Segons el diccionari de Cambridge, el 'Greenwashing' és el “comportament o activitats que fan que la gent pensi que una empresa està fent més per protegir el medi ambient del que realment està fent”. En català podríem traduir el terme com a 'rentat de cara verd', i comença a ser habitual entre el sector privat i públic, i s'allunya de donar resposta al canvi climàtic.

Alfons Pérez: "El 'greenwashing' apareix quan el discurs ecologista és captat pel sistema capitalista”.

“Fins fa 15 anys no era massa rellevant l'emergència climàtica, ni tan sols a les agendes dels moviments socials. En essència, el 'greenwashing' apareix quan el discurs ecologista és captat pel sistema capitalista”, segons Alfons Pérez, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització. Aquesta setmana ha participat al 'Cicle Cercant Alternatives: Què hi darrere l’emergència climàtica?' organitzat per Servei Civil Internacional de Catalunya, amb la xerrada 'Greenwashing o l’apropació de la lluita des del capitalisme verd', a la seu de SCIC, a Barcelona.

El concepte 'greenwashing' prové del 'whitewashing' (blanqueig de diners) i sorgeix a finals de la dècada dels vuitanta del segle XX. Jay Westerveld, al 1986, va encunyar el terme 'greenwashing' fixant-se en les campanyes de cadenes hoteleres per minvar el rentat de tovalloles que, en realitat, s'impulsaven per pur estalvi econòmic, no per una consciència ambiental.

Ara bé, "la pràctica del rentat de cara verd no només es dona al sector privat, sinó que a les polítiques públiques", recalca Pérez. Des d'ens públics hi ha exemples d'aquesta pràctica com el mercadeig del CO2, un dels components de l'aire. "Hem presenciat el fracàs de la Cimera pel Clima a Madrid, en la que les Nacions Unides abordaven l'emergència climàtica mundial, i no s'han assolit consensos de pes".

Existeixen dos tipus de 'greenwashing': el que fa una organització que assegura que el seu producte o procés és ecològic o més ecològic que el de la seva competència, segons I. Lippert (2011); i l'ambigu, el que fa una organització que no manifesta els atributs ecològics de manera directa, sinó a través d'imatges o frases suggerents, segons G. Pistilli.

Serien exemples del primer tipus de 'greenwashing' accions simbòliques com la que va implementar la Unió Europea en prohibir les bombetes incandescents el 2009, o les estructures creades per esdevenir en sí 'greenwashing', com els mercats de carboni mencionats anteriorment.

Serien pràctiques del segon 'greenwashing', el que juga amb l'ambigüitat, les campanyes d'autoglorificació, la falsa certificació, les dades irrellevants, destacar el menor dels mals o les proves 'faltants'. Per a exemplificar-ho, l'investigador de l'ODG mostra la campanya de Greenjet que s'autoanomena 'la companyia aèrea baixa en carboni' perquè planta arbres i aquest gest, deixa entendre que elimina la petjada de carboni emesa en els vols.

"La petjada ecològica no s'esborra, com a molt es compensa", per a Pérez. "De fet, a la pràctica individual i social hi ha oxímorons. Hem de tenir un debat personal i col·lectiu sobre quins transports usem i el temps que ens suposa. Hem de deixar de viatjar en avió per visitar a les companyes de projectes al sud global?".

Més empreses que han utilitzat 'greenwashing' són Repsol, que la seva fundació va anunciar enguany la creació de la Càtedra Repsol en Transició Energètica per lluitar contra el canvi climàtic. "Ho fa una empresa petrolera que viu des de fa un segle de l'explotació i la venda d'hidrocarburs, recursos fóssils que amb unes relacions de poder geopolítiques gegants. El seu model de negoci s'esgota i han de canviar-lo en breu". La plataforma activista Hope! va publicar un vídeo que ho denunciava.

Fa un mes, Endesa va ocupar (comprar) totes les portades de la premsa estatal amb el titular 'Endesa presentarà a la COP25 de Madrid les seves solucions per una societat lliure d'emissions". Per a Alfons Pérez, Endesa ja té mala premsa a la societat, sense conéixer xifres de contaminació ni la necessitat de visibilitzar que practica un rentat de cara verd flagrant.

Llança un plantejament al voltant del debat: "Em preocupa més posar en valor i acompanyar als actors que s'estan organitzant per lluitar contra el canvi climàtic, com el jovent, més que invertir energia en assenyalar la pràctica del 'greenwashing'. Això no vol dir que no es formulin estratègies per combatre els intents de rentat de cara, però diria que no és un clam".

Pérez: "Justícia social i emergència climàtica han de convergir"

Entre les reflexions, Pérez es qüestiona si per al públic general és prioritari combatre el 'greenwashing' i, sobretot, quin paper hi haurien de tenir les entitats que treballen al voltant de la cura del medi ambient. A Catalunya hi ha un laboratori de persones i grups autoorganitzats en l'activisme ecologista que es tradueix en un magma de cooperatives de consum responsable, en la proliferació de prestatges 'bio' en establiments comercials i en supermercats cooperatius, com Super-Coopera a Sabadell o FoodCoop Bcn (inspirat en FoodCoop, a Nova York, als EUA).

Un filó del debat també és la preocupació per l'emergent discurs que argumenta que la preocupació per l'emergència climàtica està reservada a la classe mitjana, que és elitista. Que no s'ha aconseguit encara fer arribar l'ecologisme a la població que pateix pobresa. Pérez afirma que "justícia social i emergència climàtica han de convergir".