanda creixent, poden tenir un impacte fort sobre el territori. Per tant, nosaltres defensem que, abans de produir i acumular energies renovables com s’ha fet durant els últims anys, hem d’aprendre a gestionar-les bé.

BATEC, pol cooperatiu per la transició energètica.
Un espai d'intercooperació que suma experteses per un model energètic sostenible, just i democràtic promogut des de l’ESS.@aiguasol @EMELCATsccl @lacolarq @AssociacioSeba @Azimut360coop @SO_organica https://t.co/nIvEZXnONm pic.twitter.com/dvc5g8E2d3

— BATEC coop (@Batec_coop) September 30, 2021

Fins i tot gegants com Iberdrola utilitzen ja conceptes com el de ‘transició energètica’. Quina diferència hi ha amb el model que defenseu des de Batec?

Els grans com Iberdrola o Naturgy, que controlen els mitjans de producció, s’estan apoderant de conceptes com aquest. A la pràctica, però, treballen des d’una visió individualista i creixentista. 

Nosaltres creiem en un model molt més descentralitzat, cooperatiu i democràtic, que et permeti convertir casa teva en un generador per tenir energia pròpia i compartir-la amb les veïnes, o associar-te amb elles per obtenir i compartir una instal·lació de generació d'energies renovables. Això serien les comunitats energètiques.

Des de Batec gestioneu la comunitat energètica de La Bordeta.

La comunitat energètica de La Bordeta és el primer projecte que hem tingut com a Batec i que treballem des de Can Batlló, un entorn reivindicatiu i social. A part de a La Bordeta, estem treballant també amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) el concepte de comunitat energètica a l’àmbit rural, i amb la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (FEATE) per ajudar a convertir les residències en llocs més saludables i sostenibles.

També parleu de “municipalitzar el servei”. Què vol dir això?

Caldria un marc global que marqués certes normes de relació entre comunitats energètiques, així com normes en cas d’escassetat d’energia... En aquest sentit, defensem l’existència d’una entitat coordinadora que estaria en mans de cada municipi, però que mantindria la capacitat de decisió final de les usuàries.

Com veieu el futur?

Si seguim els mateixos patrons que hem seguit fins ara, serà molt difícil tenir futur. En definitiva, per a nosaltres, el futur de l’energia serà cooperatiu o no serà. Hi ha molta gent que comparteix la nostra visió. Per tant, si a poc a poc ens aliem, podrem aconseguir canviar el paradigma actual.